Fa temps que el sistema de mesura d’audiència televisiva rep crítiques per la seva eficiència. Ara bé, aquest cop, si ens hem de guiar per la correlació entre les dades de l’emissió del Las cloacas de Interior a TV3 i l’assistència a la projecció del mateix al Cinebaix de Sant Feliu, la concordança és total. A la televisió va arrasar amb un 30,1% de share. I a la sala 2 de l’humil cinema baixllobregatí, ídem d’ídem.
Era dijous 14 de setembre i era tan bon dia com qualsevol altre per recordar el greuge destapat per les investigacions liderades pel diari Público. Unes investigacions que arriben des del Ministeri d’Interior fins a l’Oficina Antifrau de Catalunya, passant per un variat ventall d’altes instàncies de la seguretat estatal. Totes elles encabides en un documental que ens relata, amb un estil feixuc, les feixugues aventures de Fernández Díaz, De Alfonso, Pino i molts més.
L’acte s’emmarca dins la proposta que a l’estiu va llençar Òmnium per projectar aquest documental a un centenar de municipis catalans, entre ells, totes les capitals de comarca. I, en aquest cas concret, encara amb més incidència per la presència de dos membres de la Comissió sobre el Frau i la Corrupció del Parlament: David Fernàndez, ex-diputat de la CUP (2012-2015), i Jaume Bosch, antic tinent d’alcalde se Sant Feliu i ex-diputat per ICV (2003-2015).
Bé, presència a mitges. Perquè allà eren les 19:30h, hora d’inici del documental, i del Fernàndez no s’havia vist ni l’espardenya. La pluja sobtada i les retencions van jugar a una mala passada a l’arribada del periodista (a jornada quan pot), que va haver de deixar la presentació de l’acte a la veu del ben conegut Jaume Bosch.
Tothom ja hi era als seus seients. Entrada lliure. Molta gent jove. Seguien entrant. La gent repetia allò que acabaven de sentir el mateix matí de Gabriel Rufián de “tinc una papereta però és per consum propi”. Feien befa. Brometes fàcils i cap a dins de la sala. Ja hi havia gent dempeus recolzada a les parets de la sala.
I llavors, el parlament de l’ex-diputat Bosch, amb un missatge clar: “Hem de lluitar per la llibertat d’expressió”. Referint-se no només a les violacions evidents, sinó a altres que ho són menys, com el cessament de Joan Salvat, històric director del Sense Ficció de TV3 per, segons Crónica Global i les paraules de Bosch, “no seguir la línia ideològica de la cadena” després de l’entrada del nou director, Vicent Sanchis.
A l’apagar els llums, va començar la festa del destape de les irregularitats ministerials en pantalla. Aquest document audiovisual de 78 minuts, dirigit per Jaume Roures i encapçalat pels periodistes Carlos Enrique Bayo i Patricia López. Aquest documental que s’inicia amb les mítiques converses entre Daniel de Alfonso quan era el Director de l’Oficina Antifrau i el Ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz per atacar, sense importar el com, a partits i personatges de diferent ideologia política, especialment, sobiranista. I el hit: Esto la fiscalía te lo afina.
La gent, asseguda a la foscor, xerra amb el del costat. Hi ha indignació i concentració sobre unes cares que confirmen allò anunciat al principi: és un documental feixuc. La informació vola per les imatges i no torna. I, entre aquest mar de cares, apareix una coneguda, la del ponent Jaume Bosch, i algú somriu, mentre ell esbronca a la pantalla a una desapareguda Alícia Sánchez Camacho.
Abans d’iniciar la projecció ja li havia proclamat “el dubtós honor” de ser la primera diputada del Parlament de Catalunya reprovada. Així, entre dades i dades, el documental va arribar a la fi i la sensació era de resignació. Alguns deien “uf, queden dues setmanes, ànims”. Altres preparaven les preguntes pel Cine Fòrum que ve a continuació amb els ex-diputats Bosch i Fernández. La majoria de gent s’hi va quedar.
Així podrien sentir opinions dels que coneixen la política des de prop. Com la que ens va destacar Jaume Bosch, abans del Cine Fòrum en declaracions a elbaix.cat: “Polítics com el Fernández Díaz venen d’una ideologia franquista. No contemplen la dimissió perquè ells creuen de veritat, aplicant els seus mecanismes, que no han fet res incorrecte. El drama d’aquests mecanismes és que són totalment antidemocràtics”.
I, per acabar, van comença el debat i les explicacions. I ara sí hi era el David, que va tenir temps de sobres per arribar. Ara bé, del que ens va dir l’ex líder de la CUP al Parlament en una entrevista aquell dijous, hi ha teca per una peça a part, així que, a l’estil americà… Continuarà.