Ja hi ha data per a les properes eleccions autonòmiques, el dia 27 de setembre, i el diputat santfeliuenc Jaume Bosch ha anunciat que ja no formarà part de les llistes del seu partit i deixarà els càrrecs de direcció dins la formació ecosocialista, ja que segons explica en un article publicat ahir a la revista Treball d’ICV, aquest ha estat el seu 12è any com a Diputat i per tant, com marquen els estatuts del partit, deixarà pas a la renovació
El novembre del 2015 farà dotze anys que vaig entrar al Parlament, el novembre del 2003, coincidint amb la creació d’una majoria catalanista i d’esquerres, encapçalada pel president Maragall. El meu partit, Iniciativa per Catalunya Verds, té establert, en els seus estatuts, des de fa temps, i en el Codi Ètic recentment aprovat, una limitació de mandats de tres legislatures o el seu equivalent en anys, és a dir, dotze. En conseqüència, és evident que el que pertoca, en el marc de les normes de la meva formació política, és no presentar-me a les properes eleccions al Parlament de Catalunya i renunciar òbviament a acollir-me a les excepcions que preveu la mateixa normativa d’ICV (i que penso que es podrien aplicar a d’altres companys i companyes més joves i amb responsabilitats al partit).
Així doncs, exerciré les meves funcions com a diputat fins al final de la legislatura, i a continuació, tornaré a la meva feina com a funcionari del Cos Superior d’administració de la Generalitat, plaça en la que en aquests moments em trobo en situació de serveis especials.
Així explica el mateix Jaume Bosch, la seva decisió, que ha decidit fer pública una vegada el president Mas ha anunciat que hi haurà eleccions anticipades el proper mes de setembre:
El president Mas ha decidit convocar eleccions al Parlament de Catalunya el proper 27 de setembre. Aquest fet aclareix el calendari polític i posa data de caducitat a l’actual legislatura. Per aquest motiu m’ha semblat necessari abusar una vegada més de la paciència dels lectors i lectores de Treball per fer públic un anunci (de fet, una constatació) que m’afecta personalment. Crec que el mitjà ideal per fer-ho és la revista de la meva formació política i que va ser durant molts anys l’òrgan oficial del PSUC.
El diputat indica que la decisió ja la va prendre al novembre de 2012, a l’inici de l’actual mandat, i la va comunicar “fa cert temps” a la direcció nacional d’ICV, a la direcció del partit a la seva comarca, el Baix Llobregat, i a l’assemblea de la seva agrupació local, a Sant Feliu de Llobregat. L’abandonament dels seus càrrecs al capdavant de la cúpula del partit és, per a Bosch, la culminació d'”un lent, voluntari, planificat i progressiu procés d’allunyament de les màximes responsabilitats en el partit, iniciat l’any 2008 quan vaig deixar de ser vicepresident d’ICV a la 9a Assemblea Nacional, i continuat quan vaig deixar de formar part del Nucli de direcció i de presidir la fundació Nous Horitzons durant la darrera Assemblea Nacional, la 10a, l’abril del 2013, d’acord amb la renovació interna impulsada per en Joan Saura”.
A l’article, Bosch deixa clar que haver estat diputat ha estat “un honor excepcional” i explica que va viure en primera persona fets molt intesos com l’elaboració i negociació de l’Estatut, ja que hi va participar activament com a ponent. Precisament, aquesta és una les cinc tasques parlamentàries que Bosch destaca en el text, en el que també posa en valor l’especial atenció que ha prestat a les qüestions relacionades amb el Baix Llobregat i la seva oposició ferma a les polítiques de seguretat de Felip Puig:
Posats a fer balanç i a escollir moments personals destacats triaria cinc tasques parlamentàries: haver estat ponent de l’Estatut de 2006, haver estat relator de les lleis per impulsar polítiques públiques de la memòria (Llei del Memorial Democràtic i Llei de Fosses), haver defensat el Cos de Bombers d’atacs innobles a la Comissió d’investigació de l’incendi d’Horta de Sant Joan, haver combatut l’equivocada política del conseller Puig a Interior, i haver pogut realitzar aportacions al redactat de les declaracions sobiranistes dels darrers anys.
Finalment, Bosch s’ofereix a col·laborar amb el partit per ajudar en el proper cicle electoral que arrenca. També diu que seguirà formant part d’ICV com a militant de base del partit, defensant “una política d’esquerres que lluiti contra la pobresa i les desigualtats i un país net de corrupció”, corrupció a la que fa esment de manera exemplificadora:
Al setembre, iniciaré amb normalitat una nova fase de la meva vida. Em sembla saludable, en moments de descrèdit de la política, poder explicar que torno al meu lloc de treball.
Finalment, com a reconegut defensor de la independència de Catalunya, Bosch defensa en el text que:
Treballaré per la plena sobirania d’una Catalunya independent, a partir d’un procés realitzat amb rigor, allunyat de demagògies, i capaç de construir majories sòlides des de la convicció de que som un sol poble. I no deixaré de col·laborar mai en l’enfortiment de lligams entre tots els Països Catalans.
Jaume Bosch ha estat tota la seva vida política vinculat primer al PSUC i posteriorment a ICV, tant des del terreny municipal com posteriorment amb la seva tasca al Parlament de Catalunya. Aquest compromís ha estat igualment fort en el seu cas, amb el compromís per a aconseguir la plena sobirania de Catalunya, com explica en un emotiu final, en el seu article:
El primer acte polític públic en el que vaig prendre la paraula va ser, de ben jove, el de la presentació pública d’un PSUC encara il·legal a la meva ciutat, Sant Feliu de Llobregat. Probablement, el darrer míting multitudinari en que hauré intervingut haurà estat el de Vic, el 8 de novembre de l’any passat, un acte unitari en defensa del sí-sí a la consulta de l’endemà: em sembla bonic, emocionant i significatiu.