 que recull 150 elements imprescindibles de les diferents temàtiques d'aquest patrimoni a Catalunya. El Barcelonès, amb 12 elements, encapçala el rànquing de la demarcació, seguit del Baix Llobregat i Osona, amb 10){kind=link}
Ja es pot consultar el Mapa del patrimoni industrial de Catalunya, un nou portal web elaborat pel Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) que recull 150 elements imprescindibles de les diferents temàtiques d’aquest patrimoni a Catalunya. El Barcelonès, amb 12 elements, encapçala el rànquing de la demarcació, seguit del Baix Llobregat i Osona, amb 10
El llistat dels 150 elements és fruit d’un treball transversal i conjunt de més de quatre anys del mNACTEC, la Comissió de Directors del seu Sistema Territorial, l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya (AMCTAIC), i diferents professionals i particulars.
Aquesta llista dels elements destacats del patrimoni industrial català és la continuació de la tasca iniciada l’any 1994 amb la publicació del llistat dels 75 elements del Patrimoni Industrial de Catalunya, que es va ampliar a 100 elements l’any 1997.
Els 150 elements recollits al web tenen un alt interès històric, estètic i testimonial i representen recull com a mínim un exemple de totes les àrees temàtiques en què la industrialització ha tingut un paper destacat.
Diversos museus de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona, com ara el Museu del Ter (Manlleu) o el Museu de Ceràmica La Rajoleta (Esplugues), formen part del sistema territorial del mNACTEC.
El patrimoni industrial del Baix Llobregat
Pont del Lledoner (Vallirana/Cervelló) – El pont del Lledoner, ubicat entre Vallirana i Cervelló, va començar a construir-se el 1764 per ordre del rei Carles III d’Espanya i no es va finalitzar fins el 1802, degut a les dificultats orogràfiques del terreny.
La construcció d’aquest pont, juntament amb la del pont vell de Molins, va transformar la carretera de l’Ordal en la via bàsica de comunicació amb l’altra banda del Llobregat i amb Barcelona.
El pont és una obra d’enginyeria excepcional. El constitueixen dues plantes o dos ponts sobreposats: l’inferior, de nou arcs, és només per a vianants, i el superior, de tretze arcs, està destinat als vehicles.
El pont està construït en pedra tallada i l’estructura s’eleva fins a 32 metres i cobreix 120 metres de llargada.
El pont del Lledoner s’erigeix com l’element d’obra pública més destacat de la il·lustració borbònica del segle XVIII a Catalunya. Una part del tram superior va ser reconstruïda després de la guerra civil, però mantenint-ne l’estil original.
Molí de Can Batlle (Vallirana) – Molí hidràulic fariner edificat a finals del segle XV. S’alimentava de l’aigua de la riera a partir d’una bassa situada al costat.
L’any 1602 s’hi va construir una masia adossada, la de Can Batlle, on encara ara s’hi poden visitar alguns dels seus elements originals: la cuina, la llar de foc, la pica, un cup de vi, l’era, la bassa i el pati. La masia va ser ampliada al segle XVIII i el molí va estar en funcionament fins a la dècada dels anys 1920.
A l’interior, a la part museïtzada es poden visitar dos molins, un de rodet horitzontal del segle XV, i un segon, del segle XIX, amb una singular i destacada roda de calaixos vertical de 10 m de diàmetre.
El conjunt va ser adquirit per l’Ajuntament de Vallirana el 1984. Va ser restaurat i adaptat com a museu i espai polivalent pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona entre els anys 1993 i 1995 sota direcció i projecte de l’arquitecte Josep Rovira Pey.
Va ser un dels primers molins que es van rehabilitar i restaurar a Catalunya, esdevenint un referent en la museïtzació d’espais de producció preindustrial.
Colònia Güell (Santa Coloma de Cervelló) – La Colònia Güell és una colònia industrial tèxtil considerada un dels referents per estudiar l’arquitectura d’Antoni Gaudí. També és un dels conjunts modernistes i atractius turístics més importants de Catalunya.
A diferència de la gran majoria de colònies industrials de Catalunya, Eusebi Güell va procurar millores socials pels treballadors i va aplicar la seva condició de mecenes de la cultura.
Així, va dotar a la Colònia Güell d’equipaments culturals i religiosos, i incorporà el corrent modernista a les noves construccions. Destaca especialment l’església dissenyada pel propi Antoni Gaudí, inacabada, però que serví per a posar les bases del que seria la Sagrada Família de Barcelona.
La Colònia Güell començà a construir-se el 1890 a l’antiga finca Can Soler de la Torre, uns terrenys propietat d’Eusebi Güell. L’empresari traslladà a aquest indret totes les indústries que abans tenia ubicades al Vapor Vell de Sants, a Barcelona.
Els successors d’Eusebi Güell van vendre la propietat el 1945 a la família d’industrials tèxtils Bertrand i Serra. La fàbrica, davant de la crisi del sector, va tancar el 1973.
A la propera entrega del Baix A Fons us descobrirem 3 elements més del patrimoni industrial del Baix Llobregat: La Central d’Aigües i Can Bagaria a Cornellà, i la Casa de la Telegrafia del Prat