L’any 1998 hi havia només 118 casos d’infants amb menys de 4 anys amb una disminució reconeguda al Baix Llobregat. Avui són 216. En la franja d’edat dels 5 als 15 anys d’edat encara és més notable l’evolució. S’ha passat de 886 a 2.092 casos. Més del doble
Això ens diuen les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya segons els últims informes disponibles, referents a l’any 2016. De fet, aquesta escalada de casos amb algun tipus de disminució reconeguda a la comarca és aplicable a la resta del territori català i als diferents grups d’edat que, gràcies a les millores de reconeixement social, han guanyat drets i atenció.
En el cas del Baix Llobregat i la franja de nenes i nens entre 5 i 15 anys és especialment rellevant la creixença ininterrompuda del nombre de casos. Des del 2002 fins a l’actualitat, cada any han augmentat el número de persones disminuïdes legalment en aquesta franja – amb excepció del 2008, on es va reduir en dues persones.
El debat sobre la seva educació
I mentre aquesta demanda de nens en període educacional apuja, també ho fan els centres amb sensibilitat per educar-los. Segons el Departament d’Ensenyament, al Baix Llobregat hi ha, a dia d’avui, 13 centres amb vinculació a l’educació especial. Sis d’aquests són privats i set de caràcter públic. I estan repartits pels municipis de Cornellà, El Prat, Gavà, Martorell, Sant Boi, Sant Feliu, Sant Joan Despí, Sant Just, Sant Vicenç dels Horts i Viladecans. Ara bé, l’estadística del Departament d’Ensenyament no és acurada perquè les dades d’alguns centres desmenteixen que siguin d’educació especial exclusiva.
En tot cas, el debat sobre l’educació de les persones amb disminució aborda que la solució no passa pels centres especials, almenys en la seva exclusivitat. Per aquest motiu, el decret de l’escola inclusiva s’ha postergat tant els últims anys fins a aprovar-se finalment el passat dimarts per la Generalitat, de manera més satisfactòria per a totes les parts.
La polèmica venia servida darrerament per la proposta presentada al gener per la Consellera d’Educació, Irene Rigau. En aquell document, s’atorgava un rang vinculant a l’informe psicopedagògic que els tècnics corresponent fessin als infants. És a dir, que la decisió sobre si s’havia de escolaritzar a un centre d’educació especial o a una escola convencional no tenia en compte als pares.
Ràpidament, associacions de pares, experts i la Plataforma Ciutadana per una Escola Inclusiva a Catalunya van posar-se les mans al cap davant la immobilitat de la proposta. Les queixes critiquen la separació dels nens amb dificultats de la resta d’alumnes abocant-los a centres especialitzats com a única solució.
Passats 10 mesos, les negociacions finalment han tingut èxit. El nou decret presentat per la consellera Rigau inclou que tots els alumnes amb NEE (Necessitats Educatives Especials) s’escolaritzin en centres ordinaris i que, excepcionalment, siguin les famílies les que decideixin incorporar els seus infants a les escoles d’educació especial. Sempre, això sí, assessorats per l’equip d’orientació psicopedagògic i el seu informe.
A més, la dotació final de la Generalitat per aquest àmbit serà de 141,9 milions d’euros per als següents quatre anys. Així, la nova proposta sembla haver calmat les feres però mantenint-les alerta perquè, tal i com comenta la Plataforma Ciutadana per l’Escola Inclusiva a la seva pàgina de Facebook, no les acaben de tenir totes a l’hora de confiar en la seva realització: “Ja tenim decret! Una gran notícia. Ara a defensar la seva aplicació amb ungles i dents”.