 no és més que el premi de consolació d’Eurovegas al Baix Llobregat, reclamat pels alcaldes de la comarca rere la marxa d’aquest){kind=link}
El nou Pla Director Urbanístic Econòmic del Delta del Llobregat (PDUE, que afecta Gavà, Viladecans i Sant Boi de Llobregat) no és més que el premi de consolació d’Eurovegas al Baix Llobregat, reclamat pels alcaldes de la comarca rere la marxa d’aquest.
I com a bon reflex del atemptat ambiental més gran contra el delta del Llobregat després del Pla Delta (del que enguany s’han fet 20 anys) que era la ciutat del joc a imatge de Las Vegas, el PDUE té una mica de pilotazo urbanístic i una altra d’agressió al medi ambient.
La recalificació de sòl ha sigut el nucli de la corrupció urbanística, i com a motor econòmic, és insostenible (ambiental- i econòmicament). No cal ser economista (ni tan sols heterodox) per adonar-se que depèn d’un recurs limitat: el territori és per definició “finit”… Els planejaments urbanístics d’aquest tipus són cecs i només responen a la lògica especuladora a 4 anys vista d’ajuntaments anacrònics. No només són una fal·làcia, pensada per enriquir a uns pocs, sinó un llast per una societat cansada, que fa anys que demana fugir de la bombolla immobiliària i infraestructural que encara arrosseguem en forma de governs i ajuntaments de la vella escola. Aquest fàstic ja es va posar de manifest durant l’època Eurovegas, quan la ciutadania va dir “no” a continuar destruint el delta, i no és de rebut que ens portin de nou al següent carreró sense final, exactament amb el mateix model.
Aquest pla és una eina per alliberar sòl, però recordem que el delta del Llobregat no és un solar a l’espera d’ubicar polígons i carreteres (com si no siguès la zona amb més densitat d’infraestructures del país), sinó un espai natural i agrícola de valors impagables. El projecte podria afectar un màxim de 440 Ha, entre les quals trobem zones de la Xarxa Natura 2000, connectors biològics, hàbitats d’interès comunitari, espècies prioritàries de conservació i amenaçades.
Recordem també que el poble es va bolcar en la campanya contra Eurovegas per la defensa de la zona agrícola. Les 50-150 Ha de Parc Agrari que es perdrien són irrenunciables i injustificables. L’existència de polígons industrials vuits i d’infraestructures infrautilitzades al Delta del Llobregat fa que qualsevol projecte que sacrifiqui més zones productives i naturals, sigui com a mínim, immoral.
DEPANA ha presentat al·legacions el dia 20 de desembre, demanant el respecte de les últimes zones naturals del delta, i la creació de noves, que en molts casos respondrien a compensacions ambientals que no es van dur a terme (com el desviament de la C-31 o la terminal 1 de l’aeroport), fins i tot molts projectes no van fer ni l’obligat estudi d’impacte ambiental (camí de les Filipines, o directament es van desenvolupar sense projecte, com el pàrquing de taxis de la nova terminal). Demanem que els criteris per delimitació de zones naturals siguin científics i no urbanístics.
L’agricultura i el turisme de natura sí són alternatives econòmiques sostenibles i respectuoses amb el territori, però no compatibles amb la política curt-terminista, dels diners ràpids i dilapidadora de recursos imperant.
Podeu trobar les al·legacions a la ISA preliminar aquí.
DEPANA