Fa només dos anys Sant Boi vivia un moment molt especial. Era un 25 de setembre quan Cal Ninyo s’omplia per veure néixer Unitat Contra El Feixisme i el Racisme, una plataforma formada per més de 50 entitats de caire polític, social i cultural, i que tenia un objectiu clar i ambiciós: avançar en la lluita contra el feixisme, el racisme i la xenofòbia a la nostra ciutat.
Sant Boi, ciutat de tradició roja i antifeixista, veia com el 22 de maig de 2011 el partit xenòfob Plataforma per Catalunya (PxC) obtenia uns excel·lents resultats arreu del país, a la comarca del Baix Llobregat i especialment a la nostra ciutat, obtenint 2.989 vots (10,47%) i 3 regidors. L’augment de la representació del partit liderat per Josep Anglada va fer saltar totes les alarmes i va convidar a activar mecanismes de reflexió i acció per tal d’afrontar una situació abans desconeguda.
La duresa de la confrontació amb PxC es va iniciar als plens municipals, però ràpidament es va traslladar també al carrer, com per exemple, en la concentració de rebuig a l’acte de presentació de les Joventuts Identitàries de Catalunya (JIxC), l’agrupació de joves de PxC que es va donar a Cal Ninyo, i que va derivar en incidents al Casc Antic. En altres casos, la confrontació es va traslladar als jutjats.
La necessitat d’organitzar la lluita antifeixista a la ciutat va provocar una trobada al casal de La Gralla, situat al barri de Casablanca. L’elecció d’aquesta ubicació no va ser casual. Casablanca va ser un dels barris de Sant Boi més mimats per l’administració durant anys, gràcies al Pla de Millora de Barris, que va permetre més inversió i millorar considerablement el barri. Tot i així, molts veïns i veïnes van decidir exercir el seu vot de càstig votant PxC. Un fet que també va ser objecte d’anàlisi.
A la trobada van assistir representants de diverses organitzacions polítiques, sindicals, del moviment associatiu i santboians i santboianes a títol individual. Aquell dia es va compartir l’anàlisi i el diagnòstic i es va coincidir en la necessitat d’organitzar-se i actuar. UCFR Sant Boi va començar situant-se al carrer, a les xarxes socials i coordinant-se amb la plataforma UCFR d’àmbit nacional. Posteriorment es va elaborar de manera participativa un manifest i es va convidar de manera presencial a pràcticament totes les entitats de Sant Boi a adherir-se. Més de 50 ho van fer. Un fet únic.
I va arribar el dia. En un històric acte a un Cal Ninyo ple a vessar, acompanyats de la presència del periodista Bertran Cazorla i dels portaveus d’UCFR Silvia Iborra i David Karvala, la ciutadania donava el seu suport presencial al que probablement ha estat un dels actes més unitaris que mai s’hagin donat a Sant Boi.
Aquell dia els santboians i santboianes van donar a UCFR la seva primera gran victòria. Una victòria que es reproduiria en episodis com el rebuig veïnal a la campanya xenòfoba de PxC al barri de la Cooperativa o a l’èxit del sopar i dels concerts antifeixistes organitzats a l’Ateneu Santboià.
Però la més gran de les victòries, compartida amb tots els moviments antifeixistes d’arreu del país que van treballar incansablement durant 4 anys per fer fora de les institucions i dels carrers PxC, va arribar el 24 de maig d’enguany, quan PxC desapareixia pràcticament de tots els ajuntaments del país, inclòs el de Sant Boi, on es van quedar a només unes desenes de vots de continuar estenent durant 4 anys més les seves idees xenòfobes i d’odi fent ús de recursos públics.
La clau de tot va ser la unitat popular. Mai s’hagués aconseguit el que s’ha aconseguit sense compartir diagnòstic i acció, sense el suport de la ciutadania i del teixit associatiu de la ciutat, i sense mentalitat positiva. Molts van compartir que haver fet fora PxC va ser la millor notícia de les darreres eleccions municipals. Jo també ho comparteixo.
Va ser una victòria dels santboians i les santboianes, de la ciutadania. Que quedi. I que no s’oblidi.
Josep Puigdengolas és militant d’ICV Sant Boi, membre de l’Executiva Nacional d’ICV i activista d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR).