“Han passat 26 anys. S’han donat voltes, però el pla, en la seva essència, no ha canviat”. Ens ho explica el Bernat Cubell, de la Plataforma Popular contra el Pla Caufec-Porta BCN. La seva frustració és palpable. Però per a molts ciutadans és més gran la incomprensió. I és que a l’esmentar aquesta paraula, ‘Caufec’, passat tant de temps, és difícil fer-se una idea clara de què ha passat, què continua igual i què ve a continuació. Fem-ne cinc cèntims.
Aquest mega-projecte que barreja oficines, habitatges de luxe i un gran centre comercial entre el barri de Finestrelles i Can Vidalet és una de les propostes urbanístiques més ambicioses i polèmiques de l’últim quart de segle. Durant dècades s’ha trobat una forta oposició veïnal i una contrarietat tova en l’àmbit polític.
Però actualment què està passant?
Durant aquests mesos, després d’una aturada per la crisi (2009-2016), s’està finalitzant la primera fase del projecte urbanístic. És a dir, per una banda, la construcció i venda de la zona de pisos d’alt nivell adquisitiu a la banda nord del projecte, la que toca Collserola. I per una altra, la construcció del centre comercial, al costat sud, que acabarà d’ultimar-se en un termini proper a l’any.
Mentrestant, just en aquesta àrea d’habitatges primerament construïda, és on hi ha hagut el focus d’atenció i reivindicacions per part de la plataforma contrària al Caufec els darrers mesos. Des d’una acampada a Collserola, on es reflexionava sobre el model sostenible que ells volen per a la seva ciutat, fins a un acte amb finalitats icòniques, com és el d’entrar a una caseta on es promocionen els habitatges i encadenar-se a ella.
I a nivell polític?
El PSC porta governant Esplugues de Llobregat des que la democràcia pot cridar-se en veu alta. I els successius alcaldes i alcaldesses han mantingut el seu vaixell intocable: el Pla Caufec. I malgrat que el seu màxim impulsor, l’Antoni Pérez – alcalde d’Esplugues del 1979 al 1998 – va ser condemnat a 8 anys d’inhabilitació per prevaricació, el pla no va trontollar en cap moment.
Inicialment, Convergència, juntament amb Iniciativa per Catalunya Verds, van ser els primers en mostrar la seva oposició al plantejament del Caufec. ICV ha mantingut la seva postura al llarg dels anys. Bona mostra n’és l’aprovació l’any passat, a l’Assemblea del partit del Baix Llobregat, d’un punt concret en que la formació mostrava la seva ferma oposició al projecte. Però no ha passat el mateix amb l’actual Partit Demòcrata, que a l’entrar al govern sembla que va modificar la seva opinió i sumar-se a la de la força socialista.
De fet, avui la majoria dels representants dels diferents grups polítics espluguins estan en contra del projecte urbanístic tal i com és actualment. I la voluntat, tant d’ells com de la plataforma ciutadana, seria la d’obrir un procés participatiu per decidir la utilització de l’espai. Aspecte que el govern municipal no contempla de cap de les maneres.
I properament, què ve?
Ve la licitació de l’espai comercial dedicat a oficines, per exemple. Que podria passar, segons fonts properes al Pla Caufec, a estar en mans del grup Cuatrecasas. El que s’ha d’esperar és a gestionar les demandes administratives, i després esperar l’aprovació per part de l’Ajuntament, que és un pur tràmit.
També s’aproxima, segons ens explica Cubell, un moviment de la Unió de Botiguers i Comerciants d’Esplugues per parlar amb el consistori i aclarir quines seran les condicions del nou centre comercial i quins efectes tindrà sobre la seva situació laboral.
O, per exemple, en la línia reivindicativa de la Plataforma Popular contra el Pla Caufec-Porta BCN, s’estan buscant també noves idees per congeniar una estratègia que ajudi a aturar el pla de nou. Empresa especialment complicada pel desgast temporal, multi-disciplinar i pel relleu generacional en el que es veu immersa la plataforma, amb dues dècades a les esquenes.
I queda alguna incògnita?
Masses. Un cas és el de les dues torres properes als 100 metres que es planejava edificar des de l’inici. En principi estaven abocades a acollir oficines, però es comença a témer des d’alguns àmbits que alguna torre passi a requalificar-se com a hotel. Les causes d’aquesta sospita són les dificultats per trobar compradors d’altres complexos d’oficines a Esplugues i el desplaçament dels negocis hotelers per la moratòria barcelonina.
Una altra enigma és la que afecta al trànsit, que aportaria uns 35.000 cotxes més a la zona de connexió entre Barcelona i Esplugues, calcula la Plataforma. Segons Cubell, en un primer moment “es pretenia generar un accés soterrat per aquests nous demandants de circulació, però la negativa de les empreses situades a l’actual accés, com la Nestlé, va frenar aquesta possibilitat” per la forta influència que exerceixen. I no s’ha generat cap alternativa. La brossa sota la catifa i ja la trobarem.
Tot es fa carregosament difícil al Pla Caufec-Porta BCN. Entendre-ho és complicat. Combatre-ho és cansat. Obrir-ho a la participació ciutadana sembla impossible. Fins i tot fer un reportatge, per la manca de fonts institucionals, resulta obscur.
Però la papereta del govern municipal tampoc sembla la més fàcil. Se li arrepleguen un cúmul de fronts derivats d’un sol projecte: crítiques sobre un trànsit que ja està col·lapsat, sobre un medi ambient que promet prendre cada cop més rellevància, sobre el futur laboral dels seus petits empresaris, sobre el model d’habitatge a generar, etc.
Deia Carlos Gardel amb el seu Volver, “que 20 años no es nada”. I bé podria subscriure-ho el Pla Caufec-Porta Bcn si tingués boca i ganes de cantar. Però sembla que això continuaria sent enfarfegador, esgotador i polèmic. I, el pitjor, sense cap ritme de tango.