L’amanida del cap de setmana al Baix Llobregat ja està llesta per servir. Comptem amb una base de trasbals de l’estiu a la tardor, una mica de mobilitzacions constants contra la repressió, una variada mescla d’alcaldes i partits polítics dominants i, per amanir-ho, quatre festes majors
Les localitats del Prat de Llobregat, Esplugues, Vallirana i Molins de Rei ja ho tenen tot a punt per oferir un final de setmana antònim de qualsevol referència a l’avorriment. I nosaltres, també, per presentar-vos el millor de cada casa.
Sortint de l’àrea urbana, i amb la necessitat de respirar aire fresc, Vallirana mereix una visita obligatòria. Amb els carrers engalanats pel Concurs de Guarniment de Façanes, els seus racons són una raó més que suficient per apropar-se. I, ja que estem, aprofitar les remeses de tradicions populars que s’han anat perdent, com els concursos esportius en època de festes. Exemple: el Campionat de Tennis. Si Rafael Nadal i Garbiñe Muguruza són número 1 mundials és que alguna cosa que volta per l’aire del sud d’Europa ens dona poders amb la raqueta. Posa’ls a prova.
I no és que als centres urbans no hi hagi cap tipus d’esport, com el d’Esplugues, que entre festa i festa t’ofereix una escalada a caixes de cervesa, però bé, és innegable que hi ha un contrast. Potser els Castellers de Vilafranca que apareixeran diumenge,, tot poderosos en el seu àmbit, encara hauran de marxar amb el cap cot si s’enfronten als espluguins en l’art de trepitjar caixes d’alcohol.
Però bé, Esplugues de Llobregat encara té altres asos a la màniga, com el Mercat per la Festa Major de Sant Mateu, que s’havia convertit en un clàssic del medievalisme i aquest any oferirà un toc western. Desfilada de cavalls, tir amb arc, espectacles de cavall amb el més pur estil John Wayne.
I, és clar, com una mena d’El foraster de TV3 desbocats i inclusius de grans ciutats, el grup vallesà Doctor Prats farà acte de presència. Tant a la ciutat del western com al Prat de Llobregat. Corre el rumor que pateixen un tipus d’obsessió per tota festa major i cap doctor s’ha vist amb cor de desmentir-ho. Almenys a la ciutat costanera podran sentir-se alleugerats de no ser el cap de cartell. Ja que allà hi serà Manel i els seus més de 10 anys al primer esglaó de la música catalana per encapçalar unes festes del Prat que, enguany, s’han superat.
Al Prat, en un allau d’activitats diverses -també cal recalcar que és la ciutat amb més habitants- ha tingut l’encert d’apostar per arts i espectacles amb un punt de risc. Un exemple és el de La cirquera, una barreja d’actuació, ball i humor que penetra en nens i adults. El problema de la oferta d’entreteniment desmesurada és que sempre et perdràs quelcom. O et perds Manel, o et perds un espectacle de jocs, riures i moviments de primer ordre.
I, per suposat, Molins, que aquest any, aprofitant que s’apropa el Festival de Cinema de Terror de Molins de Rei, comença a escalfar les pantalles de cinema i les treu a passejar. Per una banda, mostrant l’èxit musico-infantil Canta (2017) al Parc del Pont de la Cadena, i per una altra, cridant a la nostàlgia amb la projecció d’aquella preqüela de Twin Peaks que bevia d’Els últims dies de Laura Palmer i que tindrà lloc al Parc de la Séquia amb acompanyament musical inclòs.
En tot cas, si Molins té un rei, aquest continua sent el camell. El desperten, el fan matinar, li donen el xumet, però sobretot, el fan córrer. Tothom balla, corre i bada al seu voltant. Passaran els anys i el corre-cuita del camell seguirà sent el gran atractiu d’aquestes festes de Sant Miquel que enceten la tardor.
Però en fi, sabem que, en unes línies només caben quatre frases i que, en el fons, totes les festes majors tenen les suficients activitats per esgotar qualsevol ésser humà. També sabem que als que sou d’un d’aquests municipis, moure-us és missió impossible. Així que, com sempre, cadascú a la seva, i recordar el que totes les festes majors reclamen a l’uníson: ni una agressió masclista. No és no.