“L’assemblea de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) ha decidit que allò que la Colla Castellera Carallots de Sant Vicenç dels Horts s’ha guanyat a les places i a nivell social, no era suficient per ser una colla de ple dret, tenint en compte un protocol d’accés que regula el nom de les colles per entrar-hi. Els Carallots acatem la decisió per imperatiu legal, i ens direm Colla Castellera Carallots de Sant Vicenç per poder incorporar-nos a la Coordinadora, però tornarem a assajar, tornarem a esforçar-nos i tornarem a portar aquest castell a plaça, per què creiem que tenim el dret d’autodenominar-nos”
Amb aquesta nitidesa, els Carallots de Sant Vicenç dels Horts, una colla sorgida fa poc més d’un any en aquesta població del Baix Llobregat feia públic que renuncia al seu nom per poder formar part de la Coordinadora, sense la qual no pot accedir ni tan sols a una assegurança per als membres de la seva colla. O acaten els seus criteris, o queden arraconats totalment. De fet, els membres de la Colla Carallots van votar en un referèndum divendres 4 d’abril sotmetre’s a la disciplina de la CCCC com a única manera de poder subsistir temporalment, però no renunciaran al seu nom original. Només el faran desaparèixer en els registres oficials.
Amb el nom sense cap referència a Carallots, s’integrarà a la coordinadora.
Però la justificació d’aquest periple té alguns punts prou dubtosos i, sobretot, ha provocat una desil•lusió molt gran en aquests castellers novells, que han vist com la Coordinadora aglutina tot el poder organitzatiu sense deixar marge. La polèmica saltava al gran públic quan Quim Monzó publicava una columna a La Vanguardia explicant el cas dels Carallots de Sant Vicenç, que havien vist vetat el seu ingrés a la Coordinadora perquè “Carallot” és un nom malsonant que no garanteix la bona imatge del fet cast eller.
La Coordinadora argumenta que “ja vam advertir fa un any la colla que havia de canviar el seu nom si volia ingressar com a membre de ple dret a la coordinadora, però no ho han fet i van topar amb el no. Un no legitimat, perquè els protocols d’accés a la CCCC es van aprovar per majoria absoluta”. I quins són aquests criteris? “Els noms de les colles noves han de preservar la bona imatge del món casteller, i han de respondre als criteris que sempre s’han fet servir per batejar les colles, amb paraules com castellers, colla, xiquets, joves, nois, paraules que tinguin a veure amb la població, etc. Però Carallots no té res a veure amb Sant Vicenç dels Horts”, expliquen fonts de la Coordinadora.
Sigui com sigui, la Colla Castellera –Carallots– de Sant Vicenç dels Horts no està disposada a perdre la il•lusió per una qüestió de burocràcia o de control d’una entitat que té tot el poder davant de l’administració i les companyies asseguradores, tothom podrà seguir anomenant-los Carallots. I així serà, perquè, al cap i a la fi, intentar canviar un sentiment no és fàcil. Ho poden fer en un registre de colles, però mai al carrer.
Per Gemma Aguilera, periodista / ACPG – Redacció