Josep Perpinyà, Francesc Josep Belver i Oriol Junqueras protagonitzen un debat institucional amb ocasió de la presentació del llibre ‘Qui és Qui’ de BCN Content Factory a Sant Vicenç dels Horts. L’Hospitalet no es planteja abandonar la comarca del Barcelonès i integrar-se al Baix Llobregat. El president del Baix Llobregat defensa la unitat territorial davant les propostes secessionistes del nord de la comarca. Oriol Junqueras va defensar que el Baix Llobregat fos una vegueria, tal i com està, en una futura redistribució territorial en substitució de les diputacions provincials
L’elecció directa de les administracions supramunicipals va acaparar part del debat institucional, organitzat per BCN Content Factory la setmana passada, ja què fins ara la tria ha estat indirecta. Josep Perpinyà i Francesc Josep Belver van defensar que els ciutadans puguin escollir als seus representats sense intermediaris.
Per aquest ordre, el Consell Comarcal, l’Àrea Metropolitana i la Diputació de Barcelona són les tres administracions, la representació de les quals deriva de les eleccions municipals; és a dir, del vot ciutadà pels seus ajuntaments. El fet que l’elecció de les cambres supramunicipals sigui indirecta, a partir de càlculs matemàtics proporcionals als resultats locals, deriva sovint en la falta de coneixement de l’activitat de cadascuna d’aquestes administracions, de les seves competències i, per tant, de la seva utilitat.
Per tot, és inevitable el debat sobre el manteniment o no d’aquestes institucions, així com les possibles duplicitats competencials que es puguin produir.
En aquest sentit, el president del Consell Comarcal del Barcelonès i primer tinent d’alcalde de L’Hospitalet, Francesc Josep Belver, i el president del Consell Comarcal del Baix Llobregat i alcalde de Sant Just Desvern, Josep Perpinyà, van defensar l’elecció directa -és a dir a través d’eleccions ordinàries- la representació de les administracions supramunicipals; sense excepció: consells comarcals, Àrea Metropolitana i diputacions.
Així ho van defensar al debat organitzat la setmana passada per BCN Content Factory dedicat al món institucional, en el marc de la presentació del llibre Qui és Qui: Radiografia dels qui manen al Baix Llobregat i L’Hospitalet.
Un debat que, fins ara, mai s’havia posat sobre la taula tan clarament com ho va fer el president del Barcelonès, Francesc Josep Belver: “El fet de tenir multiplicitats d’administracions pot donar la sensació de multiplicitat de cossos polítics que, a més, són de segon o tercer nivell i que, per tant, no són d’elecció directa per part dels ciutadans. Hauríem d’anar a que tots els representants polítics siguin per elecció directa? Seria un plantejament. Podríem fer eleccions als ajuntaments per triar regidors i regidores i, a banda, els diputats provincials. Per què no? No seríem ni els primers ni els últims. I això serviria per a les diputacions, les vegueries o per les comarques. Em dóna igual. L’elecció directa és un bon exercici”, va defensar Belver amb el suport de Perpinyà, que es sumava a aquesta proposta.
Al cap i a la fi, serien unes eleccions amb diferents paperetes, com ara a les Generals, per exemple, on es voten els diputats del Congrés i del Senat, per separat. L’argument del per què no s’ha fet fins ara rau en què les administracions supramunicipals busquen la cooperació entre governs, que acostumen a ser del mateix color. Actualment, però, no es dóna tant i menys a la zona més metropolitana com és el cas del Baix Llobregat i L’Hospitalet. Només cal mirar el govern de l’AMB (PSC, Iniciativa per Catalunya-BCN en Comú i ERC) i el de la Diputació de Barcelona (CiU-ERC).
Perpinyà, per la unitat territorial del Baix Llobregat
La complexitat administrativa de la zona més metropolitana i el creixement exponencial de l’AMB com a institució va obrir el debat sobre el manteniment dels consells comarcals, a partir de la proposta de la Generalitat de Catalunya a la Llei de Governs Locals d’eliminar els consells comarcals metropolitans que, com el Barcelonès, passaria a formar part de l’ens metropolità.
També els municipis baixllobregatins de l’anell més proper a Barcelona, com Cornellà, deixarien de pertànyer administrativament al Baix Llobregat.
A aquesta proposta, encara pendent de resoldre, s’ha sumat la voluntat d’alguns ajuntaments o partits locals de municipis del Baix Llobregat nord, de crear una nova comarca anomenada <Monserratí>, amb altres ajuntaments propers.
En aquest sentit, el president del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Josep Perpinyà, va defensar indubtablement la unitat territorial i la permanència de l’actual ens comarcal: “Tots estem per la simplificació de les administracions. Dit això, si les coses no canvien, la presència i la necessitat del consell comarcal és una realitat, que dóna servei a molta gent i a molts municipis”, va dir el també alcalde de Sant Just Desvern, que reforçava el valor de la proximitat del Consell front altres administracions més grans.
D’aquesta manera, Perpinyà recuperava el manifest per la unitat territorial signat fa dos anys per tots els partits polítics amb representació a l’anterior legislatura del Consell Comarcal: “Potser uns poden funcionar sols o amb l’AMB o amb la Diputació, però potser a d’altres els costaria trobar un camí adequat si no hi ha acompanyament. Mentre siguem útils, defensaré la unitat del Baix Llobregat i del Consell Comarcal. Es dóna una casuística diferent a la tradicional: aquí el sud és molt potent”.
Perpinyà va dir per tancar: “un ciutadà de Collbató és igual que un de El Prat de Llobregat”.
L’Hospitalet no contempla formar part del Baix Llobregat
El Baix Llobregat comparteix cognom amb la segona ciutat més important de Catalunya, L’Hospitalet de Llobregat, té una major lògica geogràfica de continuïtat que no pas al Barcelonès on Badalona, Santa Coloma o Sant Adrià de Besós queden a l’altra banda de Barcelona, que, a més, prefereix Consorcis compartits amb la Generalitat que no tan la via del Consell Comarcal; i, potser, el més important, compartim idiosincràsia i maneres de ser i de pensar.
Amb tot, L’Hospitalet mai ha format part administrativament del Baix. Tampoc es van passar quan Esplugues i Sant Just van decidir quedar-se al territori i difícilment ho faran. Amb el debat sobre la restructuració institucional i administrativa sobre la taula.
El primer tinent d’alcalde de L’Hospitalet, Francesc Josep Belver, va deixar clar que la ciutat no es planteja passar a formar part administrativament del Baix Llobregat per dos motius fonamentals: es manté una molt bona relació bilateral amb les ciutats veïnes com Cornellà, Esplugues o El Prat i perquè cal incentivar el pes metropolità: “Estem encantats amb la nostra relació amb els veïns del Baix Llobregat, amb la proximitat, però ens hi juguem molt a l’AMB. Per competir al món has de tenir una mida i, fins i tot, Barcelona –si la comparem- hem de saber que som molt petits. Si volem ser competitius, un motor d’atracció, si volem inversió, desenvolupar els clústers com el biomèdic de Bellvitge o el de salut mental de Sant Boi, hem de tenir una determinada mida; i aquí la mida ens la pot donar l’AMB amb la marca Barcelona. No hem de competir entre nosaltres, el nostre competidor és Pequin, és Buenos Aires, és Mèxic DF…”.
Junqueras treu importància al debat
Didàctic i bon coneixedor de la història catalana, l’alcalde de Sant Vicenç dels Horts i president d’ERC, Oriol Junqueras, va tancar el col·loqui relativitzant el debat sobre la divisió territorial de Catalunya i, per tant, del Baix Llobregat.
“Inevitablement, sempre hi haurà un punt d’arbitrarietat”, deia, abans de descriure els diferents models habituals arreu d’Europa que tenen com a element central la cohesió social (model alemany amb independència de la grandària del land), la població (model anglés) o l’arbitrarietat absoluta, fet pràcticament amb regla, del model francès.
“Les comarques van ser dissenyades a Catalunya quan la densitat de població del territori eren molt més equilibrades que en l’actual. El que ha passat és que s’han desequilibrat d’una forma brutal. Per tant, tens unes realitats més o menys homogènies geogràficament, però amb unes diferències demogràfiques, de serveis, de densitat, de tot, extraordinàries”, deia Junqueras.
Fins i tot, posava el Baix Llobregat a l’alçada d’una vegueria: “Al Baix Llobregat, si mires el seu volum demogràfic i el volum econòmic que representa, no estem davant d’una comarca, estem davant d’una vegueria. […] Sempre hi va haver el dubte de si el Baix Llobregat era una comarca o més que una comarca”, va insistir fent palesa la dificultat per delimitar el territori, també internament: “No se sabia ni quina havia de ser la capital”.
En aquest sentit de complexitat, relatiu i arbitrari, Junqueras va treure ferro a un debat que no aportaria gaire avantatges en cap dels casos: “Tindria el mateix sentit que el Baix Llobregat nord s’escindís que El Bruc passés a formar part del Baix Llobregat. Serà una discussió eterna. No hi ha cap model perfecte, tots tenen els seus defectes i nosaltres tenim un igual de defectuós i modificable que la resta. Però estic d’acord amb ells que no necessàriament aniríem a millor i, per tant, ja dono per bo així”, concloïa.
D’altra banda, primer, Junqueras valamentar l’acumulació del poder que encara mantenen els Estats, que no deleguen ni cap als ajuntaments ni cap a la Unió Europea, “i la prova és que el 95% del recapte fiscal el fa l’Estat”; i, segon, es va referir al procés català i a la incògnita sobre l’acord entre Junts pel Sí i la CUP: “Abans del 20 de desembre hi haurà acord? Sembla que no; però no vol dir que no. Pot haver-hi anunci de preacord, això és més probable. Quant de probable? No ho sap ningú, almenys jo no. Per tant, acabarà havent acord, perquè és molt millor”, assegurava Junqueras.
“La clau és saber qui internalitza els costos i que internalitza els beneficis”, deia referintse amb una metàfora a la tendència de les grans ciutats –en representació de la majoria de Junts pel Sí- que acostumen a externalitzar els costos a les poblacions més petits –o minoria de la CUP-. “Les expectatives condicionen les decisions del present i, per tant, la decisió estarà condicionada amb el que passaria al març”, va tancar abans de demanar el vot d’ERC al Congrés, considerant que un bon resultat d’Esquerra farà pensar a la resta que unes noves eleccions no seran positives.