 on la voluntat popular era absent. Les eleccions municipals van tenir lloc el dia 3 d’abril de 1979 a tot l’Estat i van deixar evidències documentals a l’Arxiu a través de documents de diversos fons, de la premsa de la comarca i de les entrevistes enregistrades en documents sonors){kind=link}
Fa 35 anys es van celebrar les primeres eleccions municipals i es van constituir els primers ajuntaments democràtics. Enrere restaven 40 anys de consistoris franquistes amb alcaldes nomenats a dit i regidors triats pel sistema de representació de terços del franquisme (sindical, familiar i corporatiu) on la voluntat popular era absent. Les eleccions municipals van tenir lloc el dia 3 d’abril de 1979 a tot l’Estat i van deixar evidències documentals a l’Arxiu a través de documents de diversos fons, de la premsa de la comarca i de les entrevistes enregistrades en documents sonors. L’Arxiu Comarcal ha iniciat una sèrie d’articles sobre aquest fet, amb la voluntat de donar a conèixer el seu gran fons documental
Font: Arxiu Comarcal del Baix Llobregat (publicat aquí)
L’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat custodia cinc fons d’ajuntaments de la comarca que contenen expedients d’eleccions municipals (Castellví de Rosanes, Collbató, Torrelles de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló i Sant Feliu de Llobregat). La principal institució competent en matèria d’eleccions al territori és la Junta Electoral de Zona de Sant Feliu de Llobregat, l’Arxiu conserva l’expedient que es va tramitar amb motiu d’aquells comicis. També podem seguir la pista documental d’aquelles primeres eleccions democràtiques locals a través de fons personals, de partits polítics i de col·leccions diverses, en especial la de propaganda electoral de la comarca. L’hemeroteca de l’Arxiu també conté cròniques periodístiques de l’època.
En els últims anys el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat ha creat una font excepcional per treballar aquest període. Es tracta de la història oral que correspon al projecte “El Memorial Democràtic del Baix Llobregat: de les experiències personals a l’èxit col·lectiu”. A través d’aquest projecte s’ha fet un recull d’entrevistes a persones vinculades amb la lluita contra el franquisme. Les entrevistes s’han transcrit i han passat a integrar el fons que aquesta entitat conserva a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Tretze d’aquestes entrevistes pertanyen a alcaldes i alcaldesses dels primers ajuntaments democràtics.
L’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat recull els documents que produeixen els partits polítics amb motiu de les campanyes electorals (díptics, cartells, programes electorals, adhesius, fotografies, etc.), especialment de Sant Feliu de Llobregat, però també d’altres municipis de la comarca. Quan es van celebrar els comicis de 1979 encara no existia l’Arxiu, per la qual cosa aquest tipus de material ens ha arribat de manera dispersa i gràcies a alguns afiliats i afiliades dels partits polítics.
Les eleccions de 1979 triguen a convocar-se i se celebren gairebé dos anys després de les primeres eleccions legislatives de juny de 1977. Durant aquest temps s’evidencia cada vegada més la falta de legitimitat dels governs municipals d’aleshores. Llavors es creen comissions mixtes integrades per representants dels últims consistoris franquistes i per membres de les forces polítiques de l’oposició que s’incorporen per tal d’evitar el deteriorament de la situació i la presa de decisions que poden hipotecar el futur. Els consistoris viuen una lenta agonia, sense fer front als problemes del moment: manca de serveis, fruit del creixement urbanístic desorbitat i caòtic de la dècada, i crisi econòmica, amb elevades taxes d’atur. El fet del retard en la convocatòria d’eleccions, fa que aquestes comissions de les forces polítiques es retirin de l’acció municipal (doc. 1, doc. 2). La premsa es fa ressò de la necessitat de convocar eleccions municipals i les publicacions periòdiques locals de la comarca recullen les reivindicacions de democràcia per al món local (doc. 3, 4 i 5).
Durant aquests últims anys, s’intenten tirar endavant projectes urbanístics molt especulatius en alguns municipis i es crea la Comissió Intermunicipal d’Urbanisme de Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern, integrada per persones de diferents partits polítics de l’oposició, amb l’objectiu de fer front a la situació. L’Arxiu conserva premsa i documentació sobre aquesta Comissió Intermunicipal, una autèntica escola d’aprenentatge, per uns quants polítics de la transició, que després van ser els primers regidors i regidores d’aquells primers ajuntaments democràtics (doc. 6). Després algunes de les persones que van participar expliquen l’actuació d’aquesta comissió (doc. 7).
La premsa local i la història oral ens ajuda a conèixer amb detall el rerefons del procés de la confecció de les candidatures. Sobre aquest tema tenim els testimonis d’alguns dels alcaldes i alcaldesses de llavors (docs. 8, i del 9 al 16).
Els ajuntaments conserven els expedients dels processos electorals, els quals informen sobre les candidatures, l’habilitació d’espais per a la propaganda i els actes electorals, així com els expedients de constitució dels consistoris. Per exemple, entre la documentació de l’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló es conserva propaganda política, factures de les despeses de la campanya electoral i nomenaments de representants d’alguna candidatura (doc. 19). El fons municipal de Castellví de Rosanes conté l’expedient de les eleccions municipals de 1979, amb els documents relatius a les dues candidatures que s’hi van presentar, CiU i la “Agrupación de Independientes de Castellví de Rosanes” i també l’expedient de la constitució del consistori. A la majoria dels petits municipis del Baix Llobregat, a més a més de les candidatures de CiU, es van organitzar candidatures d’independents integrades per diverses persones d’ideologies d’esquerres (doc. 21).
El fons de la Junta Electoral de Zona de Sant Feliu de Llobregat permet obtenir molta informació de la majoria de municipis de la comarca. És l’organisme encarregat de coordinar i supervisar el desenvolupament de les eleccions en la seva demarcació. Comprèn la documentació electoral de les poblacions d’Abrera, Castellví de Rosanes, Cervelló, Corbera de Llobregat, Esparreguera, Esplugues de Llobregat, Gelida, Martorell, Molins de Rei, Pallejà, el Papiol, Sant Andreu de la Barca Sant Esteve Sesrovires, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Joan Despí, Sant Llorenç d’Hortons, Sant Vicenç dels Horts, Torrelles de Llobregat i Vallirana. Aquest fons aplega molta documentació produïda pels processos electorals, com ara actes de constitució de meses electorals, actes de l’elecció verificada, llistes numerades de votants, vots per correu atesos, nomenaments dels membres de les meses, registres de presentació de candidatures, entre altra documentació. Com a exemple, us mostrem el cas de Cervelló, amb diverses candidatures reivindicatives de la segregació del que era la barriada de La Palma, esdevingut municipi anys després (doc. 18). Podem conèixer les candidatures que es van presentar a Corbera de Llobregat gràcies a la documentació de la Junta Electoral de Zona, perquè l’Arxiu no conserva l’expedient municipal d’aquestes eleccions (doc. 17).
La premsa local i comarcal del Baix Llobregat permet copsar l’ambient i l’estat d’opinió i els resultats d’aquestes eleccions. Hi ha informació de les candidatures que es presenten, dels resultats electorals i de la composició dels nous consistoris. També podem recórrer a les col·leccions de documents esparsos, com els lliurats per Carles Riba i Romeva sobre la Comissió Intermunicipal d’Urbanisme durant la transició política. Entre aquests papers hi ha algun recull de premsa i propaganda política del municipi de Cornellà de Llobregat (doc. 20).
Una de les primeres adequacions conjuntes dels ajuntaments democràtics del Baix Llobregat va ser l’acord de reivindicar l’Estatut d’autonomia de Catalunya, tal com reflecteix la premsa i el fulletó del fons de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat que ho acredita (doc. 22). Els nous ajuntaments inicien una tasca ingent de dignificació dels seus municipis i una lluita fonamental per evitar la suburbanització del Baix Llobregat. De tot allò ara fa 35 anys i l’Arxiu ha volgut celebrar-ho amb dos reculls documentals. El primer és aquest que ara us presentem sobre el conjunt de la comarca i el següent serà un monogràfic sobre Sant Feliu de Llobregat que publicarem a finals d’aquesta setmana.
Per consultar els documents seguiu aquest enllaç
Imatge titular: