The Gramophone Allstars Big Band presentarà aquest divendres, a les 22.30h, al Festival PAS el seu darrer treball Jazzmaica. Els 17 membres de la formació, entre els quals hi ha el martorellenc Pere Miró, contagiaran de sons jamaicans i afroamericans el pont del Diable. Genís Bou, líder de la big band, promet festa tant a dalt com a baix de l’escenari
Com us coordineu 17 persones dalt de l’escenari?
Posant-hi energia i ganes les coses són menys complicades, però a vegades me’n faig creus. Tots tenim altres grups i altres projectes, però gairebé sempre acabem coincidint i salvant l’actuació.
Veu néixer el 2008, com ha estat el vostre recorregut?
Vam néixer fruït de la meva voluntat d’ajuntar un grup de músics que no fossin especialitzats en música jamaicana, sinó que coneguessin també altres llenguatges musicals, sobretot el jazz. Els primers anys van ser durs, corrent escenaris, guanyant-nos el públic i el reconeixement dels mitjans. En aquest temps, hem aconseguit cohesionar la banda i el projecte, sobretot a nivell intern.
Presenta’ns els membres de la banda.
Abans érem 15 persones i ara en som 17 perquè hem incorporat dues coristes a la bada. La cantant és la Judit Neddermann i tenim una secció de vents molt potent amb 9 persones ( 4 saxos, 3 trompetes i 2 trombons), i una base rítmica de percussió amb baix, guitarra, bateria i teclat.
Entre els membres de la banda hi ha el saxofonista, fill de Martorell, Pere Miró.
Sempre que toquem a algun poble d’algun membre de la banda ens fa especial il·lusió. A Martorell és el primer cop que toquem. El Pere està molt animat, li ve molt de gust, i esperem que la seva presència sumi més gent al concert.
Parla’ns de ‘Jazzmaica’, el vostre quart i darrer treball.
La majoria del disc són versions, però també inclou temes propis, dos d’en Lluís Casares i un de meu. Al concert, tocarem cançons del disc i també temes del repertori habitual de la banda d’inspiració dels anys 60 i 70.
Adaptar els sons jamaicans a una big band ha estat complicat?
Els sons americans dels anys 60 com el soul, el funk, el jazz o el r&b en el format de big band funcionen molt bé perquè les big bands son un conjunt típic de la música afroamericana. La fusió és fàcil i eficaç perquè son coses hi casen.
Feu versions d’Stevie Wonder, Sam Cooke o Ray Charles. Com ha estat la tasca de ‘jamaicatitzar’ aquests temes?
És una pràctica habitual en la música jamaicana. Quan van néixer els grups d’ska i de reggae, els jamaicans versionaven les cançons que captaven de les emissores de ràdio del sud dels EUA. La idea de Jazzmaica era continuar amb aquest esperit, l’ADN de la banda. És laboriós perquè, quan tens una banda amb 17 persones, has de treballar bé els arranjaments.
Dissabte hi actuarà al mateix escenari Zalon, amb qui heu compartit projectes. Explica’ns.
Vam tenir la sort de fer un concert amb ell pel Black Music Festival, que es va celebrar el mes de març. Una producció basada en la figura d’Amy Winehouse, amb qui Zalon hiva compartir escenaris. És un supercantant, transmet molta energia. Com quan tens un bon entrenador que et fa jugar bé, ens va fer treure el millor de la banda. La gent de Martorell sortirà encantada del concert.
Font: Ajuntament de Martorell