Són dies de vaga a l’aeroport del Prat de Llobregat. Vaga de taxis, vaga de controladors de seguretat, vaga de portadors d’equipatge. I hi ha estils a tutiplén. Vaga de zel, vaga indefinida, vaga parcial. Vaga de vagues
L’expresident de França, François Mitterrand, deia “Els francesos fan vaga el dilluns perquè puja el pa, el dimarts es manifesten perquè guanyen poc, els dimecres protesten per la falta de llibertat … i el diumenge voten a la dreta”. La ironia és aplicable a l’estat espanyol actual.
I és que no és cosa d’ara això de les vagues al Prat. La història recent ens ha deixat vàries i diverses. I, en pro de la comprensió actual, hem volgut fer la vista enrere i repassar les més sonades des de principis de segle fins avui:
Una revolta improvisada anul·la l’aeroport
La del 2006 va ser la vaga mare. Un caos per excel·lència. El personal de terra d’Ibèria es va rebel·lar ocupant les pistes d’aterratge de l’aeroport d’El Prat i bloquejant tota l’activitat diària un divendres 28 de juliol. Sense previ avís.
Els fets van provocar la cancel·lació de 544 vols i afectar a més de 100.000 passatgers. El motiu va ser que uns 2.500 empleats d’Ibèria van veure perillar gran part dels seus llocs de treball després que l’empresa perdés la concessió de handling – càrrega i descàrrega d’equipatge – a l’aeroport barceloní. La mobilització dels treballadors va ser espontània i va durar 11 hores. Finalment, Ibèria va assegurar que un 75% de la plantilla seguiria i el foc es va apaivagar.
La neteja i les concessions a la baixa d’Aena
Un altre cas especialment problemàtic va ser el dels serveis de neteja. Tot comença quan el 2012 els treballadors de la T1 i de la T2 es declaren en vaga per diferències amb les reformes a les seves empreses, Ingesan-Mantres i VARESER, respectivament. Omplen el terra de l’aeroport de papers de diari, ampolles i restes vàries. La problemàtica era que Aena estava adjudicant serveis a empreses privades que acomiadaven a treballadors clàssics i retallaven drets als nouvinguts.
I molt semblant va ser el cas del 2016, quan es va desenterrar el mateix problema. En aquest cas, la concessió pertanyia a l’empresa Valoriza (Sazyr). I les protestes que van tornar a infestar el terra de l’aeròdrom provenien d’un intent de retirar les vacances estivals als treballadors i no retribuir els festius treballats. 350 treballadors van amenaçar amb fer vaga el 21 i 22 de desembre i, finalment, Valoriza va fer marxa enrere i va respectar les velles condicions.
El desastre a la reforma estructural als taxis
I com no, també d’actualitat, recuperem la vaga dels taxis que va assolar l’aeroport pratenc a principis del 2013. El sistema per torns que l’AMB va voler implantar llavors per fer front a la crisi, però contrari al resultat d’un referèndum entre els taxistes, va ser un desastre. Va durar 7 dies.
El servei de taxis es va aturar. I si algú s’atrevia a portar passatger a l’aeroport es trobava amb una comitiva de vaguistes emprenyats per donar-los la benvinguda. El 9 de gener l’Institut Metropolità del Taxi i els representants del sector van arribar a un acord per eliminar els torns, que els oprimien l’horari d’exercici i retallaven dies de festa setmanals.
La rebel·lió dels restauradors contra la competència
El més recent de tots, d’aquest mateix any, és el dels treballadors de Pansfood, la concessionària de 22 punts d’hostaleria a l’Aeroport del Prat. Un conflicte que va néixer de la voluntat d’Aena d’augmentar beneficis a través d’un concurs que diversificava els operadors de servei d’alimentació a l’aeroport i incrementava la competència.
Aquest concurs, previst per tancar-se el 28 de juny, afectaria greument l’estabilitat laboral dels treballadors de la concessió majoritària a l’aeroport. De segur, implicaria una rebaixa salarial del 30% sobre els 400 empleats de Pansfood a l’aeroport, i els objectius concrets pels que actualment reben bones retribucions es mostrarien “inassolibles”, indiquen fonts internes.
Després de diverses aturades, com els dies d’inici i finalització del Mobile World Congress, en la restauració de l’aeroport, han aconseguit que el concurs estigui actualment paralitzat. Almenys pel que fa a una part de les licitacions, que estan sent estudiades pel Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals.
En definitiva, vagues multidisciplinars. Però vagues amb quelcom en comú al rerefons de cada reivindicació: les externalitzacions. El servei de contractació d’Aena cada cop se situa més al focus d’atenció. Especialment ara que, com denuncia el sindicat USO a Europa Press, “les condicions laborals no responen a l’evolució econòmica de les empreses” implicades.
Font imatge: UGT