A proposta d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, el ple municipal de Cornellà ha aprovat una moció per iniciar una gestió més social dels habitatges a la ciutat.
Fins ara, una part important està en mans de la SAREB, un òrgan que, ara aprofundirem, però del que bàsicament se’l reconeix per representar el dubtós honor de ser anomenat “el banc dolent”.
La SAREB és una entitat independent que va ser creada arran de la crisi i l’esclat de la bombolla immobiliària amb un objectiu: Gestionar i liquidar els actius d’habitatge problemàtic. La cartera de cases i pisos a la que els bancs i caixes enfonsats no podien donar sortida. És a dir, habitatges que, o bé estaven construïts però no venuts, o bé no s’havien acabat de construir, o bé no s’havien acabat de pagar.
Llavors per què se li diu banc dolent, si sembla bo?
En realitat, ve de l’anglicisme bad bank. A aquesta mesura de liquidació de l’habitatge i millora del deute bancari se la va anomenar així pel fet d’haver de gestionar “càrregues” o “actius tòxics”. Per ser la controladora d’allò negatiu o problemàtic, se la va acabar coneixent com a “banc dolent”. Tot i que realment té més d’immobiliària que de banc.
A tot això, tot i tenir una participació majoritàriament privada (55%), el FROB és l’inversor públic que representa el 45%. I per a que la SAREB pogués comprar tots aquells habitatges dels bancs ho va haver de fer amb un deute subordinat, del que el contribuent espanyol carrega amb el 98% del pes. És a dir, que si la SAREB fracassa, tot i ser molt improbable, les pèrdues se les carrega els fons de l’Estat. Tot i així, el Fons Monetari Internacional va emetre fa tan sols quatre dies un informe on aprova la gestió duta a terme fins ara en els cinc anys de vida de la SAREB.
I què passa amb Cornellà?
El consistori cornellenc el que intenta ara és impulsar una nova aproximació amb el banc dolent per tal d’evitar males pràctiques. La moció presentada per ICV-EUiA confronta amb la manca de concreció de la SAREB pel que fa a quin tipus de “gestió o funció social” se li ha de donar a la cartera d’habitatge. I a més, denuncien que els pisos d’aquesta entitat estan sent comercialitzats amb tants avantatges pels compradors que el que generen és un “dèficit pròxim als 60.000 milions d’euros” a tot l’Estat, que recaurà sobre la butxaca del contribuent.
El que busca Cornellà és el que ja va aconseguir al 2015. Llavors, va aconseguir que se li cedissin 7 habitatges de la SAREB per poder-les aplicar a un règim de lloguer social per a famílies en risc d’exclusió social. I, en definitiva, el mateix que les altres grans ciutats busquen els últims anys, com Barcelona i Madrid, que han arribat a pactes amb el banc dolent per rebre més part del parc immobiliari aplicat a l’ajuda social.
Tot i a això explicat, al banc dolent comença a escaure-li el nom cada cop més. Si bé, les pèrdues han augmentat en els últims anys, també ho ha fet el número de directius i els seus sous conjunts, que volten els 5 milions d’euros. A més, la particularitat de la SAREB és que: si compleixen amb allò pactat, bé, s’acompleix l’objectiu promès; si aconsegueixen beneficis, se’ls assigna el sector privat; i si hi ha pèrdues, se’n fa càrrec el sector públic.
Totes aquests apunts, unit a les traves que imposen per facilitar el lloguer social, ha enfrontat la SAREB amb bona part de l’activisme social i cada cop més amb consistoris municipals. D’aquí que el banc dolent, cada cop, es percebi com més dolent.