ENTREVISTA A FELIP PUIG, Conseller d’Empresa i Ocupació: “Els únics que posen en qüestió l’èxit turístic de Barcelona són els de la pròpia ciutat”

Felip Puig (Barcelona, 1958) acumula una llarga trajectòria política. Enginyer de camins, canals i ports i llicenciat en Administració d’Empreses, ha estat Conseller de Medi Ambient, de Política Territorial i d’Obres Públiques, i d’Interior, a més de Portaveu de la Generalitat. Actualment ocupa el càrrec de Conseller d’Empresa i Ocupació, que també inclou la cartera de Turisme. En plena temporada alta, amb Barcelona i les costes catalanes plenes a vessar de visitants, Puig reflexiona en aquesta entrevista sobre el model turístic del país i de la seva capital, i es mostra molt crític amb la suspensió de llicències d’allotjaments turístics que ha pres l’Ajuntament de Barcelona, liderat per Ada Colau. Ho considera una mesura “populista” que dóna “mala imatge” als operadors internacionals. Davant d’això, defensa el “diàleg” entre administracions, veïns i empreses, per encarar la gestió d’un sector que considera vital per a l’economia i el creixement del país

Text i Fotos: Vern Bueno/Marc Guanyabens/Clack.

Què és el que l’ha molestat tant de la suspensió de llicències d’allotjaments turístics de l’Ajuntament de Barcelona?
En moments que necessitem una visió integral per resoldre els problemes, s’imposa per part de certes forces polítiques un retorn a les maneres de fer dels segles XIX i XX, quan s’aplicaven solucions sense perspectives globals ni capacitat de consens i diàlegs. Em preocupa que aquesta hagi estat una de les primeres decisions de l’Ajuntament liderat per l’equip d’Ada Colau, com si Barcelona fos un consistori marginal de Catalunya enlloc del de la capital del país, a on hi pesa una quarta part de l’economia catalana i on el turisme és una de les principals activitats.

Barcelona té un problema en aquest àmbit. Què hauria fet vostè?
S’hauria pogut actuar d’una manera més concertada i menys populista. És evident que hem d’avançar cap a un model turístic que conciliï drets i interessos per part dels afectats, però recordem que el sector genera una gran quantitat de llocs de treball i està refermant la recuperació econòmica.

Però com s’ha de fer front a la pressió turística que pateix la capital catalana, que moltes veus consideren massa forta?
Quina gran ciutat destinatària de turisme internacional no té problemes en aquest sentit? Nova York, París, Londres, Roma, Florència, Venècia… Les grans capitals turístiques mundials viuen amb la necessitat permanent de buscar equilibris i consensos. L’equip de Xavier Trias havia començat a fer passos en la bona direcció, amb l’impuls del diàleg amb veïns i empreses i l’elaboració de plans estratègics. Decisions tan radicals com la que ha pres ara l’Ajuntament queden molt bé en els titulars dels diaris però més que buscar solucions incrementen els problemes. Aquest èxit de Barcelona és reconegut arreu del món i al final els únics que el posen en qüestió són els de la pròpia ciutat. Em preocupa el missatge que una decisió com aquesta dóna de Barcelona i Catalunya als grans operadors internacionals, que difícilment analitzaran el perquè de la mesura.

Veïns de diferents barris barcelonins s’han manifestat contra el que consideren un excés de turistes a la ciutat. No li preocupa que la ciutadania comenci a veure el turisme amb mals ulls?
L’animadversió que es genera contra el turisme no es favorable ni per la imatge de Barcelona ni pels seus propis ciutadans. Em preocupa que els veïns no observin que les institucions fan un esforç important per regularitzar l’oferta d’allotjament il·legal, per tant hem de ser més contundents en la seva persecució. La Generalitat és l’única administració que ha perseguit les grans plataformes tecnològiques que fan ofertes il·legals d’habitatges que no estan registrats. Estem estudiant com elevar de categoria algunes d’aquestes ofertes per ser molt més exigents, i també perquè els clients no es trobin en un inframón irregular on es permet de tot. L’oferta il·legal i l’economia submergida les hem de combatre decididament.

Quan fa referència a aquestes plataformes tecnològiques, considera que l’economia col·laborativa és economia submergida?
Anem per parts. L’economia col·laborativa ha arribat per quedar-se, generarà nous models de compartir interessos i també noves formes de negoci. Sense ànim de lucre no són cap problema, i si en tenen també és legítim. Però on paguen impostos aquestes plataformes? Com afronten la taxa turística si no estan registrades? Com fem que els increments de renda dels ciutadans que hi participen aflorin com a activitat econòmica? Grans empreses com Airbnb han d’entendre que el seu model de negoci s’ha d’adaptar, com ja han fet varies plataformes tecnològiques que només ofereixen habitatges registrats. No podem promocionar una fiscalitat difosa per a un servei que no ens doni cap retorn en capital públic.

Actualment el nombre de turistes que rep Catalunya en un any gairebé triplica la seva població. Hi ha marge de creixement encara?
Hi ha pocs països que comptin els seus habitants en milions que multipliquin per tres els seus visitants. Jo crec que sí que podem créixer, però hem de fer-ho bé. Per exemple, desestacionalitzant l’oferta turística per rebaixar la concentració en determinats mesos. A Barcelona ho estem aconseguint, al febrer la ciutat és plena de turistes. Volem que a tot el país també s’estigui en aquesta línia. També apostem per un major equilibri territorial de l’oferta turística, descentralitzant-la de Barcelona i de la costa: enoturisme, la reserva de la biosfera del Delta de l’Ebre, el turisme d’interior i de muntanya… Des d’aquestes perspectives podem seguir creixent, però sobretot en qualitat i en valor afegit, en un turisme que ens aporti més riquesa.

Catalunya és la comunitat autònoma líder en recepció de turistes però no és la regió que rep més turistes de la resta d’Espanya.
Busquem el turisme espanyol de proximitat que ve a Catalunya a conèixer els seus productes i serveis i a deixar-hi despesa. No competim amb la costa valenciana ni amb les Canàries, busquem un tipus de turisme més exigent que el que capten altres regions espanyoles. De nou, no es tracta de ser els primers en nombre, sinó en qualitat de l’oferta. No estic menystenint el turisme low cost, hem de tenir una oferta diversificada, però si ho fiem tot al sol, platja, paella i sangria com fèiem fa anys, el turisme no serà una activitat que portarà el país a majors cotes de benestar i riquesa. Un país que ho fia tot al low cost també tindrà salaris low cost.

Davant la davallada de visitants russos i la inestabilitat econòmica global, quins són els mercats emergents a on Catalunya ha d’anar a buscar nous turistes?
Avui tenim 14 oficines de turisme arreu del món que capten turistes cada cop de més lluny, malgrat que seguim sent una potència molt important en turisme de proximitat. Som forts en mercats madurs que ens aporten riquesa, com el francès -que està fins i tot per davant de l’espanyol-, l’alemany, l’italià, el britànic o també el de països més petits però molt interessants per a nosaltres, com els Països Baixos o els escandinaus. Pel que fa a nous mercats, en els darrers anys destaca sobretot l’americà, vinculat al fet que Barcelona és el primer port europeu en creuers i el tercer del món. També ens interessa molt el xinès, el de l’Orient Pròxim, o països sud-americans que darrerament gaudeixen de més seguretat econòmica i jurídica com Colombia, Perú o Xile.

I com es capten els turistes d’aquests països?
El nostre mercat és el món, però diversificant l’oferta: turisme familiar, esportiu, de natura, negocis, de compres, religiós, enoturisme… Hem d’identificar quins recursos tenim i analitzar a quins mercats els interessa més cadascun d’ells. Per exemple el rus té tendència cap a l’espiritualitat, el xinès s’interessa molt pel nostre patrimoni artístic i arquitectònic, i el sud-americà busca més les arrels compartides durant segles d’història, a més de sentir-se molt còmode amb el clima i la gastronomia. Tot això és el que ens ha permès en els darrers anys ser una potència turística europea i aspirar a jugar la Champions a nivell mundial. Hem de seguir endavant amb intel·ligència, no només amb intuïció. I entendre que el turisme és cada cop més una gestió d’emocions i experiències. Quan ets capaç de despertar-les tens la fórmula guanyadora, i aquí a Catalunya estem fent els deures.