Biopic narrat en dos temps per explicar l’èxit del músic Brian Wilson amb la seva banda Beach Boys i el seu posterior ocas
Per Joan Millaret / AMIC
L’abans i el després, l’ascens i la caiguda d’un músic jove desbordant de talent i creativitat. Una estructura narrativa habitual en el gènere biogràfic de grans músics llegendaris que, en la present ocasió, s’acompanya d’un epíleg resurreccional amb la restitució del geni malenguanyat gràcies a una nova i exitosa represa musical.
En aquest trajecte en dos direccions, Brian Wilson (John Cusack), vella glòria de la música dels seixanta, ara viu completament anul·lat, atrapat en mans d’un psicoterapeuta tronat, Eugene Landy ( Paul GIamatti), que havia diagnosticat erròniament a Wilson com a esquizofrènic paranoic. En aquest temps de vida reclòs, fora de circulació, Brian troba els anys vuitanta en l’enamorament d’una dona venedora de Cadillacs, Melinda (Elizabeth Banks), el flotador on agafar-se, una mena de redempció a una vida d’alienació trastornada i desmanegada.
La pel·lícula s’alterna aleshores amb els anys de glòria de Wilson (Paul Dano) com a compositor, lletrista i productor, autor del llegendari disc “Pet sounds” i temes celebèrrims com “Good vibrations”. Anys febrils en què trobem un creador maniàtic i detallista, afectat de progressives crisis nervioses que, al capdavall, el van dur a allunyar-se de l’escena musical per caure finalment en l’ostracisme.
Una interessant pel·lícula que compta a dos grans interpretacions de John Cusack i Paul Dano, corresponents a dos moments oposats en la vida d’un mateix personatge històric, i que explica suggeridorament a través d’un format fragmentat i discontinu el creixent desgavell mental d’un gran músic finalment rehabilitat.