La Passió d’Olesa va aixecar ahir el teló de la temporada 2017 amb prop de 1.300 espectadors. La majoria dels espectadors van ser olesans i olesanes que no es van voler perdre el tret de sortida d’una de les èpoques més màgiques de l’any pel municipi. Sobre l’escenari, els assistents van poder observar un any més la proesa creada per centenars de persones que sumenels seus esforços per aconseguir tirar endavant un dels espectacles teatrals més imponents de Catalunya. Els proper 12 de març serà el torn de la Passió d’Esparreguera, que es podrà veure fins al 7 de maig
La Passió d’Olesa de Montserrat
Just abans de començar la primera representació de la temporada, entre els actors hi regnaven els nervis. I és que ja se sap que el dia en què es dona el tret de sortida a una nova temporada és d’allò més especial: a la platea s’hi agrupen amics dels actors que els vénen a veure, companys que n’analitzen l’actuació al detall i veïns que l’endemà els aturaran pel carrer per dir-los que ho han fet genial. De fet, tal com ha reconegut el president de La Passió d’Olesa, Sam Carrique, el públic local és el més agraït i el principal ambaixador de l’espectacle, però alhora també el més exigent, el que costa més d’acontentar i, per tant, el que posa més nerviosos als actors, als directors de l’espectacle i fins i tot també a ell mateix.
Uns nervis que, és clar, també són compartits per Ignasi Campmany, membre de l’equip artístic i escènic de La Passió d’Olesa i encarregat d’encarnar un dels papers més rellevants de l’espectacle: l’estimat però odiat Judes. Per Campmany, els nervis mai desapareixen però s’accentuen especialment durant la primera representació de la temporada, que és quan el teatre està més ple. Però ell quan actua és feliç. De fet, s’ha mostrat d’allò més satisfet amb tot l’esforç col·lectiu que fan any rere any olesans i olesanes de totes les edats per fer possible un dels espectacles més impressionants de Catalunya.
Això sí, aquest any els responsables artístics i escènics de l’espectacle (un equip encapçalat per Ignasi Capmany juntament amb Oriol Garrido, Llorenç Segura i Esther Vela) han pogut respirar una mica més tranquils que l’any passat. I és que, enguany, s’ha optat per no incorporar grans canvi en l’estructura de l’obra i consolidar, així, els que ja es van fer la temporada anterior. D’aquesta manera, l’equip de direcció ha decidit mantenir enguany la decisió de suprimir el quadre de la vall de leprosos així com també potenciar la presència femenina en els papers principals: l’àngel de l’hort, per exemple, aquest 2017 és interpretat altre cop per una dona.
En aquest sentit, Ignasi Campmany ha recalcat la importància de dedicar un any a la consolidació de les modificacions per tal que el públic ho vagi assimilant i vagi fent-se-les seves. Tot i així, ha volgut recordar que els espectadors que assisteixin aquest any a les representacions sí que podran veure moltes cares noves en papers destacats com els de Sant Joan, Sant Pere, la Mare de Déu o Judes.
Uns canvis de cares que encara no s’han deixat veure en la primera representació de la temporada, però que faran el salt als escenaris durant els propers caps de setmana. De fet, aquestes flamants incorporacions vénen motivades pel fet que hi ha actors que l’any que ve ja han anunciat que no seguiran en el seu paper. Per Carrique, es tracta d’una aposta arriscada, però que de bens segur serà satisfactòria.
Així, aquesta temporada, en el paper de Judes s’hi incorpora Josep Maria Cascante, ja que enguany serà el darrer any que ho farà Ignasi Campmany, també responsable de l’equip de direcció. Pel que fa al Sant Joan, s’incorpora al paper Daniel Busson (que compartirà paper amb Pau Povill i roger forn, que serà el darrer any que ho farà). Al paper de Sant Pere s’hi incorpora Francesc Xairó (que el compartirà amb Raül Díaz i Joan Povill, que la temporada vinent ja no el farà); i en el paper de la Mare de Déu s’incorpora Silvia de Paco, que el compartirà amb Tona Cerdeira i enguany per darrer cop amb Núria Riera.Un dels noms, que no és nou, però que ahir va brillar especialment va ser el d’Oriol Campmany, que per primera vegada representava el paper de Jesús en una representació d’inici de temporada.
El nom d’Oriol Campmany, igual que els de la resta, és un nom d’un actor amateur. Precisament, pel president de La Passió aquest és un dels grans secrets que fan únic l’espectacle. Això sí, segons Carrique, l’objectiu sempre ha estat crear un espectacle el màxim de professional possible. De fet, assegura que és per aquest motiu que La Passió d’Olesa sempre ha lluitat per innovar des del punt de vista tècnic, però també interpretatiu.Unes innovacions que es tradueixen any rere any amb una bona assistència de públic. Precisament, en aquest sentit, Carrique ha valorat molt positivament l’afluència de gairebé 1.300 persones durant la primera representació de la temporada.
Pel president de l’entitat, l’objectiu de cara a aquesta temporada és poder mantenir el ritme d’espectadors registrat els darrers anys i fins i tot incrementar-lo, per poder abaixar el teló un cop més registrant al voltant de 7.000 espectadors. Segons Carrique, l’ingredient per tal de fer-ho possible és principalment seguir oferint un bon espectacle, però també compaginar-ho amb un bon mecanisme publicitari.
Però ja per si sol, l’espectacle té molts alicients. En aquest sentit, és sabut per tothom que la Passió d’Olesa ajunta damunt l’escenari centenars de persones, i és clar, moltes d’elles són familiars i parents. Mostra d’aquest fet curiós és que enguany, per exemple, els intèrprets que han representat el paper de Sant Pere, de la Mare de Déu i el de Sant Joan són ni més ni menys que pare, mare i fill a la vida real.
Com és tradició, la temporada de La Passió d’Olesa finalitzarà l’1 de maig i enguany se’n faran un total de nou representacions: els dies 5, 12 i 26 de març al matí (i el 18 a la tarda); els dies 2 i 14 d’abril al matí (i 8 i 22 a la tarda); i per últim, el dia 1 de maig, la darrera representació en horari de matí. El preu general de l’entrada és de 21 euros. L’entrada és gratuïta per als menors de 7 anys. Hi ha preus especials i descomptes que es poden consultar al web de La Passió d’Olesa: www.lapassio.cat.
La Passió d’Esparreguera
La Passió d’Esparreguera retorna a la tradició dignificant l’obra poètica de Ramon Torruella i apostant per l’espectacularitat de l’èpica.
La Junta del Patronat de La Passió va fer públic abans de l’estiu quina és la nova direcció escènica de l’espectacle de La Passió d’Esparreguera per les properes temporades. El projecte de direcció va ser presentat per un equip de treball que integren Vicky Alvelo, Gerard Bidegain, Olivier Grau, Oriol Martínez, Marc Matalonga i Carles Reynés. “La tasca que ens hem proposat dur a terme el nou equip de direcció artística per a la propera temporada de La Passió d’Esparreguera és compactar l’espectacle, dotar-lo de ritme i subratllarne la tensió dramàtica”, exposa la direcció en un document públic a l’abast dels col·laboradors de l’espectacle.
Els canvis aquesta temporada afecten de manera transversal tot l’espectacle, començant per l’ordre de quadres. L’equip de direcció ha recuperat l’estructura clàssica d’agrupar els quadres de la vida pública de Jesús al matí i la Passió, mort i resurrecció a la tarda. Alhora la Llei Mosaica s’efectuarà després del Sermó de la muntanya, per tal d’iniciar la trama dels fariseus – antagonistes de Jesús- just després que aquest exposi per primer cop la seva nova doctrina. Però segurament una de les apostes més ambicioses del nou equip és el retorn al text clàssic del poeta Ramon Torruella Satorra (1913-1968), fet que implica la recuperació d’un pròleg original que fa de mirall al poema final “Serres, planes…”, a mode d’epíleg. La narració de la història recau en Sant Mateu Evangelista i en Sant Joan.
“Som conscients que estem fent un espectacle de teatre clàssic, l’obertura i tancament del teló van lligats al pròleg i l’epíleg de l’èpica clàssica i, per tant, van a favor de la nostra idea de Jesús com a protagonista-heroi”. Això implica també una Resurrecció-Glòria a favor del ritme i de l’espectacularitat on el lligam dramàtic de la partitura del mestre Josep Borràs i Farrés (1929) n’és la principal eina. “Un dels pilars de la línia de treball d’aquest 2017 és el tractament del text i, en conseqüència, la dignificació del seu autor. Volem recuperar-ne l’èpica, evitar el proselitisme religiós i aprofitar la tensió dramàtica que el mateix autor va apuntar en la seva versió original de 1960”. La direcció apunta també que “l’estil de Ramon Torruella s’havia anat diluint al llarg dels anys amb fragments d’altres col·laboradors afegits a l’espectacle, en pro d’una pretesa modernització del text, que creiem que va en contra de la condició de La Passió com a obra de teatre clàssic i tradicional, alhora que n’empobreix la riquesa poètica i de lèxic”.
L’equip, doncs, s’ha basat fonamentalment en l’exemplar del 21 de febrer de 1960, quan es va estrenar aquest text al Teatre de l’Ateneu d’Esparreguera. L’enorme complexitat de la feina de comparació i recuperació del text original inclou també una acurada correcció ortogràfica i gramatical feta amb la lingüista Núria Valldeperas sobre la base de la tasca feta per Francesc Serra Balaguer.
A nivell estètic també hi na novetats. Una de les més destacables és la recuperació del quadre autònom de Jesús davant Annàs, amb nova escenografia. També s’han fet modificacions puntuals en molts quadres, potenciant l’ús dels elevadors, “per tal de treure partit de la gran massa de gent que hi participa”. El quadre del Convit de Betània (anomenat popularment Casa de Simó) també és un dels objectes de redistribució escenogràfica, mentre que l’espai del Temple de Jerusalem -nucli de bona part de la trama- guanya pes reapareixent, amb llum de nit, novament a la tarda com a espai per a les negacions de Pere.
Pel que fa al vestuari s’ha ideat una nova proposta pel grup d’apòstols, molt més clar, unificant el grup amb Jesús i destacant-lo per llum de la resta del poble, que s’està enfosquint. Paral·lelament s’està reinterpretant el vestuari dels fariseus, enriquint-lo en detalls. El treball actoral va enfocat a potenciar la èpica de l’espectacle. “Entenem la història de Jesús com la d’un heroi únic”. Com cada temporada també hi ha canvis en el repartiment, entre els que destaquen: nou Caifàs – Jaume Navarro; nou Sant Joan – Èric Roijals; nou Sant Pere – Sergi Aleu; nou Abdaró – Francesc Xavier Sánchez; nou Simó Ric – Leandre Calsina; nou Josep d’Arimatea – Edmon Reynés; nova Leprosa – Laia Torruella; nova Mare de Déu – Maria Martín; nou Venanci – Antonio Cortijo i nou Pilat – Carles Serrat, entre molts d’altres.
La metodologia de treball del nou equip de direcció ha implicat que, enguany, s’hagi començat el treball avançant per primer cop amb tots els equips tècnics. S’han replantejat canvis escenogràfics, vestuari, de llums i so, fent unes sessions de treball en comú sense els actors a partir de les idees de direcció. A nivell actoral es va començar a treballar al novembre amb personatges concrets i actualment es compleix el calendari escrupolosament. “Tenim clares les hores d’inici i d’acabament dels assajos; hem de ser seriosos, perquè l’esforç, la dedicació i el voluntarisme dels centenars de col·laboradors és quelcom molt seriós i valuós”.
Darrerament s’han afegit als assajos els equips tècnics i la direcció musical, per tal d’assumir més fàcilment
una bona coordinació general i assolir els reptes plantejats. La música original del mestre Borràs serà novament protagonista de cadascuna de les deu representacions d’enguany. Interpretada en directe cada representació per una orquestra, un cor o un orgue de set-cents tubs, la banda sonora de La Passió d’Esparreguera comptarà enguany amb tres peces musicals recuperades de la partitura original de Borràs: l’assotament de Jesús, l’Eucaristia (en la seva versió completa) i la Glòria original. La música, amb Juan Jurado al capdavant de la direcció musical, sempre compta amb la supervisió minuciosa del seu compositor, Josep Borràs i Farrés qui arranja i adapta la seva obra en continu diàleg amb la direcció escènica i segons les necessitats de l’espectacle.
Cal destacar finalment l’aposta del nou equip per la gent que ve a sortir de poble. El treball del poble s’està duent intensivament. “Estem contents perquè s’ha apuntat molta gent nova. Cadascú que ve a fer de poble ha de tenir una tasca a fer, una responsabilitat. Només així aconseguirem que l’espectacle estigui el màxim de cohesionat possible.”
Les dates de representació d’aquesta nova temporada son:
Març: 12 / 18* / 26
Abril: 2 / 8* / 14 / 22* / 30
Maig: 1 / 7
Horaris de representació:
Primera Part, Vida pública de Jesús – Matí de 10.30 a 12:45 h
Segona Part, Passió, mort i resurrecció – Tarda de 15.30 a 17:45 h
* Horari especial els dissabtes, on es farà una única sessió de 17 a 21:30h
Per a ofertes, descomptes i més informació consulteu la web www.lapassio.net
Font: Ajuntament d’Olesa de Montserrat i Consorci de Turisme del Baix Llobregat