La petició, dirigida a la Consellera d’Agricultura, Ramaderia Pesca i Alimentació Honorable Sra. Meritxell Serret i Aleu, ja ha recollit més de 1200 signatures
Impulsada per la Plataforma SOS Delta del Llobregat, la petició exposa:
“300 caçadors disparant sense treva al bell mig de la zona més poblada de Catalunya?! Això està passant al delta del Llobregat, un dels espais més rics en biodiversitat de tot el país.
El Delta del Llobregat, l’aiguamoll més important de la província de Barcelona, va sobreviure al ciment d’Eurovegas gràcies a la indignació de la ciutadania, que se’l va fer seu. Serà el seu destí final convertir-se en coto privat dels caçadors de la metròpoli que no volen fer uns quants km per practicar aquest macabre “esport”?
Amb l’excusa d’unes suposades pèrdues agrícoles que no s’han de demostrar, la Generalitat està donant centenars de permisos de caça “excepcionals” en zones de seguretat, que d’excepció han passat a norma: es caça durant tot l’any, fins i tot a les zones protegides, durant l’època de cria de les aus i sense cap control de les administracions que garanteixi que es respecten els requeriments dels permisos especials. Es parla de desenes de milers d’ocells i altres animals abatuts els últims 4 anys.
Les caceres es fan en ple dia, en mig de zones molt transitades. Recordem que el Delta, a més d’una zona super-poblada (gairebé un milió d’habitants) és un espai d’esbarjo on passen cada dia milers de vianants i ciclistes, i es fan visites d’escolars. Ja s’han produït incidents, com pluges de perdigons a sobre de vianants i cotxes de la policia urbana. Hem d’esperar que hi hagin ferits, per reaccionar?
Moltes de les batudes es fan al costat de les pistes de l’aeroport, de manera que les aus escapen dels trets entrant a la seva zona de seguretat, amb el perill que això suposa.
A més estan posant en perill espècies protegides, ja que es fa dintre d’ecosistemes sensibles del Delta, fins i tot a les reserves naturals parcials, i ningú controla les espècies que es cacen. De fet han aconseguit gairebé extingir una espècie tan comuna i familiar com l’ànec collverd (que ha passat dels 3.123 efectius hivernants en 2002 als 191 en 2015).
Volem un Delta viu, un tresor de la nostra biodiversitat, reserva necessària de natura i paisatge pel gaudi de la ciutadania i per l’educació ambiental, un gran pulmó i també l’horta de Barcelona. Però, a quin preu? Volem menjar verdures, les emblemàtiques carxofes del Prat, els espàrrecs de Gavà, sent còmplices alhora d’aquesta massacre?
La caça no és una gestió, és el fracàs de la gestió. Demanem una moratòria en els permisos, fins no que es faci un estudi científic de l’impacte ambiental i social d’aquestes mesures.”