Representants municipals de diverses ciutats d’Espanya, governades per partits diversos, van exigir divendres que el Govern espanyol compleixi el seu compromís d’acollir 17.337 persones refugiades fins al final d’aquest 2017, i cofinanci els costos d’atenció i integració
Barcelona, Badalona, Berga, Cadis, Castelló de la Plana, Còrdova, el Prat de Llobregat, Girona, Granada, l’Hospitalet de Llobregat, Huelva, la Corunya, Lleida, Madrid, Màlaga, Manresa, Palma, Sabadell, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sevilla, Terrassa, València, Valladolid i Saragossa denuncien que malauradament, la realitat es que a finals de l’any passat, l’Estat només havia acollit un 5% de les persones que s’havia compromès a acollir.
Representants d’aquestes 25 ciutats es van reunir a la capital catalana per abordar els reptes de l’atenció que han d’oferir els ajuntaments per acollir i atendre les persones sol·licitants d’asil i analitzar l’impacte local del pla estatal d’atenció al refugiat.
La jornada, sota el títol, ‘Ciutats Refugi: realitats municipals de l’acollida de refugiats’, va servir també per consensuar un manifest conjunt que, sota el títol ‘Declaració de Barcelona. Les ciutats davant de la realitat del refugi en l’Estat espanyol’, posa de relleu el paper clau que els municipis desenvolupen per a fer efectiva l’acollida de persones refugiades.
El manifest explicita que “malgrat que la tasca dels estats és gestionar les polítiques de fronteres, de protecció internacional o d’estrangeria, és l’àmbit local on es gestionen les necessitats més immediates: allotjament, manutenció, roba, atenció mèdica, educació, orientació sòcio-laboral, llengües…”.
Per aquesta raó, els municipis reclamen a l’estat que els faci partícips en la obertura de places d’acollida per a refugiats perquè, d’aquesta manera, es pugui complir el compromís assolit per l’Estat espanyol d’acollir 17.300 persones, per al que només queden 100 dies de termini. Per ara, només han arribat el 7% de la xifra compromesa.
El tinent d’aclaldia de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, Jaume Asens, va explicar que davant la “obvietat que es produirà l’incompliment dels compromisos de l’Estat, els municipis demanem que el govern estatal que es coordini amb nosaltres”.
“És flagrant la política d’opacitat informativa que practica l’Estat en aquest àmbit”, va afegir, i va insistir que el govern “sigui transparent també amb el destí dels fons europeus que rep –uns 330 milions–, del que s’està fent un ús indecent i immoral, perquè si bé el seu destí hauria de ser el d’acollir, aquests diners es destinen majoritàriament al control de fronteres i construcció de CIE’s”.
“Si l’Estat no vol fer aquesta funció, que s’aparti i que ens deixi als municipis gestionar directament aquests fons i recursos”, va declarar Asens, que va anunciar que les ciutats signants del manifest han exigit al ministeri de Treball que s’hi reuneixi aquest mateix mes per plantejar-li les seves demandes i proposar que se’ls faci partícips en l’obertura de places d’acollida per complir el compromís.
El tercer tinent d’alcalde de Madrid, Mauricio Valiente, va convidar la ciutadania a expressar-se demà a favor de l’acollida de refugiats en la manifestació convocada a la capital espanyola. Valiente va subratllar que encara que les ciutats estiguin abordant el compromís d’atendre els refugiats “amb gust”, és “el Govern el que ha de fer front a aquesta realitat que estem vivint a les ciutats i atendre la voluntat massiva de la ciutadania”.
Font: Ajuntament de Barcelona i EFE