Què pot fer que es trobin catalanistes moderats, gent d’ordre, sindicalistes de tota la vida, comunistes i gent d’esquerres, la classe mitjana, joves amb pintes de «progre», i els que són identificats com a «indepes» des d’una hora lluny? És més, què facilita que aquesta trobada es doni a tres dies d’unes eleccions i que, a més, tingui lloc a Cornellà? La resposta és un acte de la federació catalana de l’UGT, per presentar el seu posicionament de cara el 20D
El sindicat demanarà el vot per aquells que deroguin gran part de les mesures que el PP va aprovar la passada legislatura, i que incorporin una sèrie de noves reformes al proper executiu.
Van ser presents a l’acte d’ahir En Comú Podem, ERC, Democràcia i Llibertat i el PSC. En total són 14 punts. Abans de començar una afiliada al sindicat va dir que «el PP l’ha hagut de liar ben grossa per estar tots aquí», i que «malgrat ser molt d’esquerres li agrada veure junta gent tant diferent».
Va començar a parlar amb un to molt elevat Carlos De Pablo, el secretari del Baix Llobregat de l’UGT, ell mateix es va confessar, «m’he allargat molt», en acabar. Exclama i gesticula quan parla d’exemples de gent que coneix que està patint les conseqüències de les polítiques del PP de l’última legislatura. Va expressar que «en 4 anys s’han carregat el que portem 100 anys reivindicant, per això estem aquí».
Tots els partits que van defensar l’Estatut en el seu dia hi eren ahir, el conjunt del catalanisme polític. De Pablo ho sabia i va remarcar «la importància d’unir-se malgrat discrepar en temes concrets». Es van mantenir les formes a la ‘tarima’, entre el públic no sempre. Mentrestant, els diferents col·lectius esmentats van seu re «per equips» i murmuraven quan no els agradava el que es deia.
De Pablo no ca tenir problema en titllar de «franquistes i violents» el PP. Les propostes al punt de mira van ser la reforma laboral i les rebaixes de les pensions, però va ser la «Llei Mordassa» el que va animar al sindicalista a relacionar els populars amb la dictadura. També va rebre la Llei Wert, i el líder sindical defensà la immersió lingüística «en castellà per a provocar».
«No venim a reformar cap llei del PP», va concloure. Vol que es trenqui amb totes les lleis dels últims 4 anys per enviar un missatge polític clar. Va exclamar que «volem expulsar-lo i acomiadar-lo». La seva intervenció la va tancar un llarg aplaudiment.
…En la seva diversitat
Durant l’acte el to general va Fer alts i baixos. Va començar a parlar el convergent Carlos Campuzano. Un to més calmat, aparença tranquil·la i causant el rumor entre el públic més sindicalista. Campuzano, conciliador, va dir que «compartim coses amb els sindicats, no en fem un discurs en contra com d’altres».
Democràcia i Llibertat va signar el manifest, però va expressar certa calma, el rumor dels comunistes de tota la vida es va sentir més alt que en una intervenció tranquil·la. I és que pesa la Reforma Laboral, un dels principals punts de discrepància de Democràcia i Llibertat, que defensa «reformar la reforma». També va elogiar l’estabilitat pressupostària, «per no dependre dels interessos financers». No va convèncer a part del públic, que es preguntava «què hi fan aquí».
Després va ser el torn de Joan Tardà. Clar, directe i concret, ell mateix va avisar que sería breu. Va dir que està d’acord amb tots els punts. Això sí, va avisar que a Espanya «guanyaran els de sempre» i va animar al públic a defensar una República catalana amb aquests drets. Va acabar avisant que «de bandera no se’n menja, per molts estels que porti». Va fer vibrar el públic. Va tornar al mateix to guerriller amb el que parlava De Pablo. «Aquest paio és dels millors d’ERC», va dir un sindicalista de pedra picada.
Va tornar a moderar el to -que no el discurs- la membre d’ICV (En Comú Podem) Pilar Eslava, després de Joan Tardà. Més tranquil·la i gens polèmica, ningú va renunciar a aplaudir-la. Amb unes formes radicalment diferents va dir el mateix que Tardà, sense parlar d’independència, però. Algunes persones «d’ordre» es miraven de reüll, però van aplaudir amb calma.
Seguidament i amb un to similar, Meritxell Batet. Va posar alguns matisos, com per exemple el sou mínim que la UGT proposa. La socialista va dir que serà de 1000€, però en dues legislatures. Va explicar tot el programa del PSOE relacionat amb aquests punts i va acabar escombrant cap a casa. «Caldrà un govern per fer això, acords ja els tenim però no majoria», i va acabar dient que Pedro Sánchez és «l’única opció».
Alguns dels més joves es preguntaven si ho diu «de debò» i es miraven de reüll quan va parlar de reformar, de nou, el 135 de la Constitució.
Units al cap i a la fi
En Carlos de Pablo va tornar a parlar. «Tranquils, que només tinc dos minuts», es va disculpar ja abans de començar. Va tornar a apujar el volum, però no tant com en la seva primera intervenció. Va intentar mantenir la unitat entre tots els perfils i partits diferents, «ens necessitem entre tots», va concloure.
Abans de marxar va dir que «ja sabeu qui votar i qui no» el 20D, en referència als partits que no eren ahir a Cornellà, signant el manifest de l’UGT.