Després d’entregar el cànon de l’aigua ara regala els pous del Llobregat i la ETAP de Sant Joan Despí patrimoni públics de tota la ciutadania
El passat 13 de desembre de 2012 l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), l’Administració hidràulica de Catalunya encarregada de la política del Govern en matèria d’aigües que gestiona i planifica el cicle integral de l’aigua, va obrir un expedient de revisió dels títols d’aprofitament d’aigua titularitat d’SGAB (Societat General d’Aigües de Barcelona, filial d’Agbar-Suez) per tal d’ordenar i garantir la correcta regulació de l’abastament en alta d’aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) mitjançant la xarxa Ter-Llobregat, tal i com recull el Decret legislatiu 3/2003 (TRLAC). Per poder dur a terme aquesta reordenació era clau traspassar a la Generalitat les instal·lacions recollides en l’Annex 1 de l’esmentat decret, concretament les de titularitat privada d’SGAB: “Planta potabilitzadora [ETAP] de Sant Joan Despí, inclosa la captació des del riu Llobregat, instal·lacions de recàrrega, captació per a pous, dipòsits i estacions de bombament”. A més en l’article 35, que regula el règim jurídic d’aquestes instal·lacions, s’estipula que les mateixes “resten subjectes a reversió de la Generalitat, lliure de càrregues”, és a dir, que aquest traspàs no havia de comportar cap indemnització.
En aquest sentit, la Plataforma Aigua és Vida vam felicitar i encoratjar l’ACA en el seu afany per recuperar el patrimoni públic de tota la ciutadania i fer prevaldre les seves competències i funcions així com fomentar la gestió integral de l’abastament en alta. La necessitat era evident i el propi a expedient de desembre 2012 presentava nombroses anomalies: “la concessió original establia en la seva condició divuitena l’obligació de sotmetre a aprovació de l’Administració hidràulica la tarifa de subministrament […] SGAB mai ha realitzat aquest tràmit davant l’Agència Catalana de l’Aigua” (punt 6); o “de forma reiterada s’ha requerit a la societat concessionària perquè identifiqui els municipis a què destina l’aigua de les concessions, […] ja que la relació de municipis abastats no podia ampliar-se lliure i discrecionalment per la societat concessionària. En els transcurs dels anys, no consta que SGAB hagi donat compliment als requeriments efectuats” (punt 9).
Més greu, però eren i són les implicacions d’aquest desgovern en relació a la Societat d’Economia Mixta (SEM) creada a l’Àrea Metropolitana de Barcelona el 2013. L’Agència Catalana de l’Aigua alertava el desembre de 2012 que es “preveu que SGAB aporti a la societat d’economia mixta, que prestarà el nou servei, concessions i instal·lacions que formen part de la xarxa d’abastament en alta del sistema Ter Llobregat, concretament la concessió d’aigües superficials del riu Llobregat atorgada per Ordre Ministerial el 24 de juny de 1953 i que inclou la construcció de l’ETAP de Sant Joan Despí, la qual és una concessió destinada per l’abastament en alta de Barcelona i poblacions del seu cinturó urbà” (punt 8). De forma totalment inversemblant però, no es va disminuir en cap euro la valoració econòmica d’SGAB quantificada en 476,45 M€ i recollida en l’Annex 2 d’elements patrimonials aportats per SGAB. Per tant, a la constitució d’una SEM sense l’aportació de cap contracte de concessió d’abastament d’SGAB i amb l’apropiació inexplicable de la xarxa de distribució i canalització valorada en 668,77 M€ per part d’aquesta i cal afegir també ara l’apropiació indeguda de diferents pous d’aigua i la ETAP de Sant Joan Despí. Per altra banda, la valoració del patrimoni públic aportat a la SEM en relació a les instal·lacions de sanejament es van valorar únicament en 50,55 M€, però amb la recent estafa vinculada al cànon de l’aigua el propi Govern de la Generalitat reconeix “l’aportació de 800 M€ a la Generalitat com a compensació per les infraestructures de sanejament realitzades fins al moment”, xifra que s’elevaria fins els 968,02 M€ segons la valoració de l’ACA. Tot plegat, reconfiguraria radicalment la constitució de la SEM passant de l’actual valoració de 85% SGAB i 15% AMB a un possible i real 5% SGAB i 95% AMB. Sembla evident la necessitat de realitzar una auditoria externa dels actius, que per cert, mai es va realitzar.
Finalment, la resolució de l’Agència Catalana de l’Aigua realitzada aquesta mateixa setmana en relació a l’expedient obert el desembre de 2012 ha estat ben diferent a l’esperada. No només no s’inicia cap tràmit per patrimonialitzar els béns públics i comuns de tota la ciutadania, que recordem es podia realitzar a cost 0, sinó que renova a dit sota l’imperatiu d’Agbar la concessió dels pous durant 75 anys més a partir de l’aprovació de la llei d’aigües del 1986, fixant al data de fi el 2061 (la mateixa data que ja trobàvem a l’Annex 2 i que va fixar SGAB el juliol de 2012). I per si això no fos prou l’ETAP de Sant Joan Despí desapareix de l’expedient. Per tant no només s’eternitza la desregulació de SGAB respecte l’Administració Pública sinó que fins i tot es reconeix SGAB com un operador d’aigua en alta, en definitiva l’abdicació de l’ACA com a ent regulador del cicle de l’aigua.
No estem davant d’una oportunitat perduda, estem davant d’una irresponsabilitat política majúscula del Govern de la Generalitat i les institucions públiques en contra dels interessos del nostre país. Si fa uns mesos vèiem com l’AMB s’agenollava davant de SGAB amb la creació de la SEM, aquesta setmana hem vist la dimissió de l’ACA i, per tant, del Departament de Territori i Sostenibilitat de les seves funcions i responsabilitats i la seva submissió total a SGAB. No hi ha cap dubte que l’aigua més enllà de servir com actiu financer per tapar les vergonyes de molts ajuntaments i de la pròpia Generalitat avui és moneda de canvi d’una trama mafiosa d’interessos entre les elits que governen aquest país des de les pròpies institucions o des de les ombres. Queda clar que no és un tema d’ideologies sinó d’interessos d’uns pocs, ja que, quan un Conseller sigui del color que sigui, ha intentat posar seny, regular i constituir una política pública d’aigua al servei de l’Interès General, aquests pocs no han tingut cap objecció en tallar-li el cap. No ens hauria d’estranyar veure els pròxims dies com Agbar-Suez retira el contenciós interposat contra la Generalitat respecte la licitació d’Aigües Ter Llobregat una vegada ha estat compensada amb escreix a costa, per cert, del perjudici a tota la ciutadania.
Les irregularitats són tan evidents i constants que tant bon punt es configuri el nou Parlament Europeu la plataforma Aigua és Vida denunciarà a la Comissió Europea i totes les institucions competents els dirigents del Govern de la Generalitat, l’Agència Catalana de l’Aigua i l’Àrea Metropolitana de l’Aigua donada la seva complicitat en l’espoli del patrimoni públic de tota la ciutadania. I no podem sinó esperonar a la ciutadania a posar fi a aquest règim.