La lluita entre AGBAR i ACCIONA sumada a la manca de reacció de l’ACA estan permetent utilitzar uns aqüífers estratègics davant un episodi de contaminació de les aigües superficials del Llobregat entre Igualada i Abrera
L’episodi de contaminació per dioxà que estem vivint aquests dies al Llobregat està posant en evidència la nul·la capacitat del sector públic, i concretament de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), d’exercir el seu paper de regulador que vetlli per l’interès general i no se sotmeti als interessos dels grans grups de poder que avui controlen la gestió de l’aigua a casa nostra.
D’entrada, convé recordar que no estem davant d’un cas de contaminació menor: els dioxans són irritants i nocius, atès que poden causar danys al sistema nerviós, fetge i ronyó i han estat classificats com a cancerígens del grup 2B per la International Agency for Research on Cancer (IARC) i també per l’Agència de Protecció Ambiental dels EUA. Això ha provocat que la planta de Sant Joan Despí, operada il·legítimament per AGBAR, funcioni sota mínims. Davant d’aquesta situació, AGBAR ha optat per captar l’aigua de l’aqüífer del Llobregat, la pitjor de les opcions possibles entre les diferents fonts d’abastament a la regió metropolitana de Barcelona.
Una simple seqüència d’esdeveniments permet trobar la justificació a aquest moviment:
- El 2012 la Generalitat privatitza ATLL concessionant-la a Acciona. AGBAR denuncia la decisió i actualment pugna per fer-se amb aquesta empresa.
- Entre el 2013 i el 2014 l’ACA inicia un procés de recuperació dels pous del Llobregat i la potabilitzadora de Sant Joan Despí, en mans fins llavors d’AGBAR de forma il·legal; procés que acaba regalant aquestes captacions i infraestructures a AGBAR per 55 i 65 anys respectivament, amb dimissions del conseller de Medi Ambient i el director de l’ACA pel camí.
Així ens plantem a la situació d’avui, amb una ACA totalment deslegitimada per emprendre accions i una lluita de hienes per fer-se amb el negoci de l’aigua. És sota aquest context que AGBAR decideix captar aigua dels pous que li ha regalat l’ACA en lloc de tirar per opcions més lògiques i sostenibles com són les que ofereix ATLL, estalviant-se així haver de comprar l’aigua a la seva rival Acciona encara que sigui a canvi de posar en perill unes reserves estratègiques. I tot i així, la ciutadania continuarem pagant al rebut de l’aigua els mateixos costos.
Des d’Aigua és Vida considerem escandalós que les decisions d’un actor privat passin per sobre de l’interès general, per la qual cosa exigim a l’ACA que emprengui les accions jurídiques i legals necessàries per garantir la sostenibilitat de les masses d’aigua a casa nostra, que la Generalitat i la conselleria de Territori i Sostenibilitat recuperin el control i gestió públics d’Aigües Ter-Llobregat i que es rescatin les concessions de pous fetes a AGBAR, així com la potabilitzadora de Sant Joan Despí.