Crònica de l’escorcoll d’una impremta a Sant Feliu de Llobregat
Gutenberg, contigo empezó todo. Ja, no és veritat. Els xinesos tenien sistemes d’impremta de tipus mòbils segles abans. Però el recurs estilístic valia la pena. En tot cas, sense cap d’ells no hauríem arribat a la posició on som ara: cobrint informació d’impremtes com si fossin parlaments; veient com escorcollen impremtes com si fossin pisos francs. Avui n’han estat de quatre noves. Entre elles, Artyplan, una impremta de Sant Feliu de Llobregat.
Ningú s’imaginava fa un mes que un element tan purament instrumental com les paperetes pel referèndum i la seva impressió, esdevinguessin la clau de volta de la repressió estatal. Però, arran de l’escorcoll a Indugraf Offset, a Constantí, fa poc més d’una setmana, s’ha girat un nou escenari d’intervencions policials i respostes ciutadanes.
La d’avui a Sant Feliu té el seu origen en ahir mateix. Eren les 20h del vespre quan la Guàrdia Civil va fer acte de presència al polígon del Pla, on s’hi concentren tres empreses de reprografia. Però un objectiu amb especial atenció: Artyplan. (Ironia a part: al mateix moment, al Cinebaix de Sant Feliu, s’estava fent un acte sobre el documental Las cloacas de Interior).
Van arribar dues patrulles de la Guàrdia Civil vestides d’uniforme per patrullar els entorns de la reprografia. I com a suport, una altra comitiva d’almenys tres agents de paisà. Immediatament, la resposta ciutadana va ser la de personar-se a la mateixa porta del recinte industrial per mostrar el seu rebuig. Principalment: membres de les Joventuts d’Esquerra Republicana (JERC), d’Arran, l’alcaldessa accidental de Sant Feliu – Lídia Muñoz – i altres polítics de la ciutat. Una quarantena de persones. Les suficients per cantar l’instaurat “On estan les paperetes?”.
I, tot i els rumors, ningú havia vist entrar o sortir de la impremta a cap Guàrdia Civil. Fins avui a les 14h. Ahir la van vigilar, avui han entrat. Aquesta maniobra se situa en el marc d’ordres de l’Estat d’investigar tot allò mínimament susceptible d’estar implicat en la col·laboració dels preparatius del referèndum. I avui ha estat el dia de l’acció.
Si fas pop, ja no hi ha stop
Un mínim de 4 agents han entrat a l’interior de la impremta i els altres han fet guàrdia. Però de sobte, apareixien més. A més hores, més agents. Finalment, s’han conjurat més d’una vintena de guàrdies civils davant d’Artyplan. I una quinzena eren antiavalots. Escena especialment xocant al contrastar amb l’audiència, absent de qualsevol tipus de conducta agressiva.
Avui era una reproducció d’ahir, però a major escala. Més joves, més polítics, més mitjans, més proclames, més accions. Des de les 14:30h, l’alcaldessa accidental ja hi era intentant esclarir la situació amb el comandament de l’operació. Principalment amb un dubte: si tenien ordre de registre. Però la resposta ha estat nul·la. Lídia Muñoz ens explicava resignada: “No m’han respòs. M’han dirigit al departament de premsa i a parlar amb la Guàrdia Civil de Barcelona”.
I les hores passaven, i es penjaven cartells pro-referèndum, i ja hi havia un centenar de persones. I arribaven els Mossos d’Esquadra amb un tarannà merament testimonial. I els resistents que cantaven a les portes començaven a compartir llenties que portaven de casa. I un protestant cridava amb humor “Feu-vos mossos, que cobrareu el doble”. I un guàrdia civil rient sense poder evitar-ho. Y nos dieron las tres, y las 4, y las 5.
I llavors tot es precipità. De sobte, i sense dades de l’èxit de la seva operació, la Guàrdia Civil ha preparat un dispositiu en cadena, a vegades demanant a la gent que es mogués si us plau, a vegades arrossegant-la sense cap preocupació, per marxar.
Primer una bandada de cotxes. Després una altra. Cap s’ha lliurat del “Passi-ho bé”, ni del confeti. A continuació Els Mossos s’han fet càrrec de restablir la normalitat al centre poligonal. I mentrestant, arribava Joan Tardà, precisament tardà, a mostrar solidaritat amb els protestants que han aguantat sota la pluja i a dir la seva.
Aprofitant la presència dels mitjans, ha volgut remarcar la seva màxima d’aquests dies: Que el poble català ja pot estar ben preparat per veure un intent d’escalar la violència. “Però nosaltres respondrem a la catalana, amb civisme i pacifisme. No importa que ens colin infiltrats esverats. Hem de ser més serens. Coneixem la seva guerra bruta” deia mentre marxava igual que havia vingut.
Dèiem la setmana passada que els mítings i les conferències d’aquests dies al Baix Llobregat potser servien per esperonar als que ja estaven esperonats. Però aquest procés escalat de repressió i sospita fa l’efecte que ha sabut arribar més enllà. Sí, ha esperonat als esperonats, però potser també a algun indecís.