Hi ha una frase de Stephen King que diu “quan descobreixes el teu talent per alguna cosa, la fas fins que et sagnin els dits o et surtin els ulls escopetejats del cap”. I és que fins i tot per pronunciar una frase motivadora, el rei del gènere l’havia d’acompanyar-la d’una imatge tètrica. El terror li brulla natural, inaturable. Doncs bé, el Festival de Cinema de Terror de Molins de Rei és semblant: manté activitats per a la canalla, concursos, ponències, innovació digital… Però al final, tot, sense excepció, ve perseguit per un ineludible xiuxiueig terrible, una ombra de por, un so inquietant.
I és que, tot i mantenir l’essència, el Terror Molins també manté l’ambició. Bona prova és l’augment dels espais fílmics, tot oferint ara dues sales per projectar simultàniament (La Peni i La Gòtica). I més de tot. Més dies de certamen, premiers més ambicioses, més activitats i temàtiques relacionades amb els nous fenòmens social i, sobretot, més Michael Haneke. Un honor que es viurà de forma multiforme, des de les projeccions dels èxits anteriors a xerrades sobre ell o presentació de llibres al seu voltant. Pur Haneke a Molins.
Destaquem
Repassant els números, hi ha un total de 51 activitats o sessions que tindràn lloc a Molins en aquests 10 dies, des d’avui fins el diumenge 19. Es mostraran 29 pel·lícules de llarga durada, de les quals la nota mitja, segons Filmaffinity, és de 5,4 punts sobre 10. També participaran 19 curtmetratges en la competició de demà dissabte, amb un jurat de 5 membres que, a més, acompanyarà tota la Secció Oficial de la setmana vinent.
A l’anàlisi temàtica sobre aquesta 36a edició brilla amb especial lluentor la presència repetida d’un element molt concret: La perillosa obsessió per les xarxes socials. Tant a la premier mundial i inaugurativa Framed com a Tragedy Girls, la moderna situació de desconcert que genera el món digital ha valgut d’excusa per armar uns guions amb plenitud tensa, amb riures gore.
Tammateix, per tranquil·litzar als clàssics del gènere, assegurem la presència dels tòpics que ballen amb la por: la comèdia, els vampirs, els virus i les catàstrofes transcendentals. I, a més, en format inèdit en algun cas. Enguany són 4 les pel·lícules que s’estren a Molins en exclusiva. Framed, del català Marc Martínez Jordán és la més promocionada, però també s’han de comptabilitzar les estrenes a Espanya de Cannibals and carpet fitters i Habit, així com la premier europea de Trauma, de Lucio A. Rojas.
Recomanem
Primer de tot, afanyar-se. Perquè segons els organitzadors, el ritme de la venda d’entrades d’aquest any està sent molt alt. I, a mode d’exemple, la inauguració d’avui ja fa hores que ha penjat el cartell d’entrades esgotades.
I entrant en matèria, recomanem l’obvietat. Per suposat, sabem que fa mandra buscar, trobar, espolsar i posar-se a veure a casa els clàssics pretèrits de Haneke. Però tenint l’oportunitat de reviure en gran projecció pel·lícules com Funny games o, especialment, La cinta blanca, no fer-ho seria un greu despropòsit cinèfil. Ni que sigui per entendre el cartell d’aquesta edició, val la pena.
Seguint el criteri de la democràcia a Filmaffinity, el reconegut portal web de valoració de pel·lícules, hi ha dos elements a recomanar. Els èxits assegurats, com A ghost story (6,6), el documental Herederos de la bestia (6,6) – que ret homenatge al trencador film d’Álex de la Iglesia, El día de la bestia – o el cinema independent americà, amb Revenge (6,3). I l’altre aspecte, la recomanació d’allò a evitar. En aquest segon àmbit s’inclourien films com l’argentina Los olvidados (3,4), l’americanada de Tonight she comes (3,4) o l’espanyola i sobrecarregada d’idees Black Hollow Cage (3,8).
I per últim, recomanem el temps. La diferència entre un bon i un mal record d’aquest Festival pot situar-se en l’oportunitat temporal que se li cedeixi. Com més estona per anar amb la família, per sortir a dinar a algun local adherit al Gastroterror, jugar una partida als jocs de taula proposats, intentar escapar de l’Escape Room d’aquest any… Com més temps s’inverteixi més probable és que l’experiència prengui olor de tradició. I any rere any, la cultura del Cinema de Terror a Molins i el Baix Llobregat continui in crescendo.