Quan els dirigents de partits espanyols venen a Catalunya sovint obliden que aquí el llenguatge polític és diferent: ni millor, ni pitjor, diferent. Té molt present la història del nostre país i acostuma a ser més matisat. Tot i que aquesta darrera característica es va a començar a perdre amb la irrupció d’Alicia Sánchez Camacho i Albert Rivera al Parlament. I durant aquesta campanya encara s’està perdent més amb l’obsessió d’un sector minoritari però molt actiu de l’independentisme d’inundar la xarxa de desqualificacions i insults cap els que fins el 9 de novembre vàrem compartir projecte i ara defensem el dret a l’autodeterminació però discrepem del full de ruta de Mas.
Pablo Iglesias va pronunciar fa uns dies unes paraules que han encès els ànims d’alguna gent. Convindria recordar què va dir: va demanar que vagin a votar els que no s’avergonyeixen de tenir pares andalusos o avis extremenys. Va pecar del problema que definia en el paràgraf anterior: no és aquest el nostre llenguatge perquè la possibilitat de que algú s’hagi d’avergonyir dels seus orígens, a Catalunya ni es contempla. Per això ha fet bé en aclarir les coses i demanar disculpes. Però a continuació cal afegir que les acusacions que se li han fet de negar el caràcter de catalans a les persones a qui va al·ludir, d’etnicisme , i de no respectar que Catalunya és un sol poble, o les comparacions amb l’extrema dreta o amb l’Aznar, entren ja en la categoria de la manipulació electoralista per intentar desgastar “Catalunya sí que es pot”, que apareix com alternativa a “Junts pel sí”. Una força política que, si no guanya les eleccions, pot acabar sent el segon grup parlamentari de la nova legislatura, fet que atorgaria a Lluís Rabell el caràcter de cap de l’oposició en detriment de la candidata de Ciutadans. Per cert, molts sobiranistes no haurien de celebrar que Rabell fos cap de l’oposició en lloc de Ciutadans, tant com van celebrar que Oriol Junqueras ho fos enlloc del PSC?.
Però aquesta polèmica m’ha servit per ser testimoni d’un fet que no em pensava que arribés a veure mai: la CUP lloant el paper jugat pel PSUC i ICV en la tasca d’assegurar que Catalunya és un sol poble. Ja sé que ho han dit per desgastar “Catalunya sí que es pot”, però això no fa disminuir la meva satisfacció. El PSUC i ICV, que segons la CUP, eren el pitjor del pitjor, traïdors a la classe obrera i l’esquerra, ara passen a ser objecte d’elogi, encara que sigui com arma llancívola contra Pablo Iglesias i Rabell. I el més important és que, avui, 2015, i cada dia, molts alcaldes i alcaldesses i regidors i regidores d’Iniciativa, i molts sindicalistes de CCOO, continuen la tasca que va començar el PSUC. A veure si a la propera, la CUP, reconeixent aquest paper del PSUC i d’ICV, ja no posa com a condició que Iniciativa no formi part de projectes com “Barcelona en comú” o “Catalunya sí que es pot”, per poder incorporar-s’hi, i així fem més forta l’esquerra alternativa.
Ara bé, tampoc cal amoïnar-se massa per la CUP: cada força política exerceix la funció que ha escollit, però en el cas de la CUP qui ha dissenyat el seu paper és Artur Mas. La CUP té com a missió recollir els vots de la gent d’ERC disgustada amb la coalició amb CDC i intentar desgastar “Catalunya sí que es pot”. I hi posen tot l’entusiasme del món: piulades, pancartes, intervencions en els mítings… però continuen sense aclarir , no tant sí votaran a Mas com a president o no, sinó si permetran que governi, amb el seu suport actiu o passiu. I saber això interessa molt més a la gent d’esquerres que dubta entre votar CUP o votar “Catalunya sí que es pot” que les desqualificacions oportunistes.
Perquè és indiscutible que Catalunya és un sol poble. Si entreu a la pàgina web de Súmate veureu testimonis de persones admirables que han vingut de diversos territoris de l’Estat espanyol, que defensen la independència, però que posen de relleu ,com és lògic, que estan orgullosos dels seus orígens, que no se’n avergonyeixen, només faltaria!.
No ho trobo tan allunyat del que va dir Pablo Iglesias. El que ja no m’agrada tant és el paper que fan els dirigents de Súmate, dins “Junts pel sí”. Hi ha candidats , que parlen perfectament el català, però fan les seves intervencions en comarques com el Baix Llobregat o el Vallès Occidental íntegrament en castellà, per la visió paternalista i equivocada que als catalans i catalanes amb arrels a d’altres territoris de l’Estat se’ls hi ha de parlar en castellà i elaborar cartells, tanques i fulls informatius en castellà per a que se sentin identificats. No critico la utilització del castellà en campanya;: en la Catalunya lliure que jo defenso penso que el català, la nostra llengua pròpia, i el castellà, han de ser oficials; critico als que donen lliçons de puresa als altres i després actuen en sentit contrari.
I és que a mi m’agrada més un polític com l’Iñigo Errejón, que sense ser català, utilitza amb normalitat la nostra llengua en les seves intervencions al Baix Llobregat, que els catalans independentistes ,nascuts aquí o que hi porten molts anys, que malgrat saber el català, quan intervenen al Baix Llobregat ho fan en castellà. La veritat és que el PSUC i la ICV que jo he conegut, que ha fet, fa i farà, una tasca innegable per a que ningú pugui dubtar que Catalunya és un sol poble, està més a prop d’Iñigo Errejón que d’alguns dirigents de Súmate i de “Junts pel sí”.
Perquè convindria que ningú no oblidés que el PSUC va ser alternativa de govern a CIU, i que el cap de llista independent del PSUC a les eleccions de 1980, Josep Benet, nacionalista de pedra picada, va presentar una moció de censura a Jordi Pujol. Una cosa és compartir objectius com l’autodeterminació, i una altra cosa ben diferent presentar-se en una llista conjunta amb CDC. Això el PSUC no s’ho va plantejar mai, i quan, per aconseguir l’autogovern a Madrid va voler presentar una candidatura molt àmplia i transversal al Senat va proposar l’Entesa dels Catalans (Benet, Candel, Cirici per Barcelona), integrada pels partits d’esquerres, de la que CIU, lògicament, no en formava part.
Jaume Bosch. Membre de l’Executiva d’ICV.
Em sembla vergonyós que algú com Jaume Bosch digui que Artur Mas ha dissenyat el paper de la CUP.
El paper que acabareu fent vosaltres és el de salvar la unitat del Reino de España portant-nos a una reforma de la constitució que obligadament serà d’acord amb el PSOE i com a mínim C’s (per no dir que serà molt difícil arribar als 2/3 sense el PP). Bona sort companys, seguiu caminant contra una paret, que molts altres preferim avançar de veritat. I cert que Artur Mas no és el company de viatge més ideal, però el Pujolisme més oligàrquic (Isidre Fainé, Josep Oliu, Miquel Roca…) ja s’ha posicionat a un altre bàndol. I bé que veu pactar amb CiU quan us va convenir a l’ajuntament de Sant Feliu.
Una mica de coherència i humiliat sempre va bé a tothom. Que la independència també pot ser una revolució democràtica encara que no la hagueu encès vosaltres.
Realment quan es tenen arguments no és necessari ni cridar ni desqualificar. I el Jaume Bosch no parla “d’oides”, ho coneix de primeta mà. Trobo l’article molt encertat i aclaridor. Gràcies
Des de la CUP es pot parlar del moment històric en què el PSUC (no ICV com intentes vendre) va jugar un paper importantíssim en l’articulació nacional i social de Catalunya, especialment al cinturó roig i els extraradis amb immigració andalusa i extremenya en general. No hi ha cap problema amb això.
Però el que intentes fer de lligar la ICV actual amb aquell PSUC, intentant-ho disfressar amb el suposat joc partidista de la CUP és una mica lamentable.
La CUP és una formació anticapitalista, socialista i ecologista, i les seves no-estratègies provenen d’una base amplia i heterogènia. ICV és un partit amb una cúpula directiva que manega i crea discursos de cara a les eleccions.
Per aquest motiu, perquè la CUP és la seva militància, que mai podrà pactar amb vosaltres, ja ho vulguis entendre com a ICV o com a CCOO. Perquè vosaltres esteu lligats de mans amb la Caixa a causa d’un deute milionari. Perquè vosaltres feu servir targetes Black. Perquè vosaltres cobreu sous que són un luxe per la gent a la que dieu representar. Perquè esteu en el joc de les portes giratòries amb AgBar. I per molts altres motius.
La CUP ha d’anar a la seva, i ha de quedar al·liena als vostres pactes electorals i discursos buits. Qui en cada moment s’acosti més al camí per aconseguir una Catalunya independent (d’Espanya i de la Caixa), socialista, antipatriarcal i ecologista (anti AgBar), serà benvingut.
Bé, i jo no soc de la CUP però és el que em sembla, Salut i a gaudir de les dietes!