Enginyer industrial de formació, Josep Viana és l’actual president de l’Ens de l’Associacionisme Cultural i Català
Text: Núria Martínez/Clack
Fotos: Marc Giner/Clack
L’Ens de l’Associacionisme Cultural Català fa una tasca molt important però és poc conegut pel gran públic. Com resumiria el que fan?
Sí. És una confederació que està integrada per 30 federacions d’arreu del país del món associatiu i de la cultura popular. Va néixer el 2005 amb una missió molt concreta i directa: visualitzar totes les activitats o representacions que fa el món associatiu i la cultura popular a Catalunya. Ens vam adonar que moltes entitats inscrites a la cultura popular no tenien representació comunicativa.
L’Ens ha evolucionat molt des de la seva fundació.
Sí. Amb el temps ha esdevingut moltes més coses. Ara és una mena d’agència de comunicació, a més d’un espai de reflexió i integració. Seria el tercer sector cultural. La nostra confederació ha engrandit el banc de continguts o l’àmbit de la reflexió, entre d’altres.
Per què el defineix com el tercer sector cultural?
Perquè la transversalitat que té l’Ens és grandiosa. Aglutina moltes federacions i associacions. Des dels geganters, fins a les bandes de música, entre molts d’altres. Tenim una representació molt àmplia del sector cultural.
Quines funcions més fa l’Ens?
Un altre aspecte és que fem d’interlocutors amb l’administració. Les nostres federacions sovint tenen problemes per accedir-hi i per tenir-hi una relació continuada. Sovint la gent que forma part de les associacions o de les federacions són persones voluntàries. Això és una meravella a nivell humà, però és un handicap per poder relacionar-se amb l’administració. És aquí on entra l’Ens, que fa una tasca d’acompanyament perquè se’ls escolti el màxim possible.
Aquest ha estat, doncs, un dels grans salts endavant que ha fet la cultura popular gràcies a l’Ens.
Sí. A l’Ens hem passat de ser una agència de comunicació a ser molt més. Aglutinem molts més aspectes que abans. Per exemple, per una banda tenim el Tornaveu, el nostre diari digital i, per l’altra, tenim publicacions com Canemàs, que pretén ser un punt de reflexió per plasmar el món associatiu català.
La cultura popular catalana és un referent a nivell mundial?
Sí, sense pecar de triomfalisme, crec que sí. Ens hem desenvolupat darrerament en el món del patrimoni cultural immaterial, concretament a la UNESCO. I és molt important que l’Ens sigui una ONG acreditada davant del comitè intergovernamental -l’única a Catalunya- a la convenció per la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial. Això és un salt endavant del qual n’hem d’estar molt orgullosos.
Que estigui acreditada per la UNESCO què implica?Això vol dir que tenim capacitat d’assessorament i que tenim veu per poder explicar les nostres inquietuds i suggeriments davant la UNESCO, al comitè intergovernamental, davant de 24 països. N’estem molt orgullosos.
La UNESCO va declarar les falles del Pirineu com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Quina importància té això a la pràctica?
Això vol dir que ells ho consideren com a patrimoni cultural. I per tant, la visualització que implica ser-hi determina que aquest patrimoni és viu i que es recrea. D’aquesta manera es fa visible la seva importància davant de la societat. És a dir, que treballem per mantenir-ho i millorar-ho i perquè no es perdi aquest patrimoni de cara a les generacions futures.
Ara ha sigut el torn de les falles. Quin serà el proper pas?
Hi ha diverses oportunitats, com la federació de pessebristes, els gegants o les sardanes. De fet, també hi ha diverses manifestacions d’àmbit cultural dels Països Catalans com la festa major d’Algemesí, el Cant de la Sibil·la o la dieta mediterrània que ja hi formen part. Ser-hi els ha ajudat molt en la seva visualització. A més, diu molt de la nostra manera de fer i de ser.
A nivell institucional es potencia prou la cultura popular?
La meva obligació és dir que caldria potenciar-la molt més. És evident que amb l’esforç que han fet les federacions i les confederacions, les activitats que impliquen tantes persones han tingut un progrés molt important. Ara bé, també és evident que determinades activitats culturals tenen una preponderància mediàtica més forta. No obstant, crec que les nostres estan més ben valorades per la gent. Per exemple, de cara al gener, l’Ajuntament de Barcelona ha impulsat una trobada que es diu Som cultura popular a la Fabra i Coats. Aquesta és la millor manera d’escampar què significa la cultura popular i de visualitzar que mobilitza molta gent. Les activitats relacionades al voltant de la cultura popular mouen a l’ordre de 453 milions d’euros anuals i més de 250.000 persones.
I la societat n’és conscient que es mouen aquestes xifres de diners i de gent?
Encara no. Aquest és el nostre repte. Tothom sap què ha recaptat una pel·lícula guerrera galàctica estrenada fa relativament poc i, en canvi, desconeix el volum de diners i de gent que mobilitza la cultura popular. Nosaltres creiem que això determina la riquesa cultural i econòmica d’un país i cal que es posi en valor.
Sovint la gent relaciona la cultura popular amb les activitats de festa major. Des de l’Ens es fuig d’aquest clixé.
Sí. Fugim del concepte de festa major, de barretina i espardenya. Darrere de tota la feinada que fan totes les federacions i associacions del país hi ha una innovació, una barreja entre culturalitats dels nouvinguts i un fenomen de cohesió social. És un valor afegit a la nostra activitat cultural. Venim d’una tradició, la recollim i la projectem cap al futur. La cultura popular no és carrinclona i antiga. Sempre s’incorporen àmbits nous i hi ha una barreja de cultura i de tradició d’altres cultures envers la nostra. Això és un patrimoni enorme.
Per tant, esteu treballant per treure aquest estigma.
Sí. Recentment hem assistit a determinats espectacles que barrejaven músiques tradicionals amb músiques contemporànies i se’n sortien molt bé. No té perquè considerar-se que un ball de bastons és una qüestió del segle passat. Hi ha recreacions modernitzades i s’han de contemplar d’aquesta manera. Nosaltres vetllem perquè sigui així i perquè la societat ho concebi així.
L’Ens va participar a la desena sessió del Comitè Intergovernamental de la UNESCO a Namíbia. Com va anar?
Namíbia va ser un clar exemple que aquesta barreja entre cultura popular i modernitat és possible. Allà hi havia un grup que feia una barreja de tradició antiga i de modernitat. Va ser la desena convenció i va ser l’aparador internacional en el qual es van explicar les conclusions de la primera conferència d’ONG acreditades. Nosaltres vam tenir la idea de propiciar aquesta trobada internacional i van venir 15 entitats de tot el món, a més de 15 entitats de Catalunya i d’Espanya. Allà vam contrastar experiències i metodologies. Des de l’Ens considerem que va tenir un èxit considerable. Una de les coses més rellevants que vam aconseguir és posar en valor el món associatiu de Catalunya davant de la UNESCO. I això, no és poca cosa. Va ser un pas endavant per a la cultura popular catalana.
Quins reptes té la cultura catalana i l’Ens de cara el futur?
D’entrada, continuar amb la feina que s’ha fet fins ara. Cal que l’estabilitzem d’una manera extensiva, d’una manera continuada, de pluja fina. La que cala i es manté en el temps. Considero que és un dels reptes prioritaris que tenim al nostre davant. Cal que continuem acompanyant les federacions i que posem en valor les activitats i que se’ns reconegui la importància d’estar presents en el món cultural del país. Catalunya és una de les zones del món més riques en associacions i en capacitat de transmissió cultural. Aquest model l’hem d’expressar, fomentar i engrandir. És un valor afegit molt important a la cultura catalana que cal considerar per les generacions futures i posar en el seu lloc en l’actualitat.
