Sigui quin sigui el seu color polític, tots els apoderats que estan a l’Escola Els Pins, de Cornellà de Llobregat asseguren que està havent-hi una participació extraordinària. Asseguren que les cues d’aquest 27S són més grans que mai, i alguns apoderats de Junts Pel Sí es mostren optimistes «per sorpresa» amb aquesta afluència elevada
Per la seva banda, els apoderats de forces unionistes asseguren que «els nacionalistes estan perdent el monopoli de la política catalana». En aquest sentit, un home de mitjana edat que porta la samarreta de la selecció espanyola assegura que «mai havia votat, perquè cap partit li agradava, però ara ho farà per Ciutadans». Resulta anecdòtic un home gran que pregunta als apoderats qui votar, assegura que no sap qui votar, «només vull que em comptin com un No».
«Voto independència perquè no tenim una altra opció», afirma un jove castellanoparlant. Assegura que tampoc havia anat a votar mai,
perquè no ho veia rellevant, però s’ha vist obligat a posicionar-se. En aquest sentit, una noia també jove afirma haver votat ICV el 2012, Cornellà en Comú el 24 de maig, però ara ho farà per la CUP. Diu que «no vol ser comptada com a unionista», i assegura que li convenç la idea que «els convergent depenguin d’uns hippis», irònicament.
Un altre ex-abstencionista afirma que ara votarà per Catalunya Sí Que Es Pot. Afirma que només la confluència d’esquerres i la CUP el representen, que «mai havia votat», però diu que està en contra de la independència.
Els nous votants, una incògnita
Es fa difícil treure conclusions, els resultats poden ser molt oberts, pel que fa el votant tradicionalment abstencionista. No és el cas, però, de la gent que sempre vota. Apareix un socialista de pedra picada, que vota amb una xapa vermella, i fa escarafalls davant un grup de joves que no s’amaguen d’haver votat Junts Pel Sí o la CUP, i planegen una hipotètica celebració després de l’escrutini.
El socialista explica que «la independència pot semblar molt atractiva, però que portarà molts problemes». Conclou, però, que «espera equivocar-se» i que «no li molestaria que Catalunya fos independent».
«S’ha de votar sempre», afirma una dóna gran. Afirma que ella votava «els socialistes a les generals i convergència a Catalunya, però que ara ho farà per Ciutadans». Celebra que «hagi aparegut un partit honest, que no robi», i que «digui el que tots pensem». Els apoderats de tots els partits admeten «no tenir-les totes», els abstencionistes no són un bloc homogeni i no es pot preveure quins resultats hi haurà. El que és segur és que poca gent podrà dir que «s’ho va mirar des de casa». L’alta participació donarà una fotografia més exacta de la societat catalana