“Swiss Army Man” dels cineastes debutants Daniel Scheinert i Daniel Kwansobre, tàndem que es presenta en societat sota el nom artístic de Daniels, es va erigir en la pel·lícula triomfadora de la 49ª edició del Festival Internacional de Cinema de Sitges 2016
Per Joan Millaret Valls / AMIC
El punt de partida d’aquest cinta estrambòtica és Hank (Paul Dano), un trist nàufrag abandonat en un illot erm, que està a punt de penjar-se tip de la seva soledat i desesperació. Però aleshores el mar deposita un cadàver a la seva platja, un cos inert i pàl·lid, interpretat per Daniel Radcliffe en un paper tan extravagant com impensable, que li va valdre al nen crescut de “Harry Potter” el Premi a la Millor Interpretació Masculina també a Sitges.
Aquest cos es troba al llindar de la putrefacció, ja que dóna signes de que comença a descomposar-se. Un mort que, en canvi, es mostra sorprenentment actiu gràcies a les seves flatulències. La fàbrica de gasos del cadàver inconegut es transforma en energia, en força motriu, i el cadàver esdevé una espècie de llanxa motora que permet de forma increïble a Hank abandonar la seva presó illenca.
Així arrenca una fuga fantàstica i delirant en què el mort contribueix a salvar la vida del desesperat i deprimit nàufrag de les maneres més inversemblants. Aquest cadàver tant útil i pràctic, aquest mort tan viu, ofereix moltes prestacions, com la navalla multiusos suïssa del títol original. Tant pot fer rajar aigua del seu cos com encendre un foc amb un espetec de dits o fins i tot caçar amb la seva boca canó.
Però per damunt de tot, ofereix molta companyia al solitari Hank. Aquest cadàver, comença inexplicablement a donar senyals també d’una intel·ligència i memòria primerenca, com un nadó que desperta a la vida. Un cadàver encisador i adorable, un mort molt fresc fins i tot, un amic íntim, que fa recuperar la fe i l’esperança en la vida al dissortat nàufrag, fins i tot quan comença una història de supervivència ja en terra ferma i segura, després d’escapar del seu captiveri en una miserable illa deserta.
“Swiss army man” es un film obert absolutament a la imaginació, és una festa de l’absurd, una celebració de l’excentricitat i el deliri, tan divertida, esbojarrada, escatològica i imprevisible com dolorosa, tendra, èpica i emotiva.
Però es podria copsar també com una faula, un conte, una fabulació nascuda possiblement de la pròpia imaginació d’un home condemnat a mort en el seu deplorable estat de desolació absoluta. En un registre semblant al que hem observat darrerament en films dissortats de nàufrags, revestits i sublimats per la fantasia il·lusòria, tant a “La vida de Pi” com en el film d’animació “La tortuga roja”.