L’Executiu també n’ha delimitat els entorns de protecció
El Govern ha acordat aquest dimarts declarar bé cultural d’interès nacional, en la categoria de monument històric, el convent de Miralles, a Castellví de Rosanes i delimitar-ne els entorns de protecció.
El convent de Miralles es troba situat entre dos torrents, al marge dret del riu Anoia i al peu de l’antic camí de Martorell a Sant Sadurní d’Anoia, és actualment de propietat privada i acull una residència per a persones amb discapacitat intel·lectual.
Se’n té constància documental des de 1198, tot i que és possible que tingui origen romà per la seva ubicació propera a la Via Augusta.
El convent augustinià o Domus Dei de Miralles
Bertran Nicolau, mercader barceloní, va ser el fundador de la Casa de Déu o convent augustinià de Santa Maria de Miralles. Nicolau havia escollit dues frases del convent de Sant Agustí de Barcelona, Joan Casany i Francesc Corones, per a realitzar la fundació, emplaçada originàriament a Sant Pere de la Gornal. El 1414 aquests dos frares adquiriren de Guillem Codorniu de Gelida la quadra i castell de Miralles i la convertien en convent. L’anagrama del fundador, Bernat Nicolau, apareix repetidament a les pintures de la capella i els seus enteicinats, aixó com als entexinats de les sales gòtiques del primer i segon pis.
A la mort del primer prior del convent de Miralles, Joan Casany (1424), el convent de Sant Agustí de Barcelona va intentar apoderar-se dels béns de la fundació de Nicolau i la dissolució del convent de Miralles. El ple va durar fins el 1435, quan el papa Climent VIII, a qui havia apel·lat la comunitat de Miralles, va dictaminar en contra de la dita dissolució i va manar que fossin restituïts a la comunitat de frares agustinians de Miralles els seus béns.
Els frares de la primera comunitat de Miralles, tot i conservar la sòlida estructura edificada anterior, gràcies al llegat de Bertran Nicolau hi realitzaren diverses obres per adaptar-la al nou ús, obres que porten l’anagrama del fundador. Són, entre d’altres, la construcció d’una capella, en una de les ales de la planta baixa del castell, i la seva decoració amb pintures murals italianitzants; la reforma de les sales gòtiques del primer i del segon pis amb la realització dels bells enteixinats policromats, soportats per caps de biga tallats; la construcció de la llotja gòtica del primer pis, que recorda la del segon pis de la Llotja barcelonina; i la d’una nau adossada a la banda nord del castell, a la part exterior de la qual hi ha una magnífica portalada (segurament l’accés antic al convent).
El 1774 els frares augustinians de Miralles van bastir de nova planta, al costat de l’antic recinte, una església monumental de nau única, que també s’ha conservat. Es cobreix amb volta de llunetes i té capelles laterals entre els contraforts, els altars de les quals, com l’altar major, reberen decoració mural en imitació de retaules, d’un barroc popular.
El monument té un valor històric notable, ja que es conserva totalment i presenta poques modificacions des del segle XV. A més, les pintures murals de l’antiga capella gòtica, part de les quals van ser restaurades pel Departament de Cultura, el converteixen en un monument excepcional. Es tracta d’un conjunt pictòric pràcticament inèdit, realitzat a principis del segle XV, una etapa sense gaire exemples conservats i que presenta una qualitat notable per l’homogeneïtat del conjunt i amb elements clarament italianitzants.
Imatge titular: Monestir de Miralles, a Castellví de Rosanes© Fototeca.cat
Font: Gran Enciclopèdia Catalana, Ajuntament de Castellví de Rosanes i ACN