Peix sense espina (Satélite K) és el disc debut de Joan Rovira, artista revelació dels premis Enderrock 2016. El músic ebrenc serà l’encarregat de posar el punt i final a la Festa Major de Martorell, demà dimarts 16 d’agost, a les 22.00h, amb un directe pop, amb aires mediterranis i música negra, al fossar de l’Església
Abans de gravar el teu primer treball, vas fer de músic de carrer a París. Com va ser l’experiència?
Em dedico a la música des de fa anys i en fa 4 o 5 que, coincidint amb la crisi, vaig buscar un canvi per deixar de sentir-me estancat. Necessitava nous imputs per inspirar-me. París em va portar a viure una de les aventures més grans de la meva vida.
Quan tornes de la capital francesa, les coses et comencen a anar força bé. Com va ser el canvi?
Allà vaig recopilar històries, vivències en forma de cançó, i aquí vaig decidir fer el pas i gravar el meu primer treball en solitari, amb el meu nom, tal com sóc jo, amb el català del Delta de l’Ebre. Crec que va ser tot un encert gravar el disc, fer una cosa tant personal va tenir una molt bona acollida entre el públic.
Fes-nos cinc cèntims del teu disc debut ‘Peix sense espina’. Per què aquest nom?
Quan toques al carrer sempre trobes algú que t’ajuda. El primer any a París vaig viure en un petit estudi llogat, però després ho vaig fer a cases de gent que m’hi va acollir. La cançó que porta el mateix títol del disc diu: “amb tu és com menjar peix sense espina, amb tu és com un llagostí pelat, amb tu no hi ha pinyol dintre l’oliva, amb tu la vida que jo havia somiat”. És un paral·lelisme gastronòmic per parlar d’algú que t’estima i t’ho posa fàcil.
T’acompanyes d’una guitarra, però ets llicenciat en saxo al conservatori. Quan vas decidir canviar d’instrument?
De petit volia aprendre a tocar la guitarra, però al conservatori del meu poble em van dir que només feien classes d’instruments propis de banda. Els meus pares van animar-me a aprendre saxo i al final m’hi vaig enganxar. Això em va permetre conèixer la música i també a músics fantàstics que he sumat al meu projecte.
Què t’ha suposat ser l’artista revelació dels premis Enderrock 2016?
Crec que va ser el resultat d’una bona gira de presentació amb molts concerts grans i petits. M’agrada fidelitzar el públic, tractar-lo de tu a tu, conquerir-lo amb gestos, mirades, amb el llenguatge que no és pròpiament musical, com quan era músic de carrer i havia d’atraure els vianants. Crec que he recollit els fruits de picar pedra i estic molt feliç de rebre aquest reconeixement.
Vas gravar ‘Lo meu riu’ en homenatge a l’Ebre. Què significa aquesta cançó per a tu?
No va ser fàcil perquè l’Ebre significa molt per a mi. Del Pla Hidrològic Nacional i el sentiment que ens prenien alguna cosa tant nostra va sortir aquesta cançó fa uns mesos. És un dels temes que canto amb més carinyo perquè quan la vaig acabar vaig tenir la sensació d’haver escrit tot el que sentia.
Les teves actuacions sempre tenen un punt d’humor. Què estàs preparant pel concert?
Els meus concerts són com si estiguéssim a casa amb amics, tots en rotllana. Sempre estic molt atent al públic, intentant ser jo mateix. Cantaré les cançons del meu disc i avançaré algunes del segon que, si tot va bé, llençaré a principis de l’any vinent.
Font: Ajuntament de Martorell