Les cireres han arribat al Baix Llobregat (II): Torrelles celebra el 7 i 8 de juny la 34ª Festa de la Cirera

Torrelles de Llobregat conserva una terra treballada i una economia lligada al cultiu dels cirerers. El municipi manté desenes d’agricultors en actiu, centenars d’hectàrees de terreny productiu. La terra torrellenca i el seu fruit més apreciat, la cirera, han adquirit reconeixement i garantia de qualitat arreu del país. La cirera de Torrelles és un fruit selecte i apreciat, que podreu degustar el cap de setmana del 7 i 8 juny, quan la localitat baixllobregatina celebra la seva Festa de la Cirera, a més d’altres activitats com la Fira de Vins o la Fira d’Artesans

El cap de setmana vinent no us perdeu aquesta festa que arriba amb un programa carregat d’activitats per a tota la familia i totes les edats, perquè Torrelles és terra de cireres, i els amants d’aquesta fruita no poden deixar perdre l’oportunitat de degustar-la!

Una mica d’història…

Des de l’any 1980, cada primer cap de setmana de juny Torrelles organitza una de les festes més importants de l’any al poble, una festa que, inicialment, estava destinada a celebrar l’èxit de la collita de cireres. La festa s’estructura al voltant de tres grans activitats que tenen com a protagonista a la cirera: l’Exposició de Cireres, el Mercat de la Cirera i la Fira d’Artesans. I és organitzada per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Torrelles de Llobregat amb la col·laboració dels pagesos i entitats locals.

Tot i que la festa està centrada en la cirera, Torrelles aprofita per donar a conèixer l’artesania de Catalunya mitjançant la Fira d’Artesans, on es poden trobar articles d’artesania diversa i productes típics de la gastronomia catalana, de la producció local i d’altres indrets, elaborats amb mètodes tradicionals. Una iniciativa per promoure els productes de qualitat i proximitat.

I des de l’any 2007, celebra la Ruta Gastronòmica amb la idea de potenciar la vessant culinària del producte local per excel·lència: la cirera. Una desena de restaurants i bars de Torrelles, s’apunten cada any a aquesta iniciativa, on els visitants poden degustar plats elaborats amb cireres i molta imaginació.

Les propietats de les cireres

Les cireres són una bon font de vitamina C i A, i un excel·lent antioxidant. També es considera un aliment protector contra el càncer per tenir àcid elàgic, una substància que inhibeix la reproducció de cèl·lules cancerígenes. També contenen àcid fòlic en quantitats moderades, així com calci i fòsfor.

Els valors nutricionals de les cireres són molt equilibrats, sobresurt el contingut en potasi (260mg als 100gr de porció comestible) un mineral necessari en la transmissió de l’impuls nerviós fins als músculs i en la regulació de l’aigua en l’organisme. El potasi, junt amb el contingut en fibra i aigua, concedeix a les cireres un poder depuratiu important.

Per acabar, una curiositat: perquè el Baix Llobregat és una comarca cirerera?

El Baix Llobregat produeix la meitat de les cireres de Catalunya, i n’és la principal comarca productora, amb unes 200 famílies que viuen del cultiu d’aquesta fruita, sobretot a les zones muntanyoses de la comarca. La cirera és un cultiu tradicional de la comarca; la varietat més habitual és la burlat, la més primerenca, i l’starking, tot i que també es conreen una trentena de varietats diferents. El fet que siguin especialment primerenques i de secà fa que les cireres del Baix Llobregat siguin especialment valorades pel seu sabor dolç.

Fa prop de cent anys al Baix Llobregat, però, no n’hi havia, de cireres. Els pagesos tenien vinyes, i moltes. Va ser la fil·loxera la que va afectar el nostre territori i va canviar la vida de molts dels nostres pagesos. Però no només això, també va donar un tomb a la indústria del vi d’àmbit estatal i va canviar la força territorial dels productors de vi, relegant Catalunya durant molts anys a favor de, especialment, la Rioja.

Així doncs, Torrelles, com altres pobles dels voltants, antigament es dedicava al cultiu del cep i a l’elaboració del vi,de tal manera que la venda de vi s’havia convertit en l’únic recurs econòmic a més de l’explotació del bosc. Entre els anys 1879 i 1887, quan el cultiu de vinya era majoritari, Catalunya va veure com una plaga devastadora, la fil·loxera, procedent de l’Amèrica del Nord i transportada accidentalment a Anglaterra, anava apoderant-se de tots els ceps. La plaga s’escampà per Europa, travessant França i el Rosselló i entrant per l’Empordà.

Ni autoritats ni pagesos van poder contrarrestar l’epidèmia i, en poc temps, les vinyes van quedar totalment seques. Els pagesos es van veure obligats a arrencar els ceps i fer el canvi per altres peus (arbres) no contaminats. A Torrelles, algunes famílies van decidir introduir llavors els cirerers. Els primers de fer-ho van ser Can Pinet i Can Biscarri.

La producció va ser, al principi, molt escassa. Tot i això, s’hi afegiren nous cultivadors. Ca l’Enric i Cal Mitjà van ser els primers en comercialitzar el fruit l’any 1920, seguits de Cal Canut el 1930. Als anys 40 i 50, però, es va començar a arrencar els ceps de manera general per plantar-hi els cirerers més productius. Les primeres plantacions es van fer amb l’anomenat peu del país, l’arbre nascut d’un pinyol de cirera. Aquesta varietat, però no va donar bons resultats perquè es moria prematurament.

Quan un pagès de Sant Boi, el Bilaret, va descobrir al Pirineu un peu molt més efectiu anomenat de Santa Llúcia, es va importar als camps de Torrelles de Llobregat. Des de llavors, no ha cessat la recerca de noves varietats d’aquest peu per escollir la més indicada per a cada classe de cirerer. Les més emprades són la SL64, el Colt Anglès, l’F1-2-1 i el Primus Avuim.

Els pagesos del Baix Llobregat van trobar, doncs, en la plantació de cirerers una alternativa al monocultiu de la vinya. La producció més important d’aquest fruit va arribar a la dècada dels 60 del segle XX.

Per celebrar aquest èxit obtingut, diverses localitats del Baix Llobregat celebren a principis de juny, la Festa de la Cirera. Aquest proper cap de setmana, la celebra Torrelles, però ja l’anterior, la comarca va acollir les festes cirereres de Sant Climent,  Santa Coloma de Cervelló i del Papiol.