Fonollosa, reivindica el dret del Baix Llobregat Nord a decidir el seu futur com a comarca. Així ho va dir ahir a l’acte de cloenda del debat sobre entorn i gestió del territori organitzat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat a la Biblioteca Martorell, dins el cicle El Baix Llobregat a debat
El Baix Llobregat “és una comarca plural, diversa, allargada, però també històricament artificial, construïda per llei fa cent anys. A la zona nord hi ha un petit debat sobre si hem de forma-hi part o no”.
Fonollosa va criticar que el Baix Llobregat hagi mirat històricament cap al sud i va reconèixer tres realitats comarcals diferents: la zona delta, la zona centre i la zona nord, que “no tenen pràcticament res a veure les unes amb les altres”, segons va afirmar. Per això, va reclamar “el lícit i legítim dret dels ciutadans de la part nord a expressar-se, en el moment que toqui, en favor de si volen formar part d’aquesta comarca o no”.
La membre de la junta del Centre d’Estudis Comarcals, Genoveva Català, va afirmar que “el sentiment d’indentitat i pertinença es reforça amb la proximitat dels serveis. La comarca del futur l’estem forjant en el present i serà el que la gent decideixi. La nostra comarca és polièdrica, amb múltiples realitats i reptes del segle XXI, principalment respecte la vida de les persones, en un territori que no es pot permetre esgotar els seus recursos naturals, però que necessita aprofitar bé aquest entorn”.
Les claus del debat
En aquest sentit, el debat va fer palesa la necessitat de recuperar les masses d’aigua (21 a tot el Baix Llobregat) malmeses per la manca de cabals de manteniment i els nivells de salinitat de l’aigua del Llobregat. “Seguir avançant perquè les empreses que contaminen assumeixin els costos de descontaminació i de restauració. Fer possible que des de l’Àrea Metropolitana el retorn del cabal ecològic al riu Ter sigui una realitat, 50 anys després de l’inici del transvasament”, va exposar Català.
Pel què fa l’agricultura, garantir la pervivència del sòl agrícola com a element estratègic del territori, que la disciplina urbanística del Parc Agrari passi a deprendre d’ell mateix en comptes dels ajuntaments. “Per mantenir viva l’activitat agrícola, cal orientació al pagès: competència d’activitats que generen més ingressos, accés als mercats i relleu generacional. Cal establir plans municipals per al foment de l’activitat agrícola i introduir-hi innovació en tota la seva cadena de valor”, va reblar.
En l’àmbit urbanístic, el debat va tractar els problemes de comunicació inter i intra comarcal. “Ha arribat el moment de prioritzar els plans de gestió dels serveis de comunicació, transport, distribució, per davant de la nova construcció. Afavorir sistemes de transport col·lectiu de viatgers ecològics i econòmics, com ara el tramvia i una xarxa eficient de transports de viatgers en bus a un costat i l’altre del riu”, va dir. El planejament urbanístic ha de tenir en compte el factor temps: mesures a curt, mitjà i llarg termini, per superar la dicotomia centre (Barcelona) perifèria (Baix Llobregat).
Per Català, “cal iniciar la Transició Energètica aplicant l’estalvi energètic i el 100% de fonts renovables, abans de 2050. En concret, al Baix Llobregat es proposa la creació d’un Comitè Comarcal sobre Transició Energètica, Campanya de coneixement i debat, Plans d’acció”.
Font: Ajuntament de Martorell