“Ànims Carme”
Si no és per qualitat, ho haurà estat per quantitat. Com dos mots siamesos, “ànims Carme” ha vestit el paisatge sonor de Sant Boi en la tradicional ofrena a la tomba de Rafael Casanova. La proximitat del referèndum ha estat protagonista absoluta i la presència de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha estat la clau de volta definitiva.
Fa mes de 300 anys des que Rafael Casanova, l’últim conseller en cap de Barcelona, caigués ferit defensant les institucions catalanes davant les forces espanyoles. Fa també més de 40 anys des que succeí la massiva concentració popular a Sant Boi de Llobregat – perquè a Barcelona estava prohibit – per la Diada de Catalunya. I l’escenari va ser aquest perquè és el que escollí Casanova per viure els seus darrers anys. Els carrers amb edificis empedregats que tres segles després encara omplen de frescor aquesta ciutat metropolitana.
Avui la tradició ha pogut amb la modernor. Tot de càrrecs públics hi eren convidats, de les altes esferes al localisme més partícip. Però els focus són previsibles: Carme Forcadell, Joan Tardà, Jordi Turull i la líder de la ciutat i l’acte, Lluïsa Moret. El de Forcadell podria ser, gairebé, un cas de veneració extrema, que a les 9h del matí era a Barcelona, davant l’estàtua de Casanova per, hores després apropar-se a la seva tomba.
Plaça amunt, plaça avall
A les primeres hores del dia, abans que el xivarri inundés la Plaça Mossèn Jaume Oliveres, el frontal de l’Església Parroquial de Sant Baldiri ja acollia els primers fidels. Uns, d’edat avançada, assegurant-se el banc de vistes privilegiades. Altres, preparant els espectacles. El director d’una petita orquestra de cordes li pregunta a un músic que deu haver-se perdut per la partitura “Et porto un GPS?”.
Baixant un carrer estret hi trobes uns guàrdies custodiant un fortí. És Can Torrents, on els diversos polítics i entitats peten la xerrada i l’esmorzar amb l’excusa d’anar a recollir les flors per l’ofrena. Dada rellevant: Abans de marxar, a les safates només quedaven petits entrepans de formatge.
I ara sí que sí. Amb les cames reforçades de pujar fins a la plaça de nou, Sant Boi ja fa goig. Homes disfressats d’oficials de l’època (S.XVIII). Un nen portant la senyera doblegada a Forcadell, que l’aguanta per moments, fins que un d’aquells oficials de bigoti obligatori se l’endú per hissar la senyera sota l’escorcoll visual de la plaça. I el grup de cordes sonant. I el cor cantant. I el silenci final trencat pel “Visca Catalunya” del director de l’orquestra.
Molta tradició, mai al gust de tothom
La gent se sent tan propera que interactua amb els polítics. De molt molt aquí i d’allà. Hi ha representants polítics de tots els municipis del Baix, i això dona per molt. La majoria de converses giren entorn a la proposta indecent del referèndum de l’1 d’octubre i a les posicions equidistants de la major part d’ajuntaments de la comarca.
I amb tanta tradició, una mica de descontent. O això és el que sembla quan alguns recriminen la posició de l’alcaldessa de Sant Boi davant l’1 d’octubre -tot i que no ens consta que s’hagi pres cap decisió encara a Sant Boi-, amb crits espontanis o càntics unànimes de “volem votar”.
Ja dins del recinte eclesiàstic, la trobada ha pres la solemnitat pròpia del arcs presumits de qualsevol sostre d’església. I llavors comença la desfilada d’ofrenes florals a la mateixa tomba de Rafael Casanova, municipi per municipi, associació per associació, foto per foto.
L’alcaldessa de Sant Boi, conscient de la crítica d’alguns ciutadans, aprofita el discurs de cloenda per remarcar que la divisió no és el camí i per subratllar la unitat com a camí pròsper. Immediatament després, copsem la imatge dels alcaldes i alcaldesses baixllobregatins cantant ben fort Els segadors. Desconeixem si hi havia premi al to més alt. Mentrestant, la gentada sortia per la porta i els gegants continuaven ballant a la plaça.