I és que tots són partíceps de la festa: famílies senceres, parelles de joves enamorats, grups d’amics, gent gran… absolutament tothom participa més o menys activament d’un ritual màgic però alhora senzill: encendre el corresponent fanalet, demanar un desig i quedar envadalit mentre el fanalet, i 750 més, s’enlairen al cel d’Olesa
Amb la cançó Quan tot s’enlaira, dels Txarango de fons, i amb el cel cobert de fanalets, un any més ha posat el punt i final la Festa Major d’Olesa. 5 dies de festa grossa que començaven amb la revetlla de Sant Joan, i que fins ahir la nit ha combinat concerts, teatre, espectacles infantils, ball d’orquestra, activitats de cultura tradicional i popular, i òbviament, molta gent al carrer i les places per gaudir de la festa grossa del municipi. L’activitat més multitudinària ha estat sens dubte la proposta per tancar la festa, els tastets i l’enlairament de fanalets, però també especialment concorreguda va ser la nit de dissabte amb la Festa de la Ràdio i el concert de Los 80 principales, la Cursa del Foc, o la trobada gegantera, entre d’altres.
Olesa sortia massivament al carrer ja per celebrar la revetlla de Sant Joan, l’arribada de la Flama del Canigó, i l’inici de la Festa Major 2016. Sopars en família i amb amics, petards, fogueres, coques i balls i concerts de revetlla marcaven les primeres hores de la festa grossa olesana. De fet, la festa Major d’Olesa no havia fet més que començar i és que des del 23 i fins al 27 de juny el municipi vivia intensament els actes que ha preparat l’Ajuntament i entitats de la vila per celebrar la festa més important del calendari festiu municipal. I enguany amb una destacada efemèride, i és que just enguany fa 650 anys que Pere III El Cerimoniós va atorgar el privilegi a la vila d’Olesa per celebrar fira per Sant Joan, l’origen de la festa major olesana.
De fet, enguany, a manca de pregó, i per la coincidència del primer dia de festa major amb la revetlla de Sant Joan, un espectacle de foc, llum i color i l’encesa de la foguera de Sant Joan, servia per donar la benvinguda a la festa.
I ho feia després de l’arribada de la Flama del Canigó a la plaça Fèlix Figueras i Aragay conduïda per més d’una trentena de corredors i rebuda per Diablots d’Olesa, Custus Ignis, els Gegants i les autoritats locals. Enguany, el missatge de la Flama, obra de l’escriptor Andreu Carranza, esperonava als catalans a no fer marxa enrere, a no defallir, ara que el poble s’ha posat a caminar.
L’arribada de la Flama, les exhibicions d’entitats de cultura popular, l’enlairament de l’estelada i el cant dels Segador, esdevenien preludi a l’acte d’inauguració oficial de la Festa Major d’Olesa, amb un desig comú entre organitzadors i participants “que un any més la festa major d’Olesa es visqui amb intensitat als carrers del municipi”.
Pilar Puimedón, alcaldessa d’Olesa, feia una crida a tots els olesans i olesanes, i des del balcó de l’Ajuntament, a gaudir de les propostes programades, una barreja de tradició, cultura popular, concerts per a tots els gustos, teatre, espectacles infantils, competicions esportives i propostes més innovadores. L’alcaldessa també mostrava el seu desig de que la foguera de Sant Joan cremi no tant sols andròmines sinó també tot allò dolent del darrer any i molt especialment aquells comportaments polítics que embruten la democràcia.
A continuació, de nou els tabals de Custus i Diablots, els Gegants, però sobretot el foc eren els protagonistes. I és que un any més, un gran nombre d’olesans i olesanes, sobretot famílies, s’acostaven fins la plaça i fins la patí de la Casa de Cultura per veure com s’encenia i cremava la foguera de Sant Joan, i com després d’un contundent castell de focs, les 4 barres es projectaven a la façana posterior de la Biblioteca, i l’encesa d’unes llums on es llegia “Festa Major”, posava el punt i fins a un espectacle de llum, foc i colors que enguany substituïa el tradicional pregó.
A partir d’aquí, el ja conegut i viscut per tots, sopars en familia i amics, coca de Sant Joan i cava, i petards, molts petards. I passada la mitjanit, concert de l’Orquestra Maravella (a la plaça Catalunya) i amb de SteelBalls, Mike Lorian i The Papa’s & The Popo’s al Parc Municipal, fins ben entrada la matinada.
El segon dia de Festa Major d’Olesa, Sant Joan, concentrava totes les activitats en horari de tarda, després d’una nit de revetlla de gran intensitat. I ho feia amb la ja tradicional Jornada Castellera, que any rere any atreu a més públic fins la plaça de Fèlix Figueras i Aragay, i amb l’espectacle de l’Esbart Olesà, L’envelat, al teatre de la Passió i davant un miler d’espectadors.
Pel que fa als castells, la jornada castellera d’enguany ha estat marcada per l’absència d’una segona colla convidada a plaça, el que obligava als Castellers d’Esparreguera a esmerar-se al màxim per carregar els diferents castells sense que el ritme decaigués, i amb l’exigència física que això els suposava. Potser per això, no va ser fins al tercer intent, que els bourdeus van aconseguir carregar i descarregat el 4 de 7, el castell més gran que es va poder veure divendres en una plaça que anteriorment ja havia estat testimoni de diverses construccions de 9.
Els d’Esparreguera, que van comptar amb el suport i ajuda de diversos ciutadans aliens a la colla però atrets per la màgia dels castells (entre ells veïns de Weingarten que aquests dies són a Olesa), completaven la jornada amb un 3 de 7, un 4 de 6 amb agulla, i dos pilars de 4 d’entrada i al balcó. I un any més convertien la diada en una crida als olesans i olesanes ha participar activament d’una colla, els Castellers d’Esparreguera, que no para de créixer, en nombre de castellers i en la magnitud de les seves construccions.
Just finalitzar l’actuació, i mentre els carrers i places d’Olesa eren plenes de ciutadans que aprofitaven la tarda per voltar per les paradetes i la fira, el teatre de La Passió reunia un miler de persones disposades a gaudir d’un nou espectacle de l’Esbart Olesà. L’envelat, era el títol triat per una proposta que convidava al públic a fer un viatge per la festa major olesana, des dels seus orígens però sobretot quan aquesta tenia a l’envelat com a nucli central de trobada, de música i de balls. Un espectacle que un cop més entusiasmava al públic present però que patia un imprevist, i és que els sistemes automàtics d’extinció d’incendis s’activaven en plena representació, i obligaven a aturar-la durant pràcticament trenta minuts. La causa, el fum d’una barcaboa instal·lada a l’exterior del recinte, havia arribat a la sala de control tècnic, i així s’havia activat un sistema que entre altres mesures fa baixar un taló d’acer a l’escenari per, davant un foc real, aillar escenari de platea, i així evitar la propagació del foc. La falsa alarma, no va entorpir però un espectacle marcat pels referents a la nova cançó i la demostració que l’esbart olesà, malgrat reclamar la incorporació de més nens i nenes, gaudeix d’una molt bona forma.
I ja de nit, la música era la gran protagonista, amb propostes de renom. Primer la Cobla Vila d’Olesa oferia una ballada de sardanes a la plaça de la Sardana que s’allargava fins superada la mitjanit, moment que a la Plaça Catalunya començava el ball de Festa Major amb La Salseta del Poble Sec. Una orquestra de referència dins el panorama musical a Catalunya que s’allunya però del clàssic concepte d’orquestra de ball a l’ús, i que feia ballar fins passades les tres de la matinada als valents que van aguantar més de tres hores de frenètic concert, suportant fins i tot un lleuger plugim.
El ritme frenètic de la Salseta es vivia també, amb altres acords, al Parc Municipal. Primer amb el concert de La Inquisición, després i sobretot amb els DrCalypso, i finalitzant amb els Pachawa Sound. De fet, fins la parc municipal s’hi acostaven olesans i olesanes però també gent vinguda d’arreu de la comarca per ballar al ritme jamaicà dels Calypso, que després de més de 10 anys del seu últim concert a Olesa i de voltar per mig món, tornaven al municipi per demostrar que malgrat els anys encara es mantenen en forma i que a Olesa hi mantenen fidels seguidors. Plan 10, MrHappiness, 2300 Milons, o Aquesta nit, i altres grans hits de DrCalypso, permetien redimir-se i recordar l’accidentat concert del Correllengua 2004.
Ja dissabte, tercer dia de Festa Major, la jornada engegava amb un col·loqui sobre l’actualitat del FC Barcelona, amb la participació de cares conegudes del periodisme olesà i culer com Raül Llimós, Jordi Costa, Carles Aceña i Joan Pascual.
Però l’acte que aplegava més gent era, sens dubte, la 37ª Trobada de Gegants d’Olesa. I és que primer la plantada i després el cercavila pels carrers d’Olesa cridava l’atenció de petits i grans que gaudien de valent amb les 12 colles geganteres. De fet, per l’alcaldessa Pilar Puimedon, a la festa major olesana “no hi poden faltar els gegants, sinó no seria festa major”.
El Marcel i l’Elisenda, els gegants de la Colla de Gegants, Grallers i bestiari de Parets del Vallès, es proclamaven guanyadors del III Concurs de ball de gegants d’Olesa, després d’una lluïda exhibició de totes les colles que complicava la decisió final al jurat.
La Trobada va estar marcada també pel record al David Espinosa, el jove olesà mort recentment a la c-55. Com a homenatge, i més enllà de reclamar solucions per aquesta via, tota la Colla de Gegants d’Olesa i el gegant David van lluir un crespó negre. Javi Hernandez, president de la Colla de Gegants d’Olesa mostrava el sentiment agredolç de la colla.
Durant la tarda, també la canalla era protagonista a l’animació infantil, en aquest cas a carrec de la Companyia El Gat Pentina i amb el seu espectacle Balambambú.
I ja al vespre, els prop de 40 ciutadans alemanys de Weingarten que aquests dies són a Olesa i les famílies olesanes acollidores, compartien taula i anècdotes a la piscina municipal d’estiu en l’acte de celebració i cloenda del 32è aniversari de l’agermanament entre ambdós municipis. També les màximes autoritats local, Markus Ewald, alcalde de Weingarten, i Pilar Puimedón, alcaldessa d’Olesa, participaven d’una trobada que servia per visibilitzar les bones relacions entre famílies i institucions, i el desig comú que l’agermanament creixi encara més, com també reclamaven Siegbert Kolard, president del comitè d’agermanament alemany de Weingarten, i Isabel Casals, presidenta del comitè d’agermanament d’Olesa. De fet, Markus Ewars, alcalde de Weingarten, remarcava que precisament en moments com els actuals, amb refugiats que busquen entrar a Europa per trobar un futur millor, i els britànics que decidien deixar-la, cal posar en valor la tasca dels comitès d’agermanament i la seva aposta per l’europeisme. Pilar Puimedón, alcaldessa d’Olesa, demanava als veïns de Weingarten comprensió pel fet català, i els animava a seguir mantenint vius durant molts anys els lligams establerts amb Olesa i els seus habitants.
Però mentre les famílies olesanes i alemanes compartien taula, postres i ball, i a la plaça de la Sardana la Cobla Contemporània mostrava com la sardana pot ballar-se amb acords no habituals, la plaça de l’Oli i la Plaça de la Catalunya es preparaven per acollir les propostes musicals més multitudinàries d’aquesta festa major: la Festa de la Ràdio i el concert de Los 80 principales.
A la plaça de l’Oli, nens i joves de totes les edats ballaven un any més al ritme marcat per Rafa Martinez, el dj i ànima de la festa, mentre que a la plaça de Catalunya, un públic ben variat, gaudia d’una nit revival.
Als volts de les 4 de la matinada posaven el punt i final les dues festes.
I aquest diumenge, just després de que els equips de neteja actuessin, els primers voluntaris de la Cursa del Foc accedien a la plaça de l’Oli, a les 6 del matí, per posar a punt tot el necessari per la 10ª edició d’una cursa ja consolidada a Olesa i al circuit català. Més de 600 corredors/es entre la Cursa del Foc, la Cursa del Fogonet i la Milla Solidària, prop de 100 voluntaris, i els olesans i olesanes que sortien al carrer per animar als participants, convertien el matí de diumenge en una gran festa de l’atletisme.
Mentre els valents corrien, els col·legis electorals obrien portes. La coincidència de Festa Major amb cita electoral no impedia que tot funcionés amb total normalitat, encara que diferents meses s’havien de constituir amb els suplents davant l’absència dels titulars. Qui sap si com a conseqüència de la Festa Major.
Festa Major i eleccions coincidien en el temps, i també durant tot el dia la Fira de la Cervesa atreia a nombrosos ciutadans per tastar les propostes dels diferents artesans cervesers que es citaven un any més a Olesa. I a la tarda, una de les novetat, un campionat de Bamping Balls, o el que és el mateix, una esbojarrada competició d’equips de cinc membres que jugaven a futbol dins de grans bombolles, el que produïa nombroso xocs i rialles, entre públics i participants.
També a la tarda, i mentre els col·legis electoral rebien als votants més tardans, nombrosos ciutadans gaudien al teatre de La Passió de l’espectacle Els homes són de Mart i les dones són de Venus, amb Jordi Díaz.
A manca de propostes festives per la nit de diumenge, els ciutadans vivien la ressaca de la jornada electoral a casa, i dilluns, l’últim dia de Festa Major, un nou espectacle infantil en aquest cas de circ, i el sopar a base de tastets de la nostra cuina i l’enlairament de fanalets. Una proposta que un any més ha estat un èxit rotund.
En l’apartat d’incidències i malgrat ser aquesta una Festa Major molt tranquil·la, remarcar que durant la revetlla de Sant Joan els Bombers de la Generalitat de Catalunya es van desplaçar fins al municipi per un incendi, al patí d’un habitatge particular cremant un arbre, que no va causar danys personals, i que va ser ràpidament extingit. Dissabte matí, també els Bombers eren requerits per la Policia Local d’Olesa per actuar. I és que en un negoci del carrer Alfons Sala s’havia produït un curtcircuit, i la crema dels cables elèctrics va obligar a la ràpida actuació. Tampoc en aquest cas s’han de lamentar danys personals.
Font: Ajuntament d’Olesa de Montserrat