Anàlisi de la situació prèvia a les eleccions municipals al Baix Llobregat (II)

A les portes de la campanya per les eleccions municipals del 24 de maig, existeix la percepció general que el cicle electoral obert enguany als Ajuntaments, al Parlament i a les Corts generals han de suposar un gran canvi en el tauler polític. A la nostra comarca existeix, també, un reordenament dels partits, però tenint en compte les especificitats de cada municipi. Com sempre elBaix.cat vol posar tota la informació de la comarca al vostre abast. És per això que davant unes eleccions tan importants en un moment tan convuls, amb nous actors, noves aliançes i on el que es donava per segur potser ja no ho és tant, hem cregut interessant fer un repàs de com es presenta la situació política al Baix Llobregat, just abans de l’inici de la campanya. Hem dividit la informació en dues parts, aquesta segona correspon a les zones que anomenem “Delta” i “Nord”del Llobregat

Per Arnau García Gibert / Col·laborador

El Delta del Llobregat

La Zona Delta és molt heterogènia; ja que inclou grans ciutats molt poblades, com Sant Boi, Gavà o Castelldefels, que superen els 40.000 habitants i freguen els 100.000, però també Begues i Sant Climent, amb poc més de 5.000 persones.

En aquesta zona, el PSC concorre amb les pròpies sigles, excepte als dos pobles més petits, on ho fa com «Gent de» Sant Climent i Begues, respectivament. El Partit Popular es presenta amb les seves sigles, de la mateixa manera que ho fa Ciutadans, inclús UpyD pren la iniciativa i presenta candidatures a les ciutats més poblades. Per la seva banda, CiU i Esquerra concorren, majoritàriament, amb el seu nom, excepte a Sant Climent, on els cognoms «Acord Municipal» l’adopta un grup d’independents anomenat SOM.

A Gavà es troba el cas de més fragmentació política, possiblement, de la comarca. A banda d’ERC i el PSC per l’esquerra es presentaran 5 candidatures més. ICV-EUiA comptarà amb els Pirates i impulsa Movem Gavà, mentre que paral·lelament l’electorat podrà optar per Guanyem Gavà, format per persones dels moviments socials de la ciutat i el Bloc d’Esquerres Gavanenc o Gavà en Comú, amb Equo i el Procés Constituent. A això cal afegir-hi la candidatura de la CUP i Gavà Sí Se Puede.

No falten, però acusacions entre aquestes forces polítiques. Mentre Gavà en Comú afirma ser «l’única força equiparable per principis a Barcelona en Comú», la marca d’Ada Colau, que els ha donat permís per fer servir la marca, acusen a Guanyem de ser «una candidatura oportunista, i un frau per la ciutadania», al que Guanyem respon que no vol entrar en polèmiques innecessàries i assegura que la no-confluència es deu principalment «a un problema de temps». La CUP argumenta la no-presència a la candidatura amb el fet que no hi hagi «prou treball al teixit associatiu i no assumeixi l’independentisme».

A El Prat cal destacar d’entrada que ICV-EUiA no s’aventura en cap projecte de confluència de l’esquerra. Presentarà el mateix alcalde que ho és des del 1981, Lluís Tejedor, aleshores alcalde en nom del PSUC, partit del que ICV-EUiA és hereva. Sense cap projecte de confluència a la vista, al Prat també hi participarà l’Alternativa d’Esquerres, que es relaciona amb l’esquerra independentista de cara el 27S. Una altra candidatura al voltant de Se Puede el Prat i Guanyem, que compta amb membres dels moviments socials de la ciutat i crítics de Se Puede; afirmen «no ser ni de dretes ni d’esquerres, ni de cap partit, sinó ser gent del poble que vol canviar les coses».

A Viladecans, tampoc ha estat possible la confluència de les esquerres, i es presentaran ICV-EUiA, Sí Se Puede i Guanyem per separat. Guanyem com un partit instrumental -res a veure amb el partit d’Ada Colau a Barcelona, que en una roda de premsa va enumerar les candidatures a les que donava suport i no hi figurava Viladecans- que dóna cobertura a membres del cercle de Podem de Viladecans, que ha acabat dividit en 2 candidatures sembla que irreconciliables i que s’acusen mútuament de vulnerar les “bases ideològiques” del partit de Pablo Iglesias.

Pel contrari, sí que hi ha un procés de confluència a Sant Boi. Sota el nom Gent de Sant Boi-CUP s’agrupen el Procés Constituent, la CUP, i Sí Es Pot, a banda de col·lectius de Joves Comunistes i Arran, que compartiran el terreny de l’esquerra amb ERC i ICV-EUiA, que confluirà amb el Moviment d’Esquerres (MES).

Finalment, a Castelldefels hi haurà una candidatura de confluència al voltant d’ICV-EUiA, amb Equo, MES i a la que també han donat suport individual persones destacades del cercle de Podemos local, anomenada Movem Castelldefels. Un moviment de confluència que neix de la voluntat de les parts de sumar per derrocar el Partit Popular i recuperar la ciutat per a l’esquerra. A part, també es presenta una candidatura propera a Podem, que ha patit durament el suport de part dels seus membres a una altra candidatura. A més, també cal tenir en compte els Veïns Independents de Castelldefels (AVVIC), que es presenten -i tenen representació al consistori- des del 1999, i que en l’actualitat governen amb el PP, a l’única ciutat governada per els populars de tota la comarca. Aborden qüestions d’interès ciutadà i diuen no tenir cap vinculació amb cap partit polític.

Per tant, podem dir que la presència de candidatures properes a Podem és molt gran a la Zona Delta; on trobem presència de partits propers o de representants del partit a tots els pobles de més de 10.000 habitants (tots menys Begues i Sant Climent), i exceptuant el cas de Sant Boi i a diferència de les altres zones del Baix Llobregat, on pacten amb d’altres partits d’esquerres, les llistes deltaiques properes a Podem acostumen a presentar-se en solitari, fins i tot dividint el cercle a més d’una localitat, i generant dos partits o donant suport a partits diferents . També detectem una forta presència d’UPyD, gairebé inexistent a la Vall Baixa o el Nord del Baix. A més, la Zona Delta també es caracteritza per tenir candidatures d’independents als pobles més petits.

El Baix Llobregat Nord

El Baix Llobregat Nord inclou 8 municipis, des d’Olesa, Esparraguera, Sant Andreu i Martorell, al voltant dels 20.000 habitants, fins a Castellví, amb poc més de 1.000 habitants, passant per Abrera, Collbató o Sant Esteve Sesrovires, amb entre 3.000 i 9.000 persones.

En tots ells hi ha diferències en les candidatures que optaran a l’alcaldia, però hi ha forces com Ciutadans o el PP que segueixen la tendència de tota la comarca de no entrar en cap coalició ni canvi de sigles. ERC també opta per presentar-se en solitari a tots els municipis del Nord, inclús a Martorell, on el seu aliat predilecte, el Moviment d’Esquerres, presenta una candidatura pròpia. Només en el cas de Castellví passarà a anomenar-se Fem Poble, i incorporarà independents en la totalitat de la seva llista electoral.

Del PSC només en destaca un canvi de nom, en el cas de Junts Per Castellví, mantenint el «cognom» de Candidatura pel Progrés. A Collbató també incorpora independents, com per exemple la seva cap de llista Ana Maria Úbeda Vázquez, i passa a dir-se Socialistes de Collbató. Excepte en el cas de Corbera, Convergència i Unió presentarà llistes sense cap coalició. A Corbera es produeix una divisió interna a CiU, davant, segons Europa Press, «els casos de Corrupció», tres dels quatre regidors del partit nacionalista es presentaran el 24M sota la denominació Moviment pel Canvi (MPC).

En aquesta zona del Baix hi ha pocs processos de confluència homologables a les grans ciutats de la Vall Baixa o Barcelona. Un dels més rellevants és Abrera en Comú, que inclou EUiA, Procés Constituent, Podemos i ICV, i que haurà de “competir” amb la candidatura Alternativa d’Abrera (Ad Ab). Ad Ab és un partit sense referència a nivell nacional, de caire progressista, que només es presenta a aquesta ciutat, i ho fa des del 200. A les últimes eleccions va obtenir 3 regidors i es vol seguir postulant «com una alternativa al model esgotat socialista».

Un altre cas de confluència es dóna a Martorell. Per una banda Movem Martorell, aconsegueix unir la CUP amb ICV-EUiA, un cas gairebé unic fins i tot a nivell català, amb el Procés Constituent. La candidatura pretén portar la política «dels despatxos al carrer» i realitzar consultes als ciutadans i treballar amb els moviments socials i les entitats de la ciutat. Una mostra de l’identitat d’aquesta confluència és la presència dels Iaioflautas i altres plataformes com Matorell Viu i Moviment Social Martorell pels drets socials. La candidatura compartirà espai electoral amb SOM Martorell, que compta amb el suport de Podem.

També a Martorell, feu del fins ara president de la Diputació de Barcelona Salvador Esteve, també hi trobem una dada curiosa. L’alcaldable del PSC, Luís Tomàs, és actualment l’alcalde sortint de Castellví de Rosanes. Tomàs es va imposar per un 56% de vot a les primàries socialistes.

El cas de Martorell s’oposa al d’Olesa, on gairebé s’ha produït el procés contrari ja que el Bloc d’Olesa i Iniciativa, la coalició amb més vots el 2011, concorren a les eleccions per separat. ICV critica «la manca de transparència del bloc», mentre que el Bloc acusa ICV de «no respectar un procediment absolutament democràtic».

Al Baix Llobregat Nord el model més present és el de partits propis de cada municipi, el model de l’Alternativa d’Abrera, més que unions de federacions de partits d’àmbit nacional. Al poble més petit, Castellví Rosanes, existeix el CRAI (Administradors Independents) a banda de les candidatures independents, però amb els «cognoms» d’ERC i el PSC. En el cas de Corbera parlem del GIU (el grup independent de les Urbanitzacions) que va obtenir un regidor el 2011, a més de la presència d’una Candidatura d’Unitat Popular i el MPC, sortit de regidors ex-convergents.

Per altra banda, a Esparreguera hi ha més d’una coalició de caràcter veïnal. Per una banda trobem l’Alternativa Independent Esparraguera, existent des del 2007, que va obtenir dos regidors l’any 2011 i l’Iniciativa Reacció Social, amb un regidor a les últimes municipals. A Esparraguera també hi ha CUP, i ICV es presenta amb les pròpies sigles, arribant fins al número de 10 candidatures a la ciutat, entre tots els partits. El mateix cas es dóna a Sant Andreu de la Barca, amb la presència de «Sí se Puede», paral•lelament a Veïns per Sant Andreu. També ho fa el partit Democràcia 3.0, present des de fa 8 anys al consistori, actualment amb 1 regidor, lluitant des de l’oposició.

Hi ha molts més exemples de candidatures independents, com Candidatura Cívica de Collbató i el GIC, de la mateixa ciutat, el segon compta amb el suport d’ICV-EUiA, el Procés Constituent i Solidaritat catalana, una altra candidatura que també seria difícil de poder veure a nivell nacional. També es presenta «Locos por Sanes» a Sant Esteve Sesrovires i «Ara i Sempre Sant Esteve», aquests últims existents des del 2011; les dues candidatures es presenten per una nova manera de fer política. Ni Locos ni Ara i Sempre tenen cap referència a nivell nacional, excepte complicitats a títol personal.

En definitiva, al nord de la comarca, amb municipis més aviat petits, no es donaran gaires processos de confluència, excepte en els casos concrets esmentats, sinó més aviat es denota una certa tendència a la fragmentació política. Els electors/es d’un municipi d’uns 5.000 habitants podran triar entre 10 candidatures, on seran vitals les dinàmiques locals. En la majoria de municipis hi haurà més d’una candidatura que representa una nova manera de fer política i, majoritàriament, sense referència a nivell supramunicipal, sinó amb veïns/es de la ciutat.

Això també afecta a ERC, ICV i el PSC que nodreixen les seves llistes de persones de fora del partit, inclús provocant-ne un canvi de nom. Això farà molt difícil fer cap tipus de lectura supra-municipal, malgrat es puguin deduir algunes tendències.