L’Ajuntament gavanenc ha encarregat un estudi que constata el risc de regressió del
litoral i proposa noves mesures correctores, diferents a les aplicades fins ara, per estabilitzar les platges de Gavà
L’alcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez, ha sol·licitat a Guillermina Yanguas, directora
general de Qualitat i Avaluació Ambiental i Medi Natural, una reunió urgent perquè es
promoguin les accions necessàries per evitar i corregir la regressió del litoral de Gavà.
A més del responsable ministerial, l’alcaldessa s’ha adreçat en els mateixos termes al
subdirector general de Costes i Acció Territorial de la Generalitat.
L’alcaldessa ha traslladat per carta aquesta petició, aprovada per urgència a la Junta de
Govern Local, perquè “ja fa temps que venim observant que a les nostres platges,
així com al litoral del Prat i de Viladecans, s’està produint un fenòmen de regressió”.
Raquel Sánchez recorda que al setembre de 2011, el Parlament de Catalunya va
encarregar la realització d’un estudi sobre les platges de Gavà i Viladecans per
comprovar els efectes sobre la dinàmica litoral i del possible retrocés costaner ocasionat
per les actuacions a la façana litoral. L’estudi, elaborat pel Centre Internacional
d’Investigació dels Recursos Costaners, de setembre de 2012, constatava l’important
creixement de la regressió en aquesta zona i l’atribuïa bàsicament a l’ampliació del Port
de Barcelona i a la manca d’efectivitat de les mesures correctores.
Arran d’això, l’Ajuntament va instar al maig de 2013 al Ministeri d’Agricultura que
promogués accions per evitar i corregir la situació. “Posteriorment, des de la nostra
responsabilitat, la nostra prudència i també la nostra preocupació van demanar al
mateix Centre Internacional l’elaboració de l’estudi Proposta per al disseny de
solucions tipus per estabilitzar les platges del municipi de Gavà. Un estudi que, no
només constata i ratifica que es produeix aquesta regressió, sinó que va més enllà i
planteja les mesures correctores que s’haurien d’aplicar”, explica l’alcaldessa.
Raquel Sánchez afegeix que “des de l’Ajuntament serem insistents perquè aquest és un tema que ens preocupa. No volem generar alarma però hem d’estar amatents i
en qualsevol cas exigir que s’adoptin les mesures correctores. I per vetllar per
l’aplicació d’aquestes mesures demanem que l’Ajuntament de Gavà formi part com a membre de ple dret a la Comissió de Seguiment del Programa de Vigilància
de la Declaració d’Impacte Ambiental del Pla Director del Port de Barcelona”.
Les propostes de Gavà
Com a resultat de l’estudi, l’alcaldessa ha traslladat al govern de Madrid, a la
Generalitat i a l’Autoritat Portuària les següents peticions:
-
Revisió de la mesura correctora de la Declaració d’Impacte Ambiental sobre el Pla
Director del Port de Barcelona perquè aportin la quantitat i especialment la qualitat
de sorra necessària per revertir el procés actual de regressió litoral a les platges dels
termes municipals de Gavà, Viladecans i el Prat.
L’adopció de les mesures oportunes perquè l’Autoritat Portuària de Barcelona modifiqui l’abans possible els paràmetres de quantitat, qualitat i zona de descàrrega de la sorra aportada com adaptació d’aquesta mesura correctora.
L’adopció de mesures per solucionar l’impacte que s’ha produït en aquestes platges
per restituir la realitat preexistent que pretenia preservar la Declaració d’Impacte
Ambiental del Pla Director del Port de Barcelona.
Tenint en compte l’interès ambiental, turístic i econòmic del litoral de Gavà, Viladecans i el Prat, implementar solucions per a la fixació de les platges, tenint en compte les opcions plantejades per Gavà i respectant el model de platja actual, sense estructures rígides i amb una conservació del paisatge dunar.
L’estudi encarregat per l’Ajuntament de Gavà proposa com a solució òptima l’aportació
de 50.0000 metres cúbics de sorra a la platja de Gavà, a l’altura de l’Hotel AC, per començar a minimitzar la regressió de l’ample de platja, que es calcula arribarà a 2 metres/any a la banda nord, entre l’avinguda del Mar i el carrer de Premià.
A més proposa mantenir la morfologia i usos actuals, combinant una duna fusible d’1,5 metres d’altura i 10 metres d’ample amb 88.000 metres cúbics de sorra proper al sistema dunar actual que actuaria com a defensa davant dels temporals. Amb aquest sistema de protecció s’asseguraria un ample mínim de 20-30 metres a la platja de Gavà, acompanyant-lo de manteniment periòdic amb mitjans mecànics per mantenir la sorra
quan afectin temporals durant un període de vida útil de 15 anys.
Quant a la procedència de la sorra, l’adequada és la que arriba a la platja de Castelldefels i Port Ginesta, o bé la del banc de sorra més proper a la costa per ser de tamany de gra adequat, si bé això caldria contrastar-lo amb un estudi del sediment de la costa de Gava. Es podria valorar també, com a opció alternativa, aconseguir la sorra de fons terrestres, com ara de lleres de rius i pedreres, cosa que probablement alteraria el cost de la intervenció.