El 2015 ha estat intens al Baix Llobregat. Les eleccions municipals van portar un important canvi de colors del mapa polític, que com a tendència general va virar cap a l’esquerra amb la irrupció de nous partits que van condicionar la configuració de governs a ciutats com Castelldefels, una de les alcaldies “del canvi” que es van arrabassar a la dreta. L’anunci de l’aterratge d’Amazon al Prat o la sacsejada en el sector de l’automoció amb el cas Seat han marcat l’any en el terreny econòmic. Finalment, el resultat de les eleccions generals ha modificat el mapa polític de la comarca, històric feu socialista que ara s’ha tornat un feu violeta amb la victòria aclaparadora als 30 municipis baixllobregatins, d’En Comú Podem
La irrupció de Movem a Castelldefels facilita un govern d’esquerres a la ciutat
Dissabte 13 de juny de 2015 es va celebrar a l’Ajuntament de Castelldefels el ple de constitució del nou plenari del consistori. Candela López, cap de llista de Movem —candidatura que integrava ICV-EUiA, MES, Equo i Entesa—va ser proclamada alcaldessa de Castelldefels en ser vencedora de la votació per majoria absoluta, amb els vots de 15 regidors i regidores de les candidatures de Movem (4), PSC (4), ERC (3), CiU (2) i Castelldefels Sí Pot (2).
La nova alcaldia es fonamenta en un acord de govern en el qual participen les candidatures esmentades —excepte CiU, que tanmateix ha donat suport a la investidura de López—, presentat a l’opinió pública el divendres 12 de juny, i que van sumar la majoria absoluta (15) davant de la candidatura més votada el 24-M, el Partit Popular, que va obtenir 8 regidors.
En virtut del pacte, totes quatre forces tenen alguna responsabilitat en el govern quatripartit que es va formar. Candela López (Movem) el lidera, en aquesta «primera etapa» del projecte que comparteixen. La nova alcaldessa de Castelldefels va subratllar que amb aquest pacte «es garanteix la governabilitat i es dóna resposta a les necessitats de la gent».
Candela López és la primera dona que ostenta l’alcaldia en la història de Castelldefels i durant el discurs d’investidura va assegurar que el seu seria un «govern estable, de progrés, per un model de ciutat inclusiu, que posarà tot l’esforç en el diàleg i el consens, la transparència i la participació».
Amazon aterra al Prat amb una inversió valorada prop dels 1000MEUR
L’Institut Català del Sòl, INCASÒL, va adjudicar a mitjans de desembre a l’empresa Amazon la parcel·la del sector Mas Blau II del Prat, per un import de 30 M€. Els terrenys estan situats a pocs minuts de l’Aeroport del Prat, en un dels vèrtex econòmics i industrials més importants de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, al Baix Llobregat.
La parcel·la té una superfície de 150.808 m2 i una superfície màxima edificable de 210.000 m2. S’hi pot construir un edifici de planta baixa més 3 plantes pis. L’ús principal permès és el logístic i els complementaris vinculats a l’activitat principal: oficines, comercial i restauració.
L’INCASÒL executarà la construcció de la línia elèctrica soterrada de 3,5 km, amb un cost total previst de 1,2 M€ i una potència definitiva de 15.000 kw.
Amazon optava des d’octubre a l’adjudicació d’aquesta finca i ha expressat la seva satisfacció per aquesta adjudicació, que ara està pendent de la formalització. Amazon té un mes per signar un contracte d’arres i després fer la compra dels terrenys.
Sembla que la companyia ha donat per validades les condicions que havia imposat per escollir la zona, com l’arribada de la línia 9 del metro al polígon Mas Blau, prevista per al proper mes de febrer, o la llicència d’obres per construir el magatzem i la implantació de diverses rotondes a la zona per a possibilitat l’accés dels camions.
El contracte de compravenda està condicionat encara a l’aprovació d’una modificació del Pla General Metropolità (PGM) per satisfer la petició de l’empresa de construir fins a 19 metres d’alçada i afegir a l’ús logístic principal els altres usos complementaris. Segons ha informat l’Incasòl, les condicions de la modificació ja han superat diversos tràmits administratius i estan a prop de ser aprovades.
A l’acte d’adjudicació de la parcel·la hi van assistir el president de la Generalitat en funcions, Artur Mas; els consellers en funcions de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, i d’Empresa i Ocupació,Felip Puig; el director de l’Institut Català del Sòl,Francesc Damià Calvet, i l’alcalde del Prat, Lluís Tejedor, entre altres autoritats.
Tejedor, va mostrar la seva satisfacció pel treball realitzat per part del consistori i l’Incasòl durant els últims dos anys “fins a concretar-se en una inversió molt important d’una multinacional” que representa, va dir, “una oportunitat per l’activitat económica i concretament per a la creació de llocs de treball, principal objectiu que tenim”.
El març del 2014 ja transcendia que la multinacional preveia implantar-se en aquests terrenys del Prat de Llobregat. En un principi la idea era començar a funcionar a finals de 2015 i crear uns 3.000 llocs de treball. Aleshores Amazon no va confirmar si la notícia era certa o no, per bé que fonts pròximes a l’operació confirmaven que negociava l’aterratge a Catalunya des de feia un any.
Per a l’alcalde del Prat, la situació estratègica de la localitat baixllobregatina ha estat el factor decisiu per a l’elecció de la companyia d’ubicar-se al Mas Blau. “A partir d’ara confio que es pugui concretar el projecte industrial d’inversió i treballarem perquè es pugui concretar l’operació”, va finalitzar Tejedor.
La intenció d’Amazon d’implementar un segon centre logístic a Espanya obeeix al creixement de la demanda que la companyia ha experimentat en els últims anys a Espanya i a Europa. Com a referència, Amazon Espanya va distribuir 83.000 productes des del seu centre logístic de Sant Fernando d’Henares, que ja ha estat ampliat i al que sembla que superarà el del Prat, en el dia de major activitat de la campanya del Nadal de 2013, la qual cosa va suposar gairebé duplicar els 43.000 serveis de l’any anterior.
La crisi de Volkswagen i l’afectació de Seat, que sembla que finalment resisteix al “Dieselgate”
Seat reconeixia al novembre que havia equipat un total de 700.000 vehicles amb els motors dièsel EA189, molts dels quals incorporen el software dissenyat per manipular els nivells d’emissions de gasos contaminants.
Aquests vehicles, fabricats a Martorell i a tres plantes més arreu d’Europa, han estat comercialitzats arreu del món.
Malgrat la situació de crisi, Volkswagen va assegurar a mitjans de novembre que garantiria les inversions de 3.300 milions previstes pel grup per als pròxims 5 anys a Martorell. Així va transcendir de la mesa de seguiment creada per l’escàndol Dieselgate, que pretén vetllar per les inversions anunciades. La trobada es va fer a la seu del Ministeri d’Indústria.
El vicepresident del grup Volkswagen a Espanya, Ramón Paredes, va apuntar que la companyia garanteix totalment aquesta inversió prevista entre 2015 i 2019. Amb tot, tant la Generalitat com el Comitè d’Empresa van demanar concrecions a la companyia, tan pel que fa al detall de les inversions per poder preparar les ajudes complementàries, en el cas de la Generalitat, com pel que fa als plans de futur més enllà del 2019, per part dels sindicats.
Així, el president del Comitè d’Empresa de Seat, Matías Carnero, va assegurar que les inversions no estan garantides a llarg termini. “Sembla que entre les administracions i l’empresa s’estan esperant a veure qui és el que posa al final les ajudes sobre la taula i això pot entorpir les futures reunions”, va dir.
Segons Carnero, Volkswagen ja garanteix les línies per al model Ibiza, León o el SUV, però no altres models com per exemple el Q3, l’A1 i els suburbans que podrien venir a Seat Martorell. “Això ens preocupa perquè és la gran incertesa i hi ha molta opacitat i manca d’informació”, va assegurar.
L’alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa, vadir que “és una excel·lent notícia perquè aquestes inversions suposaran més ocupació; un lloc de treball a Seat és un multiplicador a la indústria auxiliar i de components. Pels anys que vindran, pot ser un generador d’ocupació important que ens fa molta falta”.
El cinturó roig es passa al violeta, En Comú Podem arrasa a tots els municipis del Baix Llobregat
El cinturó roig passa a ser violeta, aquesta és la principal conclusió del 20D. Fa 4 anys guanyava el PSC a la comarca amb 127.000 vots i ara ho fa En Comú Podem amb 132.000, que ha obtingut un 30,62% dels vots, guanyant en els 30 municipis. La comarca tradicionalment d’esquerres ha marcat encara més el seu perfil progressista.
La confluència d’esquerres, doncs, va substituir el paper dels socialistes, i juntament amb ERC protagonitzen un canvi d’hegemonia a la comarca. Forces progressistes, a l’esquerra del PSC, aconsegueixen un total del 41% dels sufragis i per la seva banda, els de Pedro Sanchez perden prop d’un terç del seu electorat respecte el 2011.
Pel flanc del centre i la dreta, hi ha un esfondrament del PP i CiU (ara Democràcia i Llibertat), en benefici de Ciuadans amb 69.000 electors, tot i que no aconsegueix convertir el Baix en el «Cinturó Taronja», con semblaven pronosticar els resultats del 27S.
El PP passa de 87.000 a 49.000 vots i de la segona a la quarta posició. La refundació de CDC no ha quallat al Baix, ja que Convergència perd dos terços dels seus electors, mentre que Unió és testimonial frec a frec amb el Pacma, amb menys del 2%. Les retallades sembla que han passat molta factura a l’antiga CiU.