El Baix Llobregat ocupa la 14ª posició del rànking de totes les comarques catalanes, que lidera La Ribera d’Ebre, la comarca amb un PIB per càpita més elevat al 2010, doblant la mitjana catalana que és de 16.200€. Per contra, el Priorat, que amb 15.100 euros és la comarca amb menys nivell de PIB per càpita, se situa quasi el 50% per sota de la mitjana catalana. Especial menció mereixen el Prat i Martorell, que apareixen entre els municipis que doblen el PIB mitjà de Catalunya, gràcies a les seves infraestructures estratègiques, l’aeroport i el Port en el cas pratenc i la Seat en el de Martorell
Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), hi ha 13 comarques amb un producte interior brut
per habitant per sobre de la mitjana de Catalunya l’any 2010. La Ribera d’Ebre, amb un PIB per
habitant de 65.100 euros, és la comarca que té un PIB per càpita més elevat i dobla la mitjana
catalana. Aquesta comarca es caracteritza per un fort pes de la indústria energètica.
La Val d’Aran, amb un PIB de 39.300 euros per càpita, l’Alta Ribagorça, el Barcelonès i la Cerdanya també són
comarques que superen la mitjana catalana amb més d’un 10%. Aquestes comarques es caracteritzen per tenir
activitats vinculades al turisme, i en el cas del Barcelonès, que genera més d’un terç del PIB català,
s’observa l’efecte de la capitalitat.
D’altra banda, es troba el Priorat, que amb 15.100 euros és la comarca amb menys nivell de PIB per càpita i se
situa quasi el 50% per sota de la mitjana catalana (27.700 euros). La segueixen el Montsià i el Baix
Penedès, amb 17.200 i 18.100 euros per habitant respectivament.
Els resultats del 2010, en comparació de l’any 2008, mostren que el PIB de Catalunya s’ha reduït 1.500
euros per habitant. En l’àmbit comarcal hi ha set comarques que presenten un augment del nivell de
PIB per càpita: Alta Ribagorça, Garrigues, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ribera d’Ebre, Terra Alta i Val
d’Aran.
Pel que fa als sectors d’activitat, el sector serveis genera més de la meitat de l’activitat econòmica a 34
comarques catalanes. El Barcelonès és la comarca on els serveis tenen un pes més elevat (80,5%),
seguida de l’Alt Empordà, la Cerdanya, el Gironès i el Garraf per sobre del 70%.
La indústria és la principal activitat econòmica a la Ribera d’Ebre (75,8%), la Conca de Barberà (49,5%)
i la Segarra (49,0%), i dobla el que representa el sector industrial al conjunt de Catalunya (19,9%). En
el cas de la Ribera d’Ebre la principal branca d’activitat industrial és l’energia, a la Conca de Barberà és
la branca de metal·lúrgia, maquinària i material elèctric i de transport, mentre que en el cas de la
Segarra és molt rellevant el pes de la branca d’alimentació.
Pel que fa al sector agrari, les comarques amb major contribució d’aquest sector al total comarcal són
les Garrigues, la Noguera i el Pla d’Urgell, amb un 16,7%, un 14,1% i un 11,8% respectivament.
Respecte a la construcció, aquest sector genera un 20% de l’activitat econòmica al Priorat i a la
Cerdanya, el doble que la mitjana catalana.
Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant és el municipi amb el PIB per habitant més elevat, mentre que
Badia del Vallès se situa en el nivell més baix.
L’Idescat també estima el PIB desagregat per als municipis més grans de 5.000 habitants i capitals
comarcals, els quals van generar el 90% del producte interior brut de Catalunya l’any 2010.
Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, que pertany a la comarca del Baix Camp, és el municipi (de més de
5.000 habitants) amb un nivell de PIB per habitant més alt de Catalunya (126.700 euros), seguit de
Castellbisbal (Vallès Occidental) amb 83.700 euros. Tots dos municipis tripliquen la mitjana catalana i
es caracteritzen per un alt pes de l’activitat industrial.
Altres municipis amb un PIB per càpita elevat, més del doble que la mitjana catalana, són el Prat de Llobregat, Martorell, Polinyà i Santa Margarida i els Monjos.
A l’altre extrem hi ha un grup de cinc municipis, encapçalats per Badia del Vallès, amb 6.800 euros,
que tenen un PIB per habitant que no supera els 10.000 euros per càpita. Aquests municipis tenen en
comú que el sector de la construcció té un pes rellevant en la seva estructura productiva per sobre del
sector industrial: Santa Margarida de Montbui, Torrelles de Llobregat, Tiana i Santa Eulàlia de
Ronçana.
Per sectors d’activitat, hi ha 11 municipis, encapçalats per Calella i Salou, on els serveis generen més
del 80% de la seva activitat econòmica: Badia del Vallès, Girona, Castell-Platja d’Aro, Barcelona, el
Prat del Llobregat, Lloret de Mar, Tossa de Mar, Figueres i Alella.
Pel que fa al sector industrial, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Guissona i Santa Margarida i els
Monjos són els municipis on el sector industrial té més pes sobre el total de l’activitat, amb més del
70%.
Alcarràs, amb un 29,6%, és el municipi on el sector agrari té una aportació més elevada en la seva
estructura productiva, seguit de Deltebre, amb un 16,6%, i Roquetes, amb un 13,7%.