Ecologistes en Acció exigeix la paralització d’infraestructures que amenacen a ecosistemes i comunitats de tot el planeta

Avui, Dia Internacional d’Acció pels Rius i contra els grans embassaments, Ecologistes en Acció exigeix la paralització i reversió dels embassaments que produeixen la inundació de valls amb gran valor ecològic, el desplaçament de la població, la pèrdua d’un elevat patrimoni natural i cultural, així com la repressió, criminalització i fins i tot, la mort de qui s’oposa aquests projectes.

L’exigència no pot limitar-se únicament als embassaments contemplats a l’Estat espanyol sinó que necessàriament ha de tenir un caràcter internacional, atès la construcció d’aquestes obres obeeix a una lògica global: el creixement econòmic basat en la construcció de grans infraestructures que beneficien, principalment, a interessos empresarials. Siguin del sector hidroelèctric, de la construcció, miner, agrícola o financer. En el passat segle varen construir-se 50.000 embassaments a tot el món i actualment altres milers amenacen a ecosistemes i comunitats.

Al nostre Estat estarien, entre altres, el cas del recreixement de l’embassament de Yesa que es construeix, tot i el malbaratament econòmic que suposa i el risc assumit per localitats situades aigües avall de la presa. Atès els esllavissaments de terra. Així mateix, es tracta d’una obra que no té utilitat, doncs es planteja per abastir a uns futurs nous regadius, que mai es duran a terme. També hi ha que assenyalar la irracionalitat dels 35 nous embassaments contemplats en el Pla Hidrològic de l’Ebre recentment aprovat (entre els que s’inclou el projecte anomenat). Per la qual cosa, Ecologistes en Acció ha sol·licitat la retirada del pla hidrològic. Aquests serien dos exemples dins de les nostres fronteres.

En el pla internacional, les organitzacions ambientals, camperoles i de pobles indígenes han denunciat sistemàticament els impactes de la presa Belo Monte -on participa la companyia Iberdrola, a travès de Neoenergia, i també l’empresa brasilera Vale, finançada pel BBVA- que inundarà 1.500 Km2 de l’Amazònia brasilera i pot generar el desplaçament de milers de persones, fonamentalment pertanyents a pobles indígenes. Un dia com avui recordem a Nilce Souza Magalhaes “Nicinha”, activista del Movimiento de Afectados por Represas (MAB), que s’oposava a la represa de Jirau al Riu Madeira (Brasil) i que va “desaparèixer” el passat 7 de gener.

Hi ha també desenes de projectes hidroelèctrics que es desenvolupen a Centroamèrica. A hores d’ara, alguns generen forts impactes ambientals i socials, molt especialment en els pobles indígenes que viuen en les zones afectades. Exemples com Barro Blanco a Panamà, Hidro Santa Cruz a Guatemala i Agua Zarca a Hondures. Aquest últim està tristament d’actualitat, atès que el passat 3 de març assassinaren a la persona que liderava l’oposició al projecte, Berta Cáceres. A més, varen ferir a l’activista Gustavo Castro, encara retingut a Hondures amb el risc que suposa per a la seva vida.

La construcció d’aquestes obres segueix un mateix patró, en varis aspectes: la repressió i criminalització que pateixen que pateixen els que s’oposen i resisteixen a la construcció d’aquests projectes amb l’objectiu de preservar el territori. De nou, els exemples es repeteixen dins les nostres fronteres i en fora.

Vuit persones que s’han mobilitzat contra els processos d’expropiació, relacionats amb el recreixement de Yesa, s’enfronten a penes d’entre quatre i sis anys i mig de presó. A Guatemala varen arribar a estar 10 persones preses per la seva resistència front a Hidro Santa Cruz, a pesar de no existir probes ni demostrar els càrrecs pels quals se’ls imputaven. El cas d’Hondures mostra, a més a més, com la persecució pot posar en risc la vida d’aquests defensors i defensores dels rius. L’oposició al projecte d’Agua Zarca li ha costat la vida a cinc persones. No és l’únic país on els líders i lideresses arrisquen la seva vida en la seva activitat de rebuig aquestes obres. L’onze d’octubre de 2015 fou assassinat a Colòmbia l’indígena Benicio Flor Belalcázar, activista contra la represa de la Salvajina. I el passat 28 de desembre cinc bales varen acabar amb la vida de l’activista Hitler Ananías Rojas, opositor a la hidroelèctrica de Chadin 2, al riu Marañon, a Cajamarca (Perú).

Ecologistes en Acció considera imprescindible aturar la construcció d’aquestes infraestructures que tan dany ambiental i humà generen. Ha d’esclarir-se la responsabilitat civil i penal dels responsables de la repressió i tenen que ser restituïdes les condicions ambientals, socials, econòmiques i culturals que tenen les comunitats afectades.