“EL BAIX LLOBREGAT A DEBAT: QUÈ SOM?” per Jaume Bosch

Els dies 8 i 9 de juliol el Palau Falguera de Sant Feliu acollia les sessions plenàries del Congrés “El Baix Llobregat a debat”. Hi tingueren un pes determinant les sessions de síntesi dels diversos àmbits de discussió, però potser podríem destacar quatre aportacions d’un interès molt especial: la intervenció de l’Ada Colau, alcaldessa de Barcelona i presidenta de l’Àrea Metropolitana, expressant la seva convicció de que la ciutat de Barcelona ha de tractar d’igual a igual al Baix Llobregat; la sentida i rupturista visió de l’escriptora Maite Carranza sobre el paper de les administracions en relació a la cultura i ,en especial, en relació als creadors de cultura; la suggerent presentació dels treballs del Workshop Internacional “Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat” dirigit pel professor de Geografia de la UAB, Francesc Muñoz; i la conferència “Reptes d’una societat complexa” pronunciada pel catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Girona, Quim Brugué

Les sessions del 8 i 9 de juliol eren tan sols la punta d’un iceberg de proporcions molt considerables, impulsat per la incansable presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Conxita Sánchez ,i el seu equip ( format molt majoritàriament per dones , igualment incansables).Més de cinquanta taules rodones sobre tots els temes imaginables que puguin ser d’interès per a la comarca, celebrades a tots i cadascun dels trenta municipis del Baix Llobregat, amb més de dos-cents ponents i una assistència d’unes dues mil persones, la creació d’un Comitè Organitzador i un Comitè Científic ( format per cinquanta-quatre persones relacionades amb tots els sectors del coneixement) i l’impuls d’un Fòrum Municipalista, il·lustren l’esforç que ha suposat el Congrés.

Amb aquestes dades damunt la taula sembla sobrer preguntar-se què és el Baix Llobregat, si té sentit com a comarca i si existeix una “identitat comarcal”. Però atès que hi ha qui afirma que no som res més que un riu i una autopista, potser val la pena reflexionar sobre aquests punts.

MODELS DE COMARCA

On està escrit que només existeixi un model de comarca? Per un corrent de pensament conservador i reduccionista una comarca exigeix un territori relativament petit i ben definit, una clara homogeneïtat dels seus habitants, una capital clara i indiscutible que actua com a mercat de tota la zona, tradicions antigues i compartides… El Berguedà o Osona serien exemples de comarques “autèntiques”.

Però la identitat comarcal, la identificació de la ciutadania amb la seva comarca, és una qüestió relativa: analitzem el cas de la reivindicació de noves comarques com el Moianès o el Lluçanès. Semblava que hi havia una consciència molt majoritària reivindicada pels sectors més actius de cada territori i existia ja un cert reconeixement institucional concretat en Consorcis que agrupaven als diversos municipis.

Aquesta consciència o identitat no ha quedat tan clara quan s’ha posat a votació en dues consultes per decidir la creació de les noves comarques realitzades l’any passat. Repassem els resultats: Al Moianès (15 de març de 2015) es va registrar una participació del 47’37 per cent i un 80’6 per cent dels votants varen optar per crear la comarca del Moianès i un 16’34 es va manifestar en contra. Però en alguns municipis el pes de vot negatiu va ser considerable: Collsuspina (44’4), Santa Maria d’Oló (43’5) o Monistrol de Calders (30’7).

Al Lluçanès ( 26 de juliol de 2015), la participació fou més elevada ( un 55’15 per cent) i va guanyar el sí amb un 70’7 enfront dels vots negatius que assoliren el 26’3. Però l’opció contrària a la nova comarca es va imposar en cinc municipis: a Sant Feliu Sasserra, Sant Bertomeu del Grau, Santa Maria de Merlès i en dos pobles més que porten el Lluçanès incorporat al nom; Sant Agustí de Lluçanès i Sant Boi de Lluçanès varen votar que no volien formar part del Lluçanès.

Aquets exemples ens serveixen per relativitzar l’afirmació de que al Baix Llobregat no existeix consciència comarcal a diferència de comarques de l’interior on la identitat és claríssima. Potser el que passa, al Baix Llobregat, al Moianès, al Lluçanès o al Berguedà és que la gent se sent fonamentalment part d’un país i d’un municipi i tan sols els sectors més actius socialment i culturalment s’emmarquen en dinàmiques de participació comarcal.

EL BAIX LLOBREGAT: UN ALTRE MODEL DE COMARCA ÉS POSSIBLE

Al Baix Llobregat el paper de la centralitat d’un mercat i la tradició és residual. Ja l’any 1936, Pau Vila va proposar Sant Feliu com a capital del Baix Llobregat per raons administratives ( cap de partit judicial, notaria…) i no pas per exercir un paper equivalent al de Berga o Vic. La proximitat a Barcelona comporta avantatges i inconvenients però condiciona moltes coses.

Potser convé recordar que el Baix Llobregat va obtenir el seu reconeixement legal l’any 1987 a la Llei de l’Organització comarcal de Catalunya. Feia tretze anys que s’havia creat el Centre d’Estudis Comarcals i en feia onze de la celebració del Congrés de Cultura Catalana. I en el període de possibles canvis que va obrir la Llei del 87, els plens municipals de Sant Just Desvern i Esplugues varen exigir no formar part del Barcelonès, on havien estat inclosos, i varen passar al Baix Llobregat, del que se’n sentien part.

Hi ha, tanmateix, un altre cas significatiu i en part oblidat: el referèndum de Begues. Després de l’aprovació de la llei de 1987 que integrava Begues al Baix Llobregat, un sector de la població proposava abandonar la comarca i integrar-se a l’Alt Penedès. Segurament al darrera existia un rerefons polític i ideològic que feia que sectors conservadors es sentissin més còmodes en una comarca com l’Alt Penedès que al cinturó roig i metropolità. El ple municipal va aprovar sol·licitar el canvi de comarca només amb dos vots en contra. Però una bona part de la ciutadania va exigir una consulta mitjançant una recollida de signatures.

La consulta es va realitzar el 22 de juliol de 1989, amb un 54 per cent de participació (similar a la del Lluçanès i superior a la del Moianès vint-i-sis anys desprès). Va guanyat amb claredat l’opció de continuar al Baix Llobregat amb un 59 per cent dels vots enfront del 38 per cent que volia integrar-se a l’Alt Penedès.

LA IDENTITAT COMARCAL AL BAIX LLOBREGAT:LES LLUITES OBRERES ENLLOC DE LA PATUM

Cada comarca és diferent: Berga i el Berguedà disposen d’una tradició única i admirable com la Patum, que constitueix un element d’identitat arrelat i indiscutible. El Baix Llobregat ha fonamentat la seva identitat en altres aspectes: en el moviment obrer contra el franquisme, en les lluites veïnals, en la lluita més recent contra Eurovegas, en les mobilitzacions contra les retallades ( en especial a l’ensenyament i la sanitat). També en el paper jugat des dels darrers anys del franquisme fins ara pel Centre d’Estudis Comarcals entre els sectors culturals, socials i politics més actius. I sobre tot, en les relacions laborals, comercials, i d’utilització dels serveis públics ( factors importants en el debat de Begues l’any 1989, per exemple).

Han passat 29 anys des de la institucionalització de la comarca: és una dada que no es pot obviar. S’han creat costums i inèrcies administratives i institucionals, i moltes entitats estan organitzades a partir d’una base comarcal.

Som una comarca metropolitana. I què? El fet metropolità de Barcelona arriba molt més enllà de l’actual Àrea Metropolitana, i abasta el que ha de ser la futura Regió o Vegueria metropolitana de Barcelona. El Baix Llobregat ha de ser-ne part essencial per poder parlar des de els nostres 800. 000 habitants de tu a tu amb Barcelona, tal com acceptava l’alcaldessa Ada Colau.

Som una comarca plural, diversa, gens homogènia, però aquest fet és clarament positiu i representa molt millor el país que d’altres realitats comarcals. I una comarca així també pot existir sempre que la seva ciutadania ho vulgui. El Congrés “El Baix Llobregat a debat” ha ajudat a que ens sentim orgullosos de ser del Baix Llobregat.

Jaume Bosch, veí de Sant Feliu de Llobregat i membre de la Junta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat