Jaume Puig (Director General del grup financer GVC Gaesco): “S’ha d’explicar que l’economia creix per la inversió que es fa a les empreses”

Jaume Puig i Ribera (Sant Ramon, 1965) és el Director General del grup financer GVC Gaesco. Ell és economista i, actualment, dirigeix aquest cercle d’entitats financeres que ofereix serveis als estalviadors i orienten sobre com, quan i on cal invertir. Puig acumula 14 premis per la gestió de les inversions; 10 dels quals estan vinculats a fons gestionats personalment; 3 reconeixen l’entitat gestora, i un premi ha estat atorgat directament a ell, a títol individual, com a millor gestor de renda variable de l’última dècada

Per Textos: Helena Novellas/AMIC Fotos: H.N./AMIC / AMIC

Com ha evolucionat el negoci de les inversions a la borsa en els últims anys?
Si mirem com estan distribuïts els estalvis de les famílies, històricament, hi ha un pes molt alt en els instruments d’inversió que només són vàlids a curt termini, i per tant, acaben sent menys rendibles.

Per què ha passat? 
Des del meu punt de vista les famílies haurien d’haver diversificat els seus diners. I ho han fet així, però malament, al meu entendre, per la manca espectacular de cultura financera que hi ha en aquest país.

S’està corregint?
Sí, a poc a poc. De fet, els països anglosaxons van per endavant, ja que en aquestes regions s’aposta per inversions a llarg termini. Les dificultats de la banca i situacions extremes, com les que s’han viscut a Xipre, han fet que l’estalviador prengui consciència que ha de ser el propietari únic dels seus estalvis.

I aquests conceptes financers s’ensenyen a les escoles?
Aquests temes no es toquen i, si ho fan és anecdòtic. No són conceptes complicats. Per exemple, la gent hauria de saber que l’inversor en empreses és qui captura el creixement econòmic del país. Si aquest coneixement fos estès a tota la societat, n’estic segur que les famílies canviarien els seus hàbits d’inversió.

Què passa si no s’explica?
Que la població de classe mitjana no sap que la diferència entre el que jo tinc i el que té el meu veí, depèn de com gestionem els nostres diners. A dia d’avui hi ha molta gent que no sap què són les borses, per exemple, i això no es pot tolerar. Repeteixo, l’Economia és fàcil d’entendre i, sobretot, d’explicar.

El discurs anti-financer ha fet que els inversors tinguin més por d’actuar?
Tot depèn de si entenen la diferència entre les entitats bancàries i les entitats de serveis financers. En la situació actual, hi hem participat uns i altres, però sobretot, qui ha tingut un paper destacat han estat les entitats bancàries que ho han finançat. Nosaltres vam advertir l’estiu de l’any 2006, que els preus dels immobles eren massa alts, però ningú ens escoltava.

Per tant, és fonamental que la societat entengui la diferència, oi?
Exacte. Nosaltres ajudem a assessorar, precisament és on han fallat les entitats bancàries.

La relació Espanya-Catalunya influeix en la situació actual de la borsa?
No influeix. L’11 de setembre de 2012 el tema es va tocar, recordo que hi va haver una ponència, en la qual el conferenciant, va rebre a l’auditori dient: “Benvinguts a Barcelona, que encara és Espanya”. L’inversor no pot defugir d’aquests temes però el mercat financer, en aquell moment, va considerar, i encara avui ho creu, que s’arreglarà, que hi haurà una solució econòmica. Això sí, el que s’ha estat pensant fins ara pot canviar després de les eleccions europees i, sobretot, després del 9 de novembre, però a dia d’avui no influeix.

Per tant, la situació surt a les agendes internacionals?
Ho vigilen però creuen que és un tema purament d’acord financer.

Quines són les grans preocupacions dels inversors?
Que si l’estalviador continua amb la mateixa actitud no obtindrà rendibilitat dels seus estalvis, la preocupació és aquesta. D’una banda, els mercats volen que els estalviadors facin el canvi cap a inversors perquè qui no ho faci no traurà rèdit als seus diners.
I d’altra banda, aquest estalviador està preocupat perquè, per exemple, els seus dipòsits es paguen al 1%. I això, durarà molt de temps perquè hi haurà una rebaixa necessària dels tipus d’interès a la zona euro.

Per què?
Es tracta d’un problema de solvència en el balanç dels bancs que durarà anys. S’anirà arreglant però, és clar, ho hauran de compensar oferint nous crèdits a un preu molt alt. Serà necessàriament car per compensar la quantitat de crèdits barats que es van donar abans de l’esclat de la bombolla immobiliària.

Hi ha una única solució?
Com en tot, hi ha una solució correcte i una d’incorrecte, aquesta última, que torna a marcar la tònica, ens pot passar factura. M’explico, la manera incorrecte és la d’allargar la renda fixa i de baixa qualitat a molts anys. Les entitats que fan això ho apliquen perquè llavors no cal explicar finances però ja els aviso, de nou, aquestes pràctiques també comporten oscil·lacions en el valor del fons i, com sempre ha passat, l’inversor ho desconeix.