En el límit entre la plana i la muntanya o Samuntà, el Parc és situat sobre terrenys deltaics del marge esquerre del Llobregat, a la meitat sud d’una finca pública travessada per dues importants infraestructures, el canal de la Infanta i la línia del ferrocarril. A la part més baixa hi ha la gran esplanada de jocs amb el trenet; més amunt, el llac, els jardins amb glorietes i miradors, els camins, les zones d’estada i la piscina ocupen l’espai de les antigues feixes de conreu. A la part central s’ha mantingut l’estructura de terrasses i jardins que inclou les dues peces emblemàtiques del parc, el palau i la plataneda
Hisenda agrícola, palau noble, parc públic
El parc de Can Mercader prové d’una antiga i pròspera hisenda agrícola, corresponent a la masia anomenada Mas Oriol de l’Empedrat, de la qual tenim notícies documentals des de finals de l’edat mitjana.
L’any 1748 la família Sadurní va comprar el mas Oriol i les 48 hectàrees que en aquell moment formaven el conjunt de l’explotació. Pocs anys després, el 1764, se celebrà el matrimoni entre Maria Sadurní i Cànoves i Felip de Mercader i Saleta. A la mort de Maria Sadurní la finca passà a formar part del patrimoni dels Mercader, una família burgesa de Barcelona, amb el privilegi de ciutadans honrats.
De l’any 1771 estan documentades unes importants reformes a la masia, fetes per encàrrec de Maria Sadurní, de cara a habilitar el primer pis per a residència pròpia, com a torre d’esbarjo.
L’any 1814, Josep Ignasi de Mercader, per motius de salut, va fixar la seva residència a la casa de Cornellà. En aquest moment es construïren els primers jardins en terres fins aleshores de conreu. Segons narra el cronista de la família, (…) son al salir por la parte de detrás de la casa actual, dos grupos de bosque, en el centro de éstos un caminal ancho a cada extremo y en el centro una plazuela. En medio de ésta un surtidor, un caminal recto a los lados exteriores de dichos bosquecillos, siguiendo a éstos dos túneles de hiedra, un gran estanque oval entre estos y sobre de aquel dos estanquitas con sus juegos de agua en el centro.
El seu fill, Ramon Mercader i Novell, es va casar l’any 1824 amb Maria Mercè de Belloch i Portell, hereva d’un llinatge aristocràtic, el dels comtes de Belloch, que es remunta al segle XI.
La recuperació de Can Mercader com a parc públic
L’any 1961, la fundació Belloch-Pozzali decideix finalment tirar endavant el projecte de centre d’acollida d’estudiants; les negociacions entre l’Ajuntament i la Fundació s’intensifiquen i les tensions s’agreugen; alhora, la reivindicació col·lectiva dels veïns d’Almeda de la totalitat dels terrenys de Can Mercader com a zona verda, es fa sentir de forma contundent. El projecte queda aturat.
A la mort d’Albert Bonet, el 1973, la Fundació s’incorpora alSeminari de Barcelona i els seus béns són venuts a institucions públiques i privades. L’any 1974, la Comissió d’Urbanisme adquireix el palau “Belloch-Pozzali” i el que serà el futur Parc i els cedeix poc després gratuïtament a l’Ajuntament de Cornellà que els inclou en el Catàleg d’Edificacions Històriques; dos anys després la Generalitat els declara monument històrico-artístic. En aquells moments, la finca es trobava en un estat d’abandonament total, i no serà incorporada a la vida municipal com a espai verd d’ús públic fins el 1984.
Entre 1984 i 1985, es redacta el projecte de restauració. Les obres s’inicien a finals de 1986, finançades per la desapareguda Corporació Metropolitana de Barcelona i posteriorment per la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. L’onze de setembre de 1989, les portes de Can Mercader, el primer parc públic de Cornellà, s’obren definitivament als ciutadans. La seva visita constitueix un passeig per la història.
Consulta aquí les Activitats