Per Guillem Amatller, periodista col·laborador d’elBaix.cat i veí de Sant Joan Despí
Any 1991. L’ajuntament d’Esplugues presenta el projecte que ben aviat serà conegut com a Pla Caufec. L’objectiu era edificar en el barri de Finestrelles i Can vidalet. El que fins aleshores es considerava una zona natural al peu de Collserola passaria a ser un entramat d’oficines, pisos d’alt valor econòmic i un complex comercial que s’aniria definint en els propers anys.
El consistori, en mans socialistes, ho explica així “era i és una manera de guanyar espai públic i zona verda per a la ciutadania, en uns terrenys que prèviament tenien molt poca rendibilitat social i econòmica”. La zona que passaria a ser urbanitzada es coneix com zona de transició. Aquesta zona fa d’encaix entre una àrea natural (el parc de Collserola) i una d’urbana (la pròpia ciutat).
La iniciativa del Pla Caufec tindria previst, en els inicis, urbanitzar fins a 40 hectàrees que implicarien zones verdes de Finestrelles fins a Can Vidalet.
El Caufec comptarà, a principis dels anys 90, amb una oposició bàsicament institucional (Convergència i Iniciativa Verds). A mesura que el projecte comença a tenir una dimensió pública, s’obriran diferents fronts al projecte. Santi Campo, regidor d’Iniciativa durant aquella etapa, ho explica “Quan es presenta el projecte, nosaltres som dels pocs que ens hi oposem. Algunes associacions de veïns pensen llavors que el projecte reactivarà la ciutat econòmicament, i no s’hi oposen d’entrada”.
A mesura que es va creant un teixit popular reivindicatiu en contra del Pla, el Caufec rebrà els primers entrebancs administratius. El pla s’aprova al ple municipal l’any 1992, però no és fins el 2004 que la Generalitat hi dóna llum verda definitivament. Entre tant, es van succeint modificacions a instància dels consellers de territori de la Generalitat i dels serveis jurídics, que veuen irregularitats en el projecte.
El 2004 és l’any en què els diferents opositors al Caufec s’uneixen en una plataforma comuna per aturar el pla, poc abans que el pla quedi aprovat definitivament.
Aquesta plataforma convoca diferents accions, entre les que s’hi inclouen actes informatius. En els següents anys, algunes accions inclouran també encadenats en zones naturals, entre d’altres llocs. També manifestacions a Esplugues.
“Han judicialitzat les protestes”
L’any 2007 es convoca una manifestació anomenada “aturem les màquines”. En ella, els manifestants protestaven contra el pla urbanístic posat en marxa, però també contra el que consideraven una “repressió policial a base de penes multa”, com expliquen membres de la plataforma. En aquesta manifestació, els Mossos d’Esquadra denunciaran lesions, atemptats a l’autoritat i desordres públics contra 6 manifestants.
Jordi Arasa fou el subinspector dels Mossos que va coordinar les diferents actuacions durant aquells fets. Arasa és, encara a dia d’avui, una personalitat polèmica. Va ser condemnat per l’Audiència de Barcelona per agredir David Fernàndez durant les protestes del 15M.
El judici pels fets del 2007 del pla Caufec es van celebrar el 2014 i tots els imputats van resultar absolts. El jutge fallaria: “la certeza y fiabilidad de tales identificaciones [en referència a les identificacions als manifestants] ha de ser seriamente puesta en duda”.
L’any 2009, durant la segona protesta, unes 1.000 persones tornen a manifestar-se. Aproximadament unes 50 intenten entrar, posteriorment, al ple de l’Ajuntament en senyal de protesta. Però en fer-ho, es troben un dispositiu policial més gran del que havien previst. “L’actuació de la policia va ser totalment desproporcionada. Sovint ens havien dit que si teníem alguna protesta, les institucions eren un bon lloc per canalitzar-les. Això vam fer, vam entrar a les institucions tal i com ells demanaven. I el que vam trobar va ser una repressió policial descomunal” explica una membre de l’actual plataforma.
Per aquells fets, 8 persones van anar a judici l’any 2016 i també van quedar absoltes. “El desgast emocional ha sigut i va ser brutal” expliquen.
En el dossier informatiu que l’Ajuntament d’Esplugues ha facilitat a elBaix.cat, no hi apareix cap referència a cap d’aquests fets.
Del Pla Caufec al projecte “Porta Barcelona.” L’actualitat
El que les protestes no van poder aturar, ho va fer la crisi. Caufec era una empresa filial de SACRESA, propietat de la coneguda família Sanauja. L’any 2001 s’havia fet amb el 40% de l’accionariat del projecte i el 2004 estava preparada per portar-lo a terme. Però la crisi econòmica va fer que s’aturés.
El setembre del 2016, però, tornarà a haver-hi un gir inesperat. Les obres es reprenen sense previ coneixement per part de la ciutadania. “ L’ajuntament va aprovar reactivar les obres en una reunió de govern a porta tancada, amb el suport de Convergència”.
Convergència forma part ara de l’equip de govern i ha passat a estar a favor del Caufec. “Inicialment la seva oposició era molt clara, però ara estan a favor del projecte” explica Santi Campo, ex regidor d’ICV.
Actualment es volen construir 700 vivendes i un centre comercial a l’actual barri de Finestrelles. L’ajuntament d’Esplugues defensa que el centre comercial crearà molts llocs de treball i que reactivarà l’economia local. “Quants llocs crearan? Poden garantir-nos que aquests llocs no seran precaris? Que aniran destinats a gent d’Esplugues? No han explicat res d’això” explica un membre de l’actual plataforma contrària al Caufec.
Parlem amb Juana, una veïna que ens atén just davant les obres del nou centre comercial. “A mi em sembla bé que el creïn. Si sóc sincera, crec que crearà llocs de treball en aquesta zona, especialment per a la gent jove. I això abans estava molt mort, és una zona que s’havia d’aprofitar.”
Però què en pensen els diferents grups polítics, actualment representats al ple, sobre aquest pla? Estefania Zafra, d’Iniciativa, ho defineix com “un atemptat urbanístic i ecològic de grans dimensions”. Oriol Terras, d’Esquerra Republicana, explica que està en contra del Caufec, però també recorda que “així ho ha volgut una majoria del Ple”. Anna Coll, de la CUP, ho defineix com “un atemptat contra el medi ambient que omple de cimen la falda de Collserola. Julio Roldan, de ciutadans, tampoc està a favor del projecte i hi remarca un impacte ambiental excessiu. Des de Canviem Esplugues també destaquen “que és un megaprojecte en busca de benefici privat a costa d’espais naturals”.
A favor del projecte hi ha l’argumentari del Partit Socialista, del Partit Popular i de l’antiga Convergència. Marcos Sánchez, del PP, ho defineix com una oportunitat històrica. Albert Comelles, del Partit Demòcrata Europeu de Catalunya, defensa ara que el centre comercial pot ser una gran oportunitat comercial per a la ciutat.
L’ajuntament d’Esplugues, de la ma de l’alcaldessa Pilar Díaz, defensa que el pla té el vist i plau de la justícia i que incorporarà zones verdes que estaven descuidades o que estaven desaprofitades. Així, espera que el projecte Porta Barcelona serveixi per reactivar l’economia i aprofitar una zona que fins ara estava en desús.
Una veïna del Poble, Ana Jiménez, no veu amb bons ulls el projecte. “L’ajuntament no ha informat gens bé sobre el Pla. Si d’alguna cosa ens en hem assabentat ha estat gràcies als qui s’han oposat al Caufec. Sense ells, no haguéssim pogut saber tot el que ara sabem de pla i que no ens agrada”.
La seva no és una opinió aïllada. Una altra veïna, que ha preferit conservar l’anonimat, explica: “tinc 83 anys. He viscut sempre a Esplugues. No entenc molt bé la dimensió del projecte, potser no s’ha explicat bé. De tota manera, que facin un centre comercial tan a prop de Collserola no em sembla bé.”
Properes mobilitzacions
L’actual plataforma en contra del Caufec ha convocat una concentració el proper dissabte 18 de març. En ella, intentaran mantenir la línia de protestes que va seguir l’antiga plataforma. Tanmateix, algunes fonts amb les que hem pogut parlar veuen el pla pràcticament encarrilat.
Des de la plataforma, en canvi, no ho veuen així. De les 5 fases que té el projecte, de moment només una ha tirat endavant. El projecte no està dat i beneït, encara. Es pot lluitar per aturar-lo”.
El cert és que les obres continuen el seu curs. L’any 1991 s’aprovava un pla urbanístic que va generar polèmica, mobilitzacions, judicis i vàries sentències judicials. 26 anys després, una nova onada de protestes sembla que s’apropa, així com la possibilitat de què el pla es faci, finalment, efectiu.
[…] […]