La temptació de la carn
Per Joan Millaret Valls / AMIC
La realitzadora nord-americana Sofia Coppola porta a terme un elegant remake d’“El seductor” (1971, Don Siegel), a partir d’una novel·la de Thomas Cullinan. Aquesta història revisitada està ambientada en un internat de dones del Sud dels Estats Units que acull a un soldat ianqui ferit, el caporal McBurney (Colin Farrell), durant la Guerra de Secessió Americana.
Aquest pensionat exclusiu per a noies de l’estat de Virginia, en baixa ocupació l’any 1864 ja que ens troba immers enmig de la guerra, està governat per la solterona Miss Martha (Nicole Kidman) i, entre les internes, de totes les edats, trobem noies com Alicia (Elle Fanning), que viurà el seu despertar sexual, o joves com Edwina (Kirsten Dunst), la jove romàntica.
Cuidat i curat d’una ferida en la cama, l’home acollit hauria d’abandonar la mansió un cop restablert de les ferides, però la seva estada desvetlla ben aviat la sensualitat soterrada de les dones, desfermant l’excitació entre algunes d’elles. Un clima de desig carnal s’acaba apoderant del lloc, propiciant la transformació de les noies, en què l’home es veu rodejat d’atencions, com una presa cobejada. Mentre que l’home, conscient del seu reclam, es presta al masculí joc de la seducció i el flirteig.
L’espai reclòs i aïllat en el qual conviuen aquestes nenes, noies i dones, és una nova plasmació d’un univers femení, un món pel qual Sofia Coppola sempre ha mostrar una especial predilecció, constatable des de “Las vírgenes suicidas” (1999). Però aquest paradís dels sentits esdevindrà després l’infern de McBurney, en una inflexió en el relat senzillament antològica. Quan McBurney cau per les escales i es trenca la cama, la directora, davant del clima d’enrariment que s’ha escampat per la mansió per culpa de la gelosia i els desitjos reprimits de les pupil·les, pren la decisió d’amputar-li l’extremitat inferior.
L’home es transforma aleshores en una fera salvatge, absolutament trastornat, desproveït de la cama ara és un ésser desafavorit. Una amputació que opera, en realitat, com una castració, tallant de soca-rel els impulsos sexuals i amatoris. Convé destacar també dos escenes carregades de sentit, dos àpats separats per uns dies en què les amfitriones afalaguen a l’imprevist hoste, però amb intencionalitats dispars.
Coppola no inventa res a “La seducción”, tampoc omple de voluptuositat o erotisme aquest món hermètic de donetes de secrets inconfessables, i sap mantenir els impulsos en l’àmbit de la subtilesa. També sap donar-li un toc particular a través d’una aura vaporosa, creant una atmosfera de llimbs, fora del món, banyat tot plegat en la idea de l’encapsulament i la insularitat, perdut en el temps.
Un film que, tot i la seva austeritat, sembla cuidat en tot detall, predominant en tota hora un tacte distingit. Prou motius perquè la realitzadora Sofia Coppola aconseguís un valuós Premi a la Millor Direcció en el passat 70è Festival de Canes.