Excursions per les muntanyes del Baix Llobregat (IV): L’Albarda Castellana, veïna de Sant Jeroni, a Montserrat

Donem continuïtat a aquesta subsecció de periodicitat mensual, gràcies a la col·laboració del Soci del Grup Excursionista Santfeliuenc (GEPS) i de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), Jordi Bosch; de la mà de qui estem descobrint excursions a les muntanyes de la nostra comarca

Ascensió a l’Albarda Castellana (1177), el cim més alt del Baix Llobregat, i al seu veí Sant Jeroni (1236), cim culminant del massís de Montserrat, pujant des del santuari pel camí de Sant Miquel i el camí nou de Sant Jeroni i baixant pel camí vell de Sant Jeroni i les Escales dels Pobres.

El massís de Montserrat, situat al parc natural del mateix nom, està format per conglomerats o pudingues que li atorguen el seu aspecte característic. Sant Jeroni és el cim culminant de les comarques de l’Anoia i el Bages, mentre que l’Albarda Castellana ho és del Baix Llobregat, les tres comarques que comparteixen el massís.

Aproximació: des de Monistrol de Montserrat cal agafar la carretera BP-1121 que en 8 km ens porta al santuari de Montserrat, on hi ha un ampli aparcament de pagament. També és possible arribar mitjançant el tren cremallera que surt de Monistrol o el telefèric que surt de l’estació de tren de Montserrat – Aeri dels FGC.

0.00 Santuari de Montserrat (710). A l’esquerra de la plaça de l’Abat Oliba, entre les estacions dels funiculars de la Santa Cova i de Sant Joan, prenc el camí de Sant Miquel, seguint els indicadors dels senders PRC-19 i GR-5, GR-6 i GR-172. És un camí cimentat que passa pel costat del avui tancat càmping (744). Deixo a l’esquerra (780) el sender que va a la creu i al mirador de Sant Miquel.

0.15. Ermita de Sant Miquel (823) i, més endavant, bassa de Sant Miquel (832).

0.20. Pla dels Soldats (849) o de Sant Miquel. Aquí deixo a l’esquerra els senders GR-5, GR-6 i GR-172 que es dirigeixen a les Coves del Salnitre i a Collbató, i continuo pujant pel de la dreta (PRC-19), cap al nord-oest.

0.25. Mirador de la Serra Llarga (978) i, més endavant, un petit coll (993) a partir del qual el camí descendeix lleugerament.

0.45 Pla de les Taràntules (971): arribo a l’estació superior del funicular de Sant Joan, on aprofito per descansar 10 minuts i menjar alguna cosa. He completat les 2/5 parts del recorregut i la meitat del desnivell. D’aquí surt cap a l’esquerra el camí a l’Ermita de Sant Joan, situada als peus de les roques de la zona de Santa Magdalena (la Gorra Marinera, les Magdalenes, la Gorra Frígia).

Segueixo el camí nou de Sant Jeroni travessant l’estació del funicular en direcció nord-oest. Deixo a la dreta (975) el PRC-19 que baixa a la Plaça de Santa Anna i continuo en direcció a Sant Jeroni. Vistes a la dreta de l’Ermita de Sant Benet als peus de les roques de la zona de Sant Salvador (la Mòmia, la Prenyada, la Panxa del Bisbe).

1.05 Deixo a l’esquerra (1010) el sender a Santa Magdalena i continuo endavant. A les roques que hi ha per sobre del camí, observo un grup de cinc cabres hispàniques, que em miren amb curiositat sense demostrar el més mínim por. Mai havia vist a aquests animals des de tan a prop.

1.25 Deixo a la dreta (1049) el camí vell de Sant Jeroni que es dirigeix al Pla dels Ocells i al santuari, i que utilitzaré per baixar. Vistes a la dreta de les roques de la zona de Sant Antoni (el Cavall Bernat, el Serrat de les Onze).

1.45 Deixo a l’esquerra (1116) el Camí dels Francesos, que després seguiré per ascendir a l’Albarda Castellana, i continuo endavant.

1.50 Ermita de Sant Jeroni (1147). El camí es dirigeix cap a l’esquerra i passa pel costat del monument a Verdaguer (1186). Només em queda ascendir per l’últim tram d’escales.

2.00 SANT JERONI (1236). El cim es doble: a l’esquerra els vèrtexs geodèsics i a la dreta el mirador. Vistes al nord dels Pirineus, a l’est de les antenes i l’heliport del Serrat del Moro i al sud de l’Albarda Castellana. Descanso 15 minuts al cim i emprenc el descens passant pel costat del monument a Verdaguer i l’Ermita de Sant Jeroni.

2.30 Camí dels Francesos (1116): deixo el camí principal i giro a la dreta pel mig del bosc. Arribo a una clariana per la qual continua el camí cap al Bruc i Collbató. Giro cap a l’esquerra seguint les marques blaves de pintura.

He de travessar un tram de roca inclinada sense bones preses (I) d’uns dos metres de llarg: opto per baixar (poc més d’un metre) i continuar pel sender. Després em toca pujar una roca arrodonida de poc més de dos metres d’alt (II): hi ha una corda que facilita l’ascens. Finalment guanyo el cim sense més dificultats.

2.45 L’ALBARDA CASTELLANA (1177). Cim aeri amb àmplies vistes de Sant Jeroni i de tot el massís de Montserrat. Reprenc el descens.

3.00 Torno a l’encreuament del Camí dels Francesos amb el camí de Sant Jeroni i continu baixant. Als 5 minuts em trobo amb el desviament a l’esquerra que es dirigeix al Pla dels Ocells i el segueixo per baixar pel camí vell de Sant Jeroni.

3.30 Pla dels Ocells (930): clariana enmig del bosc. Deixo a la dreta el sender que es dirigeix a Sant Joan i segueixo per l’esquerra.

3.40 Plaça de Santa Anna (895): restes de l’Ermita de Santa Anna. Enllaço amb el sender PRC-19 que procedeix del Pla de les Taràntules. Als 5 minuts descendeixo per les escales de l’estret Pas dels Francesos.

Continuo baixant per les Escales dels Pobres. Travesso el pont que creua el torrent de Santa Maria (778) i finalment arribo al punt de partida.

4.00 Santuari de Montserrat (710).

Dificultats: molt fàcil fins a Sant Jeroni (526 m de desnivell) i més complicat fins a l’Albarda Castellana (61 m de desnivell addicional, només per a persones amb certa experiència). El desnivell total és de 587 m. La ruta està perfectament senyalitzada.

Del santuari al Pla de les Taràntules, el camí de Sant Miquel està cimentat gairebé íntegrament. Del Pla de les Taràntules a Sant Jeroni, el camí nou és un camí de terra amb trams d’escales i baranes. El descens fins al Pas dels Francesos pel camí vell discorre per un sender de terra enmig del bosc. A partir del pas s’inicia un interminable tram d’escales fins a arribar al santuari.

Alternatives: una possibilitat és agafar el funicular de Sant Joan que ens deixa al Pla de les Taràntules. Una altra, fer el camí al revés, pujant pel camí vell de Sant Jeroni i el Pla dels Ocells, i baixant pel camí nou fins al Pla de les Taràntules i després pel camí de Sant Miquel. Crec que aquesta segona opció és més pesada que la que he escollit jo, perquè obliga a pujar per molts trams d’escales.

Jordi Bosch, Soci del Grup Excursionista Santfeliuenc (GEPS) i de la F.E.E.C.