ERC, Podem i la CUP reivindiquen trets comuns en la commemoració dels 40 anys de la històrica manifestació a la ciutat, però mostren discrepàncies en el full de ruta
El que podría haver estat un acte polític local a Sant Boi, va acabar sent un acte d’abast i ressò nacionals i va comptar amb els parlaments de Miquel Sellarès, que va formar part de l’organització de l’11 de setembre de 1976, els representants d’alguns dels principals sindicats com Joan Carles Gallego (UGT), Camil Ros (CCOO), Carles Sastre (Intersindical CSC) i Oriol Pintos (COS) i per part de les forces polítiques que van organitzar l’acte van intervenir Albano Dante-Fachín, de Podem, Anna Gabriel, de les CUP, i Oriol Junqueras per part d’Esquerra Republicana.
La commemoració dels 40 anys de la històrica manifestació de l’Onze de Setembre del 1976 a la ciutat -que va agrupar ERC, la CUP i Podem- no va ser, exempta de polèmica. Per una banda, per les protestes del PSC i el PDC per no haver estat convidats a l’acte, però també hi va haver discrepàncies entre els assistents.
Davant unes 1.000 persones, entre banderes roges, liles, i sobretot moltes estelades, tant Anna Gabriel (CUP), Oriol Junqueras (ERC) com Albano Dante-Fachín (Podem), van intentar posar l’èmfasi en allò que els uneix, però es van fer palesos els diferents fulls de ruta de les seves formacions.
Entre crits d'”independència” i de “Sí que es pot”, hi va haver unanimitat en elogiar les reivindicacions dels baixllobregatins fa 40 anys, sobretot per posar fi a la dictadura, però també vanevidenciar unes estratègies molt diferents de posar els “fonaments comuns” que van reivindicar les tres forces sobre el paper.
Del “no pensem esperar a canvis a les properes eleccions generals” de Gabriel al “no anirem per dreceres que mantindran certs poders en comptes d’exercir la nostra sobirania” de Dante, passant pel “mai demanarem permís per exercir el nostre futur” de Junqueras.
Malgrat les crítiques a l’executiu de Junts Pel Sí, del que forma part ERC, i a les crítiques al full de ruta unilateral, Dante va picar l’ullet a la formació que lidera Junqueras i a la CUP. El secretari general de Podem va criticar el que va qualificar de “polítiques neoliberals” que “encara estan presents al Parlament”, i va lamentar que “no tenen tota la oposició que podrien tenir”, i va fer una crida a canviar de rumb perquè “comenci a haver-n’hi”.
Una aspiració que Gabriel va tallar en sec, però de forma implícita: “No hi ha a l’horitzó cap tripartit, ni estem pensant en la carrera política de ningú”. La cupaire va concloure que “no es pot ser d’esquerres i negar que el poble decideixi amb el pretext de la prohibició de l’Estat”. “La prudència ens ha acabat fent traïdors”, va lamentar la diputada cupaire.
Entre elogis a les lluites socials que van posar fi a la dictadura, però, Gabriel va reivindicar la seva “honestedat”, per concloure que “les classes populars no van guanyar”, en referència a la Transició. Va criticar que es va imposar el “possibilisme”, i va fer una crida a que no ho faci ara, en el que segons ella seria “esperar un referèndum pactat”.
Finalment, el president d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, va declarar que “40 anys després d’aquell 11 de setembre, Sant Boi torna a ser la capital d’una Catalunya transformadora i ho és per lluita de tanta gent que ens diferenciem en moltes coses però som hereus de les mateixes lluites. Hi ha una força que ens fa invencibles, la mateixa que tenia la gent del 76, la força que ens dóna el fet que venint de diferents orígens, llengües i creences, som un sol poble. Som un sol poble afortunadament divers i plural, que comparteix valors, sed de justícia i fam de llibertat”.
L’acte va ser conduït per portaveu local d’Esquerra Republicana a Sant Boi, Miquel Salip, i es va tancar amb els ponents i el públic alçats i entonant L’Estaca de Lluís Llach.
Per Arnau García Gibert