La campanya pel Sí de cara al referèndum de l’1 d’octubre està més que engegada. Avui li ha tocat el torn a la comitiva territorial del PDeCAT al Baix Llobregat i, després de l’incident de la impremta, localització immillorable: Sant Feliu de Llobregat. L’acte ha durat una hora cronometrada i ha vist com els discursos giraven de l’èpica a l’humor.
El quintet titular d’oradors del partit demòcrata era: Rosa Maria Martí, portaveu del partit a Sant Feliu; Neus Lloveras, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, diputada al Parlament i presidenta de l’AMI; Carles Palomares, ex-regidor del PP i activista pel Dret a Decidir; Joan Ramon Casals, alcalde de Molins de Rei i diputat al Parlament; Josep Rull, conseller de Sostenibilitat i Territori. Tots allà a l’escenari del Centre Parroquial, ben plantats i, òbviament, cuidant-se que el color predominant de la vestimenta de tots fos el blau, és clar.
Les línies mestres de la trobada han estat revelades poc a poc. Al principi tot estava sobre el guió: públic gran. Molt gran. Hi havien àvies i tietes. La típica àvia i tieta del procés, és clar. A vegades mimetitzant tant que costa la distinció. Però hem après el truc: les àvies peten la xerrada amb la butaca del costat i les tietes ho fan pel WhatsApp reenviant-se ‘memes’ entre els grups d’amigues.
Amb tot en ordre i la sala prou plena, l’amfitriona, Rosa Maria Martí ha presentat l’acte amb orgull. Tant que en un tres i no res ens ha descrit la meravella independent que trobarem al ser un Estat: millor salut pública, millor educació, millor paga a la dependència, millors pensions.
Sort que, tot seguit, ha aparegut un nen demanant perdó per haver trencat un gerro i ha rebaixar el to èpic. O això era el que semblava Carles Palomares quan ha explicat la seva conversió de regidor del PP a militant del Partit Demòcrata.
Quan s’ha refet, en la línia dels seus següents ponents, ha iniciat una de les claus mestres de la campanya sobiranista, especialment al Baix Llobregat: reconèixer els origens espanyols, però argumentar la independència sobre el nivell de vida a millorar a Catalunya.
Aquest darrer punt ha estat especialment subratllat per Neus Lloveras, que també ha posat en valor el poder de la localitat i la lluïta municipal en el desenvolupament social. Serena, animada i amb força. A més, la presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència, se li ha de reconèixer un mèrit. Tot i estar en procés de querella per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, no ha fet ni una menció. Ni un mínim indici de maritirisme. Minipunt per a ella.
Això sí, ja se n’ha encarregat Joan Ramon Casals, com a company d’escó al Parlament, de lloar-la per tots costats. El millor de tots els ponents, per cert. Casals és una sort de Roger Coma, més baixet però amb més vigor i puixança. Ha estat el que ha obert la llauna de les anècdotes divertides. “Vaig veure a uns Guàrdies Civils amagats. Els vaig preguntar què feien. I em van dir amb cara de llàstima “Oye, háblanos en castellano que es que venimos de Sevilla…”.
Les anècdotes l’apropaven i estaven mesurades. L’èxit d’aquestes potser han esperonat a un Josep Rull que, animat, ha decidit anar a intercalant tantes ocurrències de la vida quotidiana com podia per amanir el parlament polític. Passava del “ja hem intentat totes les vies de pacte amb l’Estat” a “l’altre dia estava a casa fent zaping…”.
Però és clar, amb àvies i tietes, tot eren riures. Ha tocat totes les picades d’ullet al tòpics independentistes: Baviera, Mandela, Dinamarca, Àustria, Holanda, 13TV, la revolució dels somriures, Escòcia…Ara bé, al seu discurs també ha parlat de la potència de Catalunya com a país per la indústria. Sobtós, tenint en compte l’estudi del 2014 de l’economista Joan Oliver, que recull com el sector industrial ha perdut a l’última dècada un terç dels seus treballadors i PIB. Així, al preguntar-li a la sortida, ens ha justificat la creació del Pacte Nacional per la Indústria, que pretèn crèixer el volum del sector en un 20% al 2020 tot “prioritzant la innovació tecnològica”.
La gent s’apropava a parlar amb els polítics, i en comptes de preocupar-se quan Rull explicava que properament Govern de Rajoy pot suspendre capacitats de l’autonomia de facto, la gent continuava rient, i les tietes enviant WhatsApps.