Aigua és Vida presenta querella contra la Direcció Tècnica i el Consell Metropolità de l’Àrea de Barcelona per presumpta corrupció
La plataforma Aigua és Vida, a través d’Ecologistes en Acció, Enginyeria Sense Fronteres i la FAVB, ha presentat aquest dimarts una querella criminal contra els responsables que impulsaren i aprovaren, el 2012, la creació de la Societat d’Economia Mixta entre l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i la Societat General d’Aigües de Barcelona (del grup, i en endavant, AGBAR), al considerar que essent plenament conscients de la situació irregular en què es trobava el servei d’aigua actuaren presumptament en perjudici de la ciutadania i l’interès general, greus implicacions de les quals també eren coneixedors.
Absència de títols
La situació del servei d’aigua a la regió metropolitana va ser motiu d’estudi per la pròpia AMB el 1993, a través del que llavors era la Mancomunitat de Municipis. Aquesta encarregà l’estudi al catedràtic de dret administratiu i pare de la Constitució Eduardo García de Enterría, un jurista de referència en Dret Públic. En les conclusions de l’informe, que avui es fa públic, declara que «existeixen raons jurídiques suficients per afirmar que els drets d’AGBAR en la prestació del servei a Barcelona» van acabar el 2003. I pel que fa a Montcada, Esplugues, Santa Coloma de Gramenet, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Sant Adrià del Besòs, Gavà, Sant Feliu de Llobregat, Viladecans i Cerdanyola del Vallès el servei es presta sense un veritable títol concessional», als que es podria afegir Sant Boi de Llobregat, Sant Just Desvern i Sant Joan Despí. Cal destacar que l’aleshores gerent del servei metropolità responsable d’aigua és avui president Executiu d’AGBAR.
En la mateixa línia camina la sentència judicial de 2010 on el jutge dictaminà, després de no haver rebut cap contracte vinculat a la prestació del servei ni per part d’Agbar, ni de l’Ajuntament de Barcelona ni de l’AMB, que la prestació del servei par part d’AGBAR és il·legítima, constatant-se de nou els fets irregulars descrits pel catedràtic Eduardo Garcia de Enterría i plenament coneguts per l’AMB.
Reguralització dubtosa de la situació i valoració d’actius
Tanmateix, el 2012 l’AMB no només obvia aquesta situació sinó que crea una Societat d’Economia Mixta (SEM) sense cap concurs públic. És a dir, ometent el procediment d’adjudicació aplicable, al·legant incomprensiblement que AGBAR era l’única empresa que podria prestar el servei sota l’argument que «en virtut dels citats Títols, la seva condició de gestor indirecte del servei metropolità d’abastament d’aigua en baixa no resulta discutible», procediment que la pròpia Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) qüestionà, el passat febrer, amb un informe de 64 pàgines que també fem públic. Així, l’OAC posa en entredit que no hi hagi hagut lliure concurrència «atesa la manca d’una anàlisi jurídica i especialment econòmica tant dels títols a l’empar dels quals AGBAR ha vingut prestant el servei de subministrament d’aigua» com també parla de concessions extingides per part d’AGBAR. Només cal revisar la declaració de les concessions fetes per AGBAR en l’Annex 2 de la Memòria per trobar contractes caducs de principis de segle XX i no trobar ni tant sols cap citació al contracte de Barcelona.
Pel que fa la valoració dels actius la pròpia OAC afirma que «la fiscalització de l’expedient considerat presenta deficiències molt significatives: de fet, es pot afirmar que no hi ha hagut fiscalització de l’expedient més que en un sentit purament formal, però no substantiu», i planteja «dubtes seriosos sobre el rigor de l’actuació de l’AMB». Així, trobem una nul·la fiscalització dels actius aportats per AGBAR valorats en 476,45 milions d’euros. I, pel que fa als actius aportats per l’AMB a través dels actius de l’Entitat Metropolitana de Sanejament SA, es valoren en 50,55 milions d’euros, element inversemblant tenint en compte que la valoració feta per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) fou de 968 milions d’euros, o la valoració del Govern de la Generalitat en el Decret Llei 2/2014 en concepte d’«inversions en sanejament efectuades» era de l’ordre de 800 milions d’euros.
Impactes sobre la ciutadania
Pel que fa als costos que la creació de la SEM tindrà pels usuaris i usuàries destaquem alguns elements, com ara el Cànon concessional que l’OAC troba «sorprenent», qüestionant que l’AMB s’atribueixi per aquest concepte un import anual de 20 milions d’euros. També considera «qüestionable el pagament a AGBAR d’una contraprestació per l’aportació de know-how» que podria comportar «una situació d’enriquiment injust d’AGBAR». Aquests elements i altres foren estudiats per l’ACA en el seu informe «Impacte sobre els consumidors de la creació de la SEM» de desembre de 2012, on es destaca que la creació de la SEM suposaria un sobrecost per la ciutadania de Barcelona i Àrea Metropolitana de 62,94 euros per família i any, una pujada que rondaria el 20% del rebut.
Atesos tots aquests fets i constatacions presentem querella al Jutjat de Torn de Barcelona per entendre que cal investigar tots els presumptes delictes contra l’administració pública vinculats a les sospites i indicis que puguin haver comès la Direcció Tècnica de l’AMB i els membres del Consell Metropolità de l’AMB que votaren a favor de l’acord de creació de la Societat Empresarial Mixta per gestionar el servei integral de l’aigua a l’AMB. Considerem que la situació presentada podria suposar, si el jutge així ho estima, un cas de corrupció en un camp essencial com és l’aigua, declarat per l’ONU com un Dret Humà i sobre el qual les administracions haurien de vetllar per la seva plena garantia.