Denuncien que d’un temps ençà s’ha iniciat “una guerra sorda” contra els pagesos “amb l’objectiu d’avorrir-los i que marxin”
El sindicat agrari Unió de Pagesos (UP) assegura que l’Ajuntament del Prat de Llobregat vol convertir la zona agrícola del municipi “en un parc temàtic”. Denuncien que els pagesos cada cop tenen més problemes per realitzar activitats tant bàsiques com controlar l’excés de fauna amb arma de foc o cremar les restes vegetals, per exemple, tot i disposar dels permisos corresponents.
En aquest sentit, Lluís Parés, d’UP, assegura que el consistori pratenc i els ecologistes han iniciat “una guerra sorda” contra els pagesos del municipi per “avorrir-los i fer-los marxar”. “Cada vegada limiten més les activitats dels pagesos. Ja no es pot caçar, no es netegen els desguassos…”, lamenta Parés.
Segons els pagesos, el creixent nombre de vianants i ciclistes que fan ús del Parc Agrari ha entrat en conflicte amb les feines agrícoles i el consistori s’ha posicionat clarament contra els pagesos.
Al seu torn, l’Ajuntament del Prat rebutja les acusacions i assegura que, “tot i que mai plou a gust de tothom”, estan fent tot el possible per garantir la pervivència de l’agricultura al municipi i el gaudi dels espais naturals per part de la ciutadania.
Els pagesos asseguren que els problemes s’arrosseguen des de fa anys, però que s’han fet més evidents els últims mesos, especialment al Prat de Llobregat, on el creixent nombre de ciclistes i vianants que cada dia “envaeixen” els terrenys del Parc Agrari a tocar de l’Espai Natural del Delta del Llobregat, està dificultant molt que els agricultors puguin fer la seva feina amb normalitat.
Lluís Parés recorda que el Parc Agrari del Baix Llobregat, tot i que forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, és una zona d’activitat econòmica agrícola i que, per tant, “hi ha molta gent que hi viu”, i que és responsabilitat dels ajuntaments que en formen part garantir la seva viabilitat.
“L’Ajuntament del Prat vol una zona agrícola com un parc temàtic on la gent hi pugui anar a passejar i veure, si pot ser, pagesos amb barretina vermella”, critica irònicament.Un dels pagesos afectats és en Pere Martín, que explica que la convivència entre els agricultors i la gent que s’acosta a gaudir de l’espai “és cada dia més difícil”.
Assegura que accions tant habituals com cremar restes vegetals o controlar l’excés de fauna a la seva explotació cada dia són més difícils de fer. “Cada vegada que faig un foc per cremar carxoferes o organitzo una batuda de caça, sempre amb els permisos corresponents, rebo la visita de la Policia Local alertada per veïns de la zona”, lamenta. Això, afegeix, li suposa una pèrdua de temps considerable que només s’arreglarà quan ajuntaments i Generalitat es coordinin.
“Entenc que l’Ajuntament del Prat rep moltes pressions dels veïns per limitar aquestes pràctiques, però cal buscar la fórmula per garantir que els pagesos ens continuem guanyant la vida”, rebla. Al rerefons de tot plegat hi ha el control de la fauna amb arma de foc.
Lluís Parés, d’UP, assegura que les pèrdues causades per la fauna salvatge superen els dos milions d’euros anuals i que l’ús d’arma de foc és l’únic sistema efectiu, “que no l’ideal”, per protegir les explotacions de tudons, cotorres, conills o senglars, entre d’altres espècies. El problema, afegeix, és que ecologistes i consistoris com el del Prat s’oposen a que es segueixi utilitzant sense aportar mesures efectives complementàries.
“Els espantaocells que han finançat alguns ajuntaments, per exemple, no eliminen la fauna, només la desplacen”, assegura.Parés recorda que per utilitzar armes de foc al Parc Agrari, on està prohibit perquè és zona de seguretat, els pagesos han de demanar uns permisos a la Generalitat, els anomenats A50, on els Agents Rurals, en funció de les pèrdues o previsió de pèrdues dels pagesos, autoritzen batudes formades per un màxim de quatre caçadors escollits d’una llista d’uns 200 autoritzats i supervisats per al Generalitat.
A més, afegeix que en un moment de màxima afectació per fauna, a tot el Baix Llobregat poden actuar com a màxim uns 15 caçadors alhora, xifra que desmenteix les afirmacions “apocalíptiques” dels ecologistes quan afirmen que “300 caçadors actuen a la zona sense cap control i posant en perill la seguretat de la gent”.
En aquest sentit, Mauri Bosc, del sindicat agrari JARC, recorda que si ajuntaments com el del Prat no volen que es continuï caçant amb arma de foc, la solució passa perquè assumeixin les pèrdues dels agricultors. El problema, puntualitza, “és que aquí tothom vol tenir competències però ningú vol assumir responsabilitats”. Bosc assegura que la solució, més enllà d’incentivar mesures pal·liatives com esterilitzacions d’algunes espècies i controls de poblacions en origen, passa per professionalitzar el sistema de control cinegètic pagant als caçadors per evitar tots els problemes que hi ha actualment.
“S’ha acusat a determinats agricultors de lucrar-se amb les batudes cobrant per deixar entrar als caçadors a les seves terres. Si es professionalitza i són els ajuntaments o la Generalitat qui ho gestiona s’acabarien els problemes”, assegura. Garantir la convivència Des de l’Ajuntament del Prat de Llobregat, Sergi Alegre, tinent d’alcalde i regidor de Promoció de la Ciutat, Mobilitat i Transport, nega rotundament que estiguin en contra de la pagesia al municipi, però reconeix que l’agricultura periurbana comporta problemes que obliguen a prendre decisions sempre en un difícil equilibri “que no deixen a ningú content”.
Explica que al Prat cada dia hi ha més gent que gaudeix de les zones d’oci del Parc Agrari i que això fa que es produeixin situacions de tensió amb els pagesos. En aquest sentit, explica que les batudes amb arma de foc són cada dia més habituals en zones molt transitades del terme municipal del Prat i a tocar mateix dels espais protegits i que això genera molts problemes perquè quan els vianants o els ciclistes veuen els caçadors el primer que fan es trucar a la Policia Local per demanar explicacions.
És per això, destaca, que des del Parc Agrari, on hi estan representats ajuntaments, Consell Comarcal, Diputació de Barcelona i Generalitat, s’està treballant des de fa mesos en un programa de gestió comú del control de fauna que inclourà mesures “que costaran diners als ajuntaments” i que aportarà alternatives complementàries a l’ús d’arma de foc com la instal·lació d’estels en forma de falcó, espantaocells visuals i sonors o gàbies de captura en viu, entre d’altres, que s’han demostrat efectives.
“El nou programa de gestió inclourà l’ús d’arma de foc perquè encara és necessari. El que no pot ser és que entre caçadors, pagesos i un deixar fer de les administracions, s’ha permès que una minoria de pagesos hagi abusat aprofitant la manca de control”, lamenta.
Font: ACN