La pel·lícula “Güeros” del director debutant mexicà Alonso Ruizpalacios no ha parat de recollir premis per allà on ha passat. Aquest periple d’èxit ha culminat amb el recent triomf en la 21 Mostra del Cinema Llatinoamericà de Catalunya celebrada a Lleida entre els dies 10 i 17 d’abril
Per Joan Millaret / AMIC
El film “Güeros” ha estat rodat en un blanc i negre de genuí gust alternatiu, un tractament que li dóna una empremta agosarada i fascinant en molt moments. Aquesta aspre fotografia encaixa la mar de bé en el seu plantejament d’estranya i absurda road movie urbana. Un incert i atzarós camí per on ressonen les petjades locals del cinema adolescent, irònic i desinhibit del cineasta Fernando Eimbcke, però on es detecten també clares reminiscències dels itineraris desnortats habituals en el cinema independent del nord-americà Jim Jarmusch.
La cinta està protagonitzada pel jovenet Tomás, el seu germà gran, Sombra, i l’amic d’aquest darrer, Santos. Tomás ha estat enviat per la seva mare a Ciutat de Mèxic, al pis del seu germà universitari, com a correctiu per llençar un globus ple d’aigua a una dona que passava pel carrer. La universitat està paralitzada per una vaga i tots tres s’estan al pis en condicions passives, absolutament inerts i assetjats per la desídia.
Tan sols aconseguiran sortir del seu llastimós estat catatònic quan es decideixen a emprendre la recerca del cantant mexicà Epigmenio Cruz que acaba d’ingressar en un hospital. Un llegendari cantautor oblidat que ha estat músic de capçalera del pare absent dels germans Tomás i Sombra. Una figura paterna de la qual tan sols conserven una casette amb les cançons d’Epigmenio.
Un viatge tan divertit com patètic que no fa altra cosa que constatar l’aclaparadora sensació d’orfenesa i el caràcter erràtic de tots plegats. Un retrat generacional d’una joventut en marxa, sovint aclaparada i empantanegada, però també lliure i desfermada.